Viquipèdia

Tauleta de maledicció

Al món grecoromà, una tauleta de maledicció (en llatí: defixio o defixionum tabella, i en grec: κατάδεσμος katádesmos) era un mitjà freqüent per maleir, pel qual algú demanava a un o més déus que en danyessin d'altres, sovint com a venjança. S'escrivien aquests textos en fines fulles de plom que posteriorment s'enrotllaven, doblegaven o clavaven. Aquestes tauletes es col·locaven normalment sota terra, ja fos enterrant-les en tombes, llençant-les en deus, pous o piscines, amagant-les en santuaris subterranis, o incrustant-les a les parets dels temples. També s'usaven per a fer conjurs d'amor, i l'enamorat les col·locava dins la casa de la persona estimada.[1]

Tauleta de maledicció d'Eyguières

A vegades, s'han trobat al costat de ninotets o figuretes (dites erròniament ninots de vudú).[2] Les figuretes s'assemblaven al subjecte al qual es volia fer la maledicció i sovint tenien lligats els peus i les mans.[3] No totes les tauletes eren de plom, però sí la gran majoria de les que s'han trobat; també s'escrivien malediccions sobre papir, cera, fusta o altres materials mal·leables amb menor probabilitat de conservació i, per tant, de ser trobats en una excavació arqueològica.[4]

Descripció modifica

 
Una de les 130 tauletes de maledicció de Bath. La inscripció en llatí britànic es tradueix així: "Que aquell que em va emportar Vilbia es converteixi en líquid com l'aigua. Que aquella que la devorés tan obscenament es quedés muda" [5]

Normalment, els textos de les tauletes de maledicció estaven dirigits als déus infernals o liminars, com Hermes, Caront, Hècate i Perséfone/Proserpina, de vegades per mediació d'una persona morta (probablement, aquella en la tomba de la qual es diposita la tauleta). No obstant això, alguns textos no invocaven els déus, sinó que es limitaven a llistar aquells que hom volia maleir, els delictes o raons que tenien per fer-ho, o les desgràcies que haurien de patir-ne les víctimes. En algunes tauletes, no hi havia res més que els noms dels maleïts, fet que fa suposar que el que va portar a terme el conjur els va maleir també oralment.[6] Però les tauletes de maledicció no sempre contenien conjurs malignes, sinó que a voltes s'usaven per a ajudar els morts. Aquells a les tombes dels quals es dipositava una tauleta de maledicció normalment havien mort a una edat molt primerenca o de manera violenta, i se suposava que la tauleta ajudaria les llurs ànimes a descansar en pau malgrat les circumstàncies de la mort.[7] Sovint, el llenguatge que dona context a aquests escrits està relacionat amb la justícia, ja sigui amb la llista dels delictes de la víctima amb gran detall, deixant la responsabilitat de castigar-los als déus, o mitjançant l'ús de formes indefinides ("qui sigui que cometés aquest delicte"), o condicionals ("si és culpable"), o fins i tot dins d'un futur condicional ("si alguna vegada trenca la seva paraula"). Sovint, s'hi escrivien conjurs addicionals, com "Bazagra", "Bescu" o "Berebescu", fet que sembla una temptativa de dotar la maledicció d'eficàcia sobrenatural.

Moltes de les tauletes que es van descobrir a Atenes es refereixen a judicis i maleeixen el litigant contrari, demanant ("que ell ...") no actués bé durant el judici, que oblidés les seves paraules, que se li través el discurs, etc. Altres malediccions demanen una mala vida sexual, o són escrites contra lladres, o rivals en els esports o negocis. Aquelles tauletes dirigides a lladres o criminals haurien estat de caràcter més públic i acceptable; alguns estudiosos es neguen, fins i tot, a considerar "maledicció" aquest darrer tipus de tauletes, amb textos tan "positius", i prefereixen dir-ne "peticions judicials".[8]

S'han trobat prop de 130 tauletes de maledicció a Aquae Sulis, (l'actual localitat anglesa de Bath), un antic balneari romà on moltes malediccions estaven relacionades amb el robatori de la roba dels banyistes.[9] Així mateix, se n'han descobert més de 80 entorn i dins de les restes d'un temple propenc dedicat a Mercuri, a West Hill, Uley,[10] fet que converteix el sud-oest de l'illa de Gran Bretanya en un dels majors indrets per a trobar defixiones romanes.

