Viquipèdia

Teoria de l'arquitectura

l'acte de pensar, discutir i escriure sobre arquitectura

La teoria de l'arquitectura és l'acte de pensar, discutir i escriure sobre arquitectura. Al llarg de la història molts arquitectes han escrit o parlat sobre l'aspecte teòric de l'arquitectura. Un dels escrits o tractats més antics que en parla són els 10 llibres De Architectura de Vitrubi. L'aspecte teòric de l'arquitectura consisteix en el coneixement que l'arquitecte posa en pràctica en la seva vida professional. També explica els valors intrínsecs que ha de tenir una obra arquitectònica per a ser considerada com a tal. Cada tractat o publicació conté les virtuts teòriques de l'arquitectura i la construcció d'aquella època històrica.[1][2][3]

De Architectura, de Vitrubi.

Tractats modifica

Hi ha nombrosos tractats sobre arquitectura. Algunes de les obres són bàsicament tècniques, amb directrius adreçades a les pràctiques constructives. Altres treballs exposen les bases teòriques i filosòfiques de l’arquitectura. Hi ha estudis moderns sobre el tema de tipus general.[4]

La que segueix és una llista de tractats, necessàriament incompleta i arbitrària, ordenada cronològicament. L'any és orientatiu.

  • 40 aC. De Architectura. Vitrubi.[5][6]
  • c1320. Ordinacions d'en Sancta Cília.[9]
  • 1450. De re ædificatoria. Leon Battista Alberti.[10][11]
  • c1481. Trattato di architettura civile e militare . Francesco di Giorgio Martini.[12]
  • 1521. Cesare Cesariano. A Cesare se'l recorda principalment com el primer traductor del tractat De architectura de Vitruvi a una llengua moderna (italià), amb el seu comentari afegit.[13]
  • 1537. Regole generali di architetura sopra le cinque maniere di...Sebastiano Serlio.[14]
  • 1561. Hypnerotomachie, ou discours du songe de Poliphile... Francesco Colonna.[15][16]
  • 1562. Regola delli cinque ordini d'architettura. Jacopo Barozzi da Vignola.[17][18]
  • 1601. I Quattro libri dell'architettura di Andrea Palladio.[19]
  • 1615. L'idea dell'architettura universale, en sis llibres, de Vincenzo Scamozzi.[20]
  • 1678. Architectura civil recta, y obliqua. Juan Caramuel y Lobkowitz, [21][22]
  • 1711. L'architettura pratica de Ferdinando Bibiena.[23]
  • 1760. Istruzioni elementari. Bernardo Antonio Vittone.[24]
  • 1771. Principj di Architettura Civile, en tres llibres, de Francesco Milizia.[25][26]
  • 1857. A Treatise on Architectural Practice, containing detailed working drawings,... George Drysdale Dempsey.[29]
  • 1923. Le Corbusier.[32]
    • 1930.Précisions sur un état presént de l'architecture et l'urbanisme
    • 1948. Modulor.[33]
    • 1958. Modulor2.

