Temperatura de Curie
En física i en ciència de materials, la temperatura de Curie o punt de Curie (TC) és una propietat característica dels materials ferromagnètics i piezoelèctrics. Rep el seu nom en honor de Pierre Curie. És la temperatura per sobre la qual un material ferromagnètic perd les seves propietats i es converteix en paramagnètic i un material piezoelèctric perd la seva polarització elèctrica espontània.
Temperatura de Curie en materials ferromagnètics modifica
En el cas dels materials ferromagnètics la temperatura de Curie és aquella temperatura per sobre de la qual perden les seves característiques magnètiques. A temperatures per sota d'aquest punt el moment magnètic és parcialment alineat amb els dominis magnètics. Quan la temperatura s'incrementa i s'apropa a la temperatura de Curie, l'alineació (la magnetització) a cada domini disminueix. Per sobre de la temperatura de Curie el material perd les seves propietats i esdevé paramagnètic, ja no hi ha dominis magnetitzats o moments alineats.
A temperatures per sobre del punt de Curie, l'aplicació d'un camp magnètic té efectes paramagnètics sobre la magnetització, però la combinació del paramagnetisme amb el ferromagnetisme porta a la magnetització seguint una corba d'histèresi amb la força del camp aplicat. La destrucció de la magnetització a la temperatura de Curie és un canvi d'estat de segon ordre i un punt crític on la susceptibilitat magnètica és teòricament infinita.
Una aplicació d'aquest efecte són els sistemes magnetoòptics d'emmagatzemament, on és utilitzat per tal d'esborrar i escriure noves dades. Un exemple conegut és el minidisc de Sony o l'antic format CD-MO. Altres utilitzacions inclouen el control de temperatura, com als soldadors elèctrics.
Temperatura de Curie als materials piezoelèctrics modifica
De manera anàloga als material ferromagnètics, la temperatura de Curie també s'utilitza amb els materials piezoelèctrics per a descriure la temperatura per sobre de la qual perden la seva polarització elèctrica espontània i les seves característiques piezoelèctriques. Al titanat-zirconat de plom (PZT), el material és tetragonal per sota de Tc i les cel·les elementals contenen un catió central desplaçat i per tant un moment dipolar. Per sobre de Tc, el material és cúbic i el catió central ja no éstà desplaçat respecte del centre de la cel·la elemental. A partir d'aquí ja no hi ha moment dipolar elèctric ni polarització espontània.