A l'antic Egipte, els dits textos execratoris van aparèixer vora l'època de la Dinastia XII, i llistaven noms d'enemics escrits en figuretes d'argila o ceràmica que van ser aixafades i enterrades sota un edifici en construcció, o en un cementiri.[11]

Historiografia de les tauletes de maledicció modifica

Quan els historiadors estudien les tauletes de maledicció tenen en compte la totalitat de la tradició màgica. Segons l'historiador Peter Green, la societat grecoromana usava la màgia per a controlar la natura.[12] L'estudi de la tradició màgica i les tauletes de maledicció és vital per a comprendre les activitats de la societat grecoromana, perquè tots els seus membres usaven la màgia independentment de la llur classe o posició econòmica. Se n'han descobert al voltant de 1.600 tauletes, escrites sobretot en grec. D'aquestes, 220 han estat trobades a la regió de l'Àtica.[13] Altres tauletes van ser categoritzades com a DT (defixionum tabella: tauleta de maledicció, en llatí). La majoria d'aquestes estaven escrites en diversos idiomes, tenien una paleografia complexa i eren difícils d'interpretar o llegir.[13]

Se n'han descobert les primeres a una ciutat de Sicília anomenada Selinunte. Se'n van trobar 22, i la majoria eren de principis del segle v. Moltes de les tauletes que es van escriure durant aquest període estaven dirigides a persones a les quals denunciaven.[14] Posteriorment, es van descobrir tauletes que s'usaven per a maleir enemics o fer conjurs d'amor. Mentre els antics grecs haurien temut el llur poder, alguns historiadors han comparat l'ús que se'n feia amb l'insult verbal a algú en l'època actual. Sembla que escrivien aquestes tauletes en un atac de ràbia, d'enveja contra un rival en els negocis o en els esports, o per l'obsessió patològica d'assolir l'amor de qui estaven enamorats.

Quan es van començar a investigar les defixio, es dubtava seriosament de si aquestes tauletes provenien realment de l'antiga Grècia o no. La majoria dels historiadors creien que la societat grega era molt sofisticada, i que la seva gent sobreposava la raó a la superstició.[15] E. R. Dodds, professor de grec a Oxford, va ser un dels primers erudits que van començar a estudiar el tema de la màgia i la superstició en l'antiga Grècia,[15] i d'altres com Peter Green també s'hi van sentir encuriosits. A la fi del segle xx, es van descobrir objectes que van aportar llum sobre el paper que tenia la màgia en les vides dels ciutadans grecs de totes les classes socials.

La subsecció més important d'aquest tema és la màgia eròtica, i existeix un debat sobre si era una pràctica exclusivament masculina o si ambdós sexes la practicaven per igual. John Gages, un important expert en aquest camp, hi recolza la segona opció, ja que les dones enamorades tenien menys possibilitats d'expressar les llurs emocions en la societat grega. Els erudits discuteixen sobre els possibles motius que els portaven a valer-se de la màgia eròtica, que oferia solucions per a l'amor no correspost, controlar sexualment la víctima, guanys monetaris i un major reconeixement social. Els conjurs d'amor tenien una base similar arreu del món mediterrani,[16] que es podia reajustar segons les diferents situacions, usuaris i víctimes. Investigacions recents han demostrat que les dones usaven tauletes de maledicció per fer màgia eròtica molt més del que es pensava en un principi, encara que la majoria de les tauletes de què disposem van ser escrites per homes.

En general, s'està d'acord que la majoria de les persones usaven tauletes de maledicció per diversos motius, des de proferir malediccions fins a fer conjurs amorosos o endevinar el futur.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ Gager (1992) p.18
  2. ↑ Chr A. Faraone a Magika Fereixi (1991), p. 4 etc.
  3. ↑ Gager (1992) p. 15
  4. ↑ Ogden (1999), p. 11.
  5. ↑ Dvorjetski, Estee. Leisure, Pleasure and Healing: Spa Culture and Medicine in Ancient Eastern Mediterranean, 2007, p. 103. ISBN 978-9004156814. 
  6. ↑ Ogden (1999).
  7. ↑ Gager p. 19
  8. ↑ Versnel 1991
  9. ↑ Tomlin (1988)
  10. ↑ «Curse Tablets of Roman Britain» (en anglès). Society for the Promotion of Roman Studies.
  11. ↑ Winston, Alan. «The Foundation Ceremony For Ancient Egyptian Religious Buildings» (en anglès).
  12. ↑ Green, Peter pg.46
  13. ↑ 13,0 13,1 Ankarloo, Bengt p.3
  14. ↑ Ankarloo, Bengt
  15. ↑ 15,0 15,1 Green, Peter pg. 44
  16. ↑ Dickie, Matthew W. pg. 565

