Teoria de les catàstrofes
La teoria de les catàstrofes és un corpusteòric que intenta representar fenòmens naturals, que per les seves característiques discontinus no poden ser descrits pel càlcul diferencial de manera satisfactòria.[1] En aquest sentit, és un model matemàtic de la morfogènesi. Ha estat aplicada en disciplines científiques diverses, com ara la geologia, la hidrodinàmica, l'òptica, la fisiologia, la biologia, la psicologia o la lingüística.[1]
Plantejada al final dels anys 1950 pel matemàtic francès René Thom −especialitzat en topologia diferencial− i molt difosa a partir de 1968, en la dècada dels 1970 va tenir gran auge en ser impulsada pels estudis de Christopher Zeeman.[2] Té una especial aplicació en l'anàlisi del comportament competitiu i en els models de canvi organitzatiu i evolució social i sistèmica.[3]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Teoria de les catàstrofes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Smale, Stephen «Review: E. C. Zeeman, Catastrophe theory: Selected papers, 1972–1977» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, 84, 6, 1978-11, pàg. 1360–1368. ISSN: 0002-9904.
- ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 34-35 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.
Bibliografia modifica
- Stabilité structurelle et morphogénèse (en francès). 2a de 1984. París: Interédition, 1977. ISBN 978-2729600815.
- Arnold, Vladimir. Catastrophe Theory (en anglès). 3a edició. Berlín: Springer-Verlag, 1992. ISBN 9783642967993.
- Ekeland, Ivar «La théorie des catastrophes» (en francès). La Recherche, 81, setembre 1977, pàg. 745-754. Aquest article didàctic en conté les números, però tindria un lapsus a partir de l'article d'Ekeland: la classificació de les catàstrofes elementals és definida (amb 11 formes com s'indica) quan 5 paràmetres són presents. D'aquesta manera, el teorema de Thom no tindria una explicació possible al nostre espaitemps de tres dimensions espacials i una de temporal.
- Sheliepin, Leonid Alexándrovich; Marín Ricoy, Domingo. Lejos Del Equilibrio: Sinergética, Autoorganización Y Teoría De Catástrofes (en castellà). (Lluny de l'equilibri: sinergètica, autoorganització i teoria de catàstrofes)
Enllaços externs modifica
- [Enllaç no actiu]L'origine e il significato della teoria delle catastrofi Arxivat 2008-05-01 a Wayback Machine. (L'origen i el significat de la teoria de les catàstrofes) (italià).
- Salinelli, Ernesto. «La Teoria delle catastrofi» (en italià).