Taruma
El taruma o taruamá és una llengua ameríndia originària del nord-est del Brasil, els últims parlants de la qual vivien a l'estat brasiler del Pará.[1] Kaufmann troba similituds entre el tarumá i el katembrí, encara que aquest possible parentiu necessita ser confirmat. La llengua es va considerar extinta per algun temps, fins que Eithne Carlin va trobar alguns parlants entre els wapixana, actualment s'està documentant aquesta llengua, que resta sense classificar.[2]
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | East Berbice-Corentyne (en)  i Alt Takutu-Alto Essequibo |
| Estat | Brasil i Guyana |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | tdm |
| Glottolog | taru1236 |
| Ethnologue | tdm |
| Linguist List | qoi |
| UNESCO | 1982 |
| IETF | tdm |
| Endangered languages | 6969 |
Història modifica
El taruma es va parlar al voltant de la desembocadura del Riu Negro a la fi del 1600, però els parlants es van traslladar més tard al sud de Guyana. Cap a la dècada de 1920, els parlants de taruma van deixar de tenir la seva pròpia identitat ètnica.[3]
Referències modifica
- ↑ Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. Doutorado em Linguística. Universidade de Brasília.
- ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ Campbell, Lyle. 2018. Language Isolates. New York: Routledge.
Bibliografia modifica
- Eithne B. Carlin (2011) "Nested Identities in the Southern Guyana Surinam Corner". In Hornborg & Hill (eds.) Ethnicity in Ancient Amazonia.
- Eithne B. Carlin (2006) "Feeling the Need: The Borrowing of Cariban Functional Categories into Mawayana (Arawak)". In Aikhenvald & Dixon (eds.) Grammars in Contact: A Cross-Linguistic Typology, pp. 313–332. Oxford University Press.