Referències modifica

  1. ↑ dice, El FC Barcelona muestra cómo será el Camp Nou en el año 2023 | Arquinétpolis. «▷ ¿Qué es la Teoría de la Arquitectura? ✓ | Arquinétpolis» (en castellà). [Consulta: 25 març 2021].
  2. ↑ «La arquitectura es su propia teoría», 03-06-2016. [Consulta: 25 març 2021].
  3. ↑ «Architecture - Theory of architecture» (en anglès). [Consulta: 25 març 2021].
  4. ↑ Kruft, H.W.. History of Architectural Theory:. Princeton Architectural Press, 1994, p. 55. ISBN 978-1-56898-010-2. 
  5. ↑ Perrault, C.; Castañeda, J. Compendio de los diez libros de arquitectura de Vitruvio (en castellà). En la imprenta de D. Gabriel Ramirez, impresor de la Academia, 1761. 
  6. ↑ Schofield, R.; Tavernor, R. On Architecture (en francès). Penguin Books Limited, 2009 (Penguin classics). ISBN 978-0-14-193195-1. 
  7. ↑ «On the building of temples (prāsāda-lakṣaṇa) [Chapter 56]». Wisdom Library; The portal for Hinduism, Sanskrit, Buddhism, Jainism, Mesopotamia etc..., 28-11-2018. [Consulta: 9 juny 2023].
  8. ↑ Iyer, N.C.. The Bṛihat Saṃhitâ of Varaha Mihira (en suahili). Printed at the South Indian Press, 1884 (Aryan miscellany. Samhita series). 
  9. ↑ de Brocá, G.M.; Llopes, J.A.. Instituciones del derecho civil catalan vigente: ó sea exposicion metódica y razonada de las leyes, costumbres y jurisprudencia de los autores ... y precedida de una introduccion histórica (en castellà). Imprenta Barcelonesa, 1886, p. 58 (Instituciones del derecho civil catalan vigente: ó sea exposicion metódica y razonada de las leyes, costumbres y jurisprudencia de los autores ... y precedida de una introduccion histórica). 
  10. ↑ Alberti, L.B.. Leonis Baptiste Alberti De Re Aedificatoria (en neerlandès). Nicolai Laurentii Alamani, 1485. 
  11. ↑ Alberti, L.B.. Los diez libros de arquitectura (en castellà). en la imprenta de Joseph Franganillo, 1797, p. 66. 
  12. ↑ di Giorgio Martini, F.; Promis, C.; Arbasia, C. Trattato di architettura civile e militare di Francesco di Giorgio Martini: archittetto senese del secolo XV, ora per la prima volta (en italià). Tip. Chirio e Mina, 1841 (Manuscripta, microfilms of rare and out-of-print books). 
  13. ↑ Pollio, V.; Cesariano, C.; Da Ponte, Gottardo. Di Lucio Vitruuio Pollione De architectura libri dece traducti de latino in vulgare affigurati: commentati: & con mirando ordine insigniti: per il quale facilmente potrai trouare la multitudine de li abstrusi & reconditi vocabuli a li soi loci & in epsa tabula con summo studio expositi & enucleati ad immensa utilitate de ciascuno studioso & beniuolo di epsa opera (en italià). Gottardo da Ponte, 1521. 
  14. ↑ Serlio, S. Regole generali di architetura sopra le cinque maniere de gli edifici, cioe, thoscano, dorico, ionico, corinthio, et composito, con gli essempi dell'antiquita, che, per la magior parte concordano con la dottrina di Vitruuio (en italià). per Francesco Marcolini da Forli, 1537 (Regole generali di architetura sopra le cinque maniere de gli edifici, cioe, thoscano, dorico, ionico, corinthio, et composito, con gli essempi dell'antiquita, che, per la magior parte concordano con la dottrina di Vitruuio). 
  15. ↑ Colonna, F. Hypnerotomachie, ou discours du songe de Poliphile, deduisant comme Amour le combat à l'occasion de Polia (en francès). Kerner, 1561. 
  16. ↑ Colonna, F.; Lang, A.; Dallington, R. [et al.].. The Strife of Love in a Dream: Being the Elizabethan Version of the First Book of the Hypnerotomachia of Francesco Colonna. D. Nutt, 1890 (The Tudor library). 
  17. ↑ Léveil, J.A.; Kimball, T.R.. Practical Elementary Treatise on Architecture: Or, Study of the Five Orders According to Giacomo Barozzi Da Vignola; Work Divided Into Seventy-two Plates, Comprising the Five Orders, with Indication of Their Shadows Necessary for Washed Drawings, Outline of Their Functions, Etc., and Examples of Their Use. Garnier frères, 1891. 
