Tallarol gros
El tallarol gros,[1] busqueret gros o busquereta mosquitera (Sylvia borin) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids.[2] Nidifica a la major part d'Europa i al Paleàrtic fins a l'oest de Sibèria i passa l'hivern a l'Àfrica subsahariana.El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[3]
Sylvia borin  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 22 cm |
| Nombre de cries | 4,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 12 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22716906 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Sylviidae |
| Gènere | Sylvia |
| Espècie | Sylvia borin Boddaert, 1783 |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
Morfologia modifica
D'aspecte feixuc, cap rodó i tot ell molt uniforme, amb bec curt i cara fosca. Bru grisenc clar per dalt, més clar per sota. Amb un anell ocular clar i estret. Es pot confondre amb la bosqueta pàl·lida occidental (Hippolais opaca), però té el bec més curt i la cara més fosca. Mesura uns 14 cm i pesa entre 16 i 22 g. Duu un plomatge tristoi, de color bru clar per sota. Tot ell té un aspecte revingut. Té una esperança de vida de 10 anys.
Ecologia modifica
Distribuït de forma regular per la Catalunya humida i les seves zones muntanyenques, així com pels Pirineus i Prepirineus. Més localitzada i de distribució més irregular pels ambients més secs i mediterranis, pot nidificar en punts muntanyencs de Tarragona i Barcelona, així com en altres àrees interiors, sempre en les zones més humides. Més aviat és un nidificant a les terres continentals, mentre que a les terres de clima mediterrani hi és abundant en migració. Cant dolç. Nota de reclam: chec.
Migrador comú arreu del territori dels Països Catalans a l'estiu. A l'hivern visita la sabana de l'Àfrica tropical. Durant el pas migratori de la tardor és freqüent de veure'l atipant-se de figues o d'altres fruites.
Al Principat de Catalunya fa niu a l'alta muntanya i en els indrets més humits de les serralades litorals, que posseeixin, així mateix, un estrat arbustiu dens. Entre mates, la parella construeix un cau amb herbes seques i el folra amb pèls i arrels. Al maig-juny la femella pon 4 o 5 ous blancs (de vegades, tenyits d'oliva i amb taques), que ella mateixa, principalment, covarà al llarg de 12 dies. En l'engreix dels nadons participa també el mascle. Als 10 dies, els petits deixen el niu.[4]
Referències modifica
- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «tallarol gros». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 15 juliol 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 631. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Garden Warbler. Sylvia borin» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 15 juliol 2022].
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, plana 93. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987 ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs modifica
- Encyclopedia of Life (anglès)
- BirdFacts (anglès)
- Enregistraments sonors de la busquereta esparverenca. (anglès)