Bibliografia modifica

  • Audollent, Auguste «Defixionum tabellae». Guia [París], no. 756, 1904.
  • Dickie, Matthew W. «Who Practiced Love-Magic in Antiquity and in the Late Roman World?'» (en anglès). The Classical Quarterly, 50, 2000, pàg. 563–583.
  • Farone, Christopher A. Ancient Greek Love Magic (en anglès). Cambridge, MA & Londres: Harvard University Press, 1999. 
  • Farone, Christopher A. «The Agonistic Context of Early Greek Binding Spells». A: Magika Fereixi (en anglès), 1991, p. 3–32. 
  • Flint, Valerie Irene Jane. Witchcraft and Magic in Europe: Ancient Greece and Rome (en anglès). A&C Black, 1999, p. 3. ISBN 9780485890020. 
  • Gager, John G. (ed). Curse tablets and binding spells from the ancient world (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 1992. 
  • Graf, Fritz «Die Religion der Romer: Eine Einfuhrung; Magic in the Roman World: Pagans, Jews, and Christians» (en anglès). The Journal of Religion, 83, 2003, pàg. 496-499.
  • Green, Peter «Now, Now, Quickly, Quickly» (en anglès). New Republic, Vol 223, 8, pàg. 44–48.
  • Jordan, David R. «New Greek Cursi Tablets (1985-2000)» (en anglès). Greek, Roman and Byzantine Studies, 41, 2000.
  • Jordan, David R. «A Cursi Tablet from a Well in the Athenian Agora» (en anglès). Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik, 19, 1975, pàg. 245.
  • Jordan, David R. «Remedium amoris: A Curse from Cumae in the British Museum'» (en anglès). Ancient Journeys: Festschrift for Eugene Lane, 2002.
  • Kotansky, Roy, 'Greek Magical Amulets: the inscribed gold, silver, copper and bronze lamellae (Part I: Published Texts of Known Provenance)', Papyrologica Coloniensia 22/1, Opladen: Westdeutscher Verlag, 1994.
  • López Jimeno, A., Las Tabellae Defixionis de la Sicilia griega, ed. Hakkert, Amsterdam, 1991.
  • López Jimeno, A., Nuevas tabellae defixionis áticas, Hakkert, Amsterdam 1998.
  • López Jimeno, A., Textos griegos de maleficio, Akal, Madrid, 2001.
  • López Jimeno, A., 'La magia malefica en la antiguedad griega: Las Tabellae Defixionis de época clásica y de época imperial', a El dios que hechiza y encanta. Magia y Astrología en el mundo clásico y helenístico, (J.Peláez, ed.) Córdoba 2002, 103-120.
  • López Jimeno, A., 'Μερικά δημώδη στοιχεία (Umgangsprache) της γλώσσας των αρχαίων ελληνικών ελασμάτων κατάρας' Proceedings of the XIt. Congress of FIEC, ed. Parnassos Literary Society, vol 3, Atenas 2004, 156-175.
  • López Jimeno, A., 'Defixion aus Selinunt (SEG XXVI, 1113)', ZPE 73, 1988, 119 -
  • López Jimeno, A., 'Nueva lectura a una defixio de Selinunte (SEG XXVII, 1115)', Meerita 57, 1989, 325-327
  • López Jimeno, A., 'El uso del matrónimo en los textos griegos de maldición' RICUS (Filología) XI, 2, 1991-1992, 163-180.
  • López Jimeno, A., 'Zu einer Fluchtafel des Athener Kerameikos' ZPE 91,1992, 201-202.
  • López Jimeno, A., 'Sobre una nueva defixio de Selinunte (SEG 39,1020)' Cuadernos de Filología Clásica (n.s.) 5, 1995, 209-214.
  • López Jimeno, A., "La finalidad de los textos griegos de maleficio (defixiones)” Estudios clásicos 112, 1997, 25-34.
  • López Jimeno, A., 'Textos de magia profesional de Chipre' MHNH 11, 2011, pp. 159–174.
  • Obbink, Christopher A. Magika Fereixi: ancient Greek magic and religion (en anglès). Oxford University Pres, 1991. 
  • Ogden, Daniel. «Binding spells: Curse tablets and voodoo dolls in the Greek and Roman worlds». A: Witchcraft and Magic in Europe (en anglès). Filadelfia: University of Pennsylvania Press, p. 1-90. 
  • Ogden, Daniel. «Binding Spells: Curse Tablets and Voodoo Dolls in the Greek and Roman Worlds». A: {{{títol}}} (en anglès). Filadelfia: University of Pennsylvania Press, 1999, p. 3-90. 
  • Ogden, Daniel «Gendering Magic» (en anglès). The Classical Review, 50, 2000, pàg. 476-478.
  • Tomlin, Roger. Tabellae Sulis: Roman inscribed tablets of tin and lead from the Sacred spring at Bath (en anglès), 1988. 
  • Versnel, Henk. «Beyond Cursing: The Appeal to Justice in Judicial Prayers». A: Magika Hiera (en anglès), 1991, p. 60–106. 
  • Wünsch, R. ed.. Defixionum tabellae. III.3. Apèndix, 1897 (Inscriptiones Graecae). 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tauleta de maledicció
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tauleta_de_maledicció&oldid=32111857»