Tabiti
Tabiti (en escita *Tapatī en grec Ταβιτί en llatí Tabiti) era una deessa dels escites que encapçalava el panteó de les seves divinitats.[1]
| Tipus | deïtat Scythian mythology (en)   |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | escites |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Altres | |
| Equivalent | Hestia, Agni i Atar |
El seu nom es relaciona amb el foc, la calor i la terra. Tenia un paper important, vinculat al foc primigeni, i era una deïtat primordial del foc que podria derivar de la deessa del foc dels indoeuropeus. Està relacionada amb la divinitat grega Hèstia, i amb Agni la deessa del foc i del sacrifici al vedisme, i també amb Atar, el foc que crema i no crema, entre els pobles iranians més meridionals.[2]
Heròdot diu que Tabiti és equiparable a la deessa grega de la llar, Hèstia, i la situa al capdavant del panteó escita, un reflex del paper de la divinitat del foc entre els pobles indoeuropeus, i paral·lela a la tradició grega d'iniciar i acabar els rituals del sacrifici amb un oferiment a Hestia. Les apel·lacions als déus començaven per esmentar el seu nom.[1]
La deessa no tenia representació en forma d'imatge, i es creu que s'associava a la imatge del foc. El foc era un element important en les religions de les tres dinasties iranianes, els aquemènides, els arsàcides i els sassànides. Com a element natural i divinitat primordial protegia la família, la ciutat, el clan i el seu sobirà. La llar del rei es vinculava amb Tabiti, i era una mostra del poder reial i de la prosperitat del poble. El rei escita Idantirs l'anomenava «Reina de els escites» l'any 513 aC. La posició preeminent de Tabiti a la llista dels déus escites es veu confirmada per la seva invocació a l'inici dels himnes als déus pronunciats durant els sacrificis i rituals escites.[3][2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Moya Galiano, Fabio. Escitas: señores del arco y la flecha. Còrdova: Almuzara, 2022, p. 156. ISBN 9788411313490.
- ↑ 2,0 2,1 Raevskiy, Dimitry. Scythian Mythology. Sofia: Secor Publishers, 1993, p. 15-23. ISBN 9789548250023.
- ↑ Ustinova, Yulia. The supreme gods of the Bosporan Kingdom: Celestial Aphrodite and the Most High God. Leiden: Brill, 1999, p. 67-128. ISBN 9789004112315.