  18. ↑ Asensio, J.; Martín, B. Reglas de los cinco ordenes de arquitectura de Vignola: con un dórico de Posidonia, y un apéndice que contiene las lecciones elementales de las sombras en la arquitectura, demonstradas por principios naturales (en castellà). en la imprenta de Manuel Gonzalez, 1792. 
  19. ↑ Palladio, A.; Carampello, Bartolomeo. I Quattro libri dell'architettura di Andrea Palladio. Ne' quali, dopo un breue trattato de' cinque ordini, & di quelli auertimenti, che sono piu necessarij nel fabricare; si tratta delle case priuate, delle vie, de i ponti, delle piazze, dei xisti, & de' tempij (en italià). appresso Bartolomeo Carampello, 1601. 
  20. ↑ Scamozzi, V. L'idea della architettura universale di Vicenzo Scamozzi... diuisa in X libri. Parte prima [-seconda] (en italià). expensis auctoris, 1615, p. 230 (L'idea della architettura universale di Vicenzo Scamozzi... diuisa in X libri. Parte prima [-seconda]). 
  21. ↑ Architectura civil recta, y obliqua. Considerada y dibuxada en el templo de Ierusalen ... Promovida a suma perfeccion en el templo y palacio de S. Lorenzo cerca del Escurial ... por don Ivan Caramuel monje Cisterciense .. (en castellà), 1678. 
  22. ↑ Lobkowitz, J.C.; Corrado, Camillo. Architectura civil recta, y obliqua. Considerada y dibuxada en el templo de Ierusalen ... Promovida a suma perfeccion en el templo y palacio de S. Lorenzo cerca del Escurial ... por don Ivan Caramuel monje Cisterciense ..: Tomo 2. de la architectura civil. El tratado quinto, en que de la recta se disputa, se divide en dos partes ... Occupase el tratado sexto en explicar, como de las rectas salen las figuras obliquas ... Y para que el architecto, que se preciare de ser excelente en su Ciencia ... por don Ivan Caranuel monje Cisterciense .. (en castellà). en la emprenta obispal por Camillo Corrado, 1678. 
  23. ↑ da Bibiena, F.G.. L'Architettura civile preparata su la Geometria e ridotta alle Prospettive, considerazioni pratiche di Ferdinando Galli Bibiena, disegnate e descritte in cinque libri (en italià). Monti, 1711. 
  24. ↑ Vittone, B.A.. Istruzioni elementari per indirizzo de Giovani allo studio dell' Architettura civile divise in libri tre (en italià). Agnelli, 1760. 
  25. ↑ Milizia, F. Principj di architettura civile. Tomo primo [-terzo: 3] (en italià). a spese Remondini di Venezia, 1785. 
  26. ↑ Milizia, F. Principj di architettura civile (en italià). Tipi di V. Ferrario, 1832. 
  27. ↑ Piranesi, G.B.; Piranesi, F. Œuvres des chevaliers Jean Baptiste et François Piranesi, qu'on vend séparément dans la Calcographie des auteurs, Rüe Felice, etc (en francès), 1792. 
  28. ↑ Piranesi, G.B.; Escobar, J.C.. De la magnificencia y arquitectura de los romanos, y otros escritos (en castellà). Ediciones Akal, 1998 (Fuentes de arte). ISBN 978-84-460-0795-1. 
  29. ↑ Dempsey, G.D.. A Treatise on Architectural Practice, containing detailed working drawings, specifications, bills of quantities, estimates, tenders, &c. &c. Illustrated with upwards of 60 cuts, with a complete set of working drawings for the carrying out a church, &c. &c. Forming a supplement to Dempsey's Builder's Guide in Materials and Construction. Atchley & Company, 1857, p. 3. 
  30. ↑ Viollet-le-Duc, E.E.. Entretiens sur l'architecture (en francès). A. Morel et cie, 1863 (Entretiens sur l'architecture). ISBN 978-2-87009-076-3. 
  31. ↑ Viollet-le-Duc, E.E.. Entretiens sur l'architecture: 2 (en francès). A. Morel, 1872. 
  32. ↑ Corbusier, L. Una pequeña casa (en castellà). Infinito, 2005 (Biblioteca de arquitectura). ISBN 978-987-9393-38-3. 
  33. ↑ Corbusier, L. Le Modulor: Essai sur une mesure harmonique, à l'echelle humaine, applicable universellement à l'architecture et à la mécanique (en francès). Ed. de l'architecture d'aujourd'hui, 1963 (Collection Ascoral). 

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teoria_de_l%27arquitectura&oldid=32227407»