Teoria del curs de vida
La teoria del curs de vida o perspectiva del curs de vida és un enfocament teòric-metodològic desenvolupat principalment des de la sociologia, però amb aportaments de la història, la psicologia i la demografia. El desenvolupament d'aquesta perspectiva s'ha donat sobretot a partir dels anys 70 des de l'escola americana, amb sociòlegs com Glenn Elder.[1] És un enfocament que estudia les vides individuals, els contexts estructurals i el canvi social de manera conjunta i multidisciplinària.
Principis bàsics del curs de vida modifica
La premissa bàsica d'aquest enfocament és que les forces socials impacten en els cursos de vida individuals i col·lectius. Aquests efectes es defineixen a través de cinc principis:[2]
- El principi del llarg termini
- El principi del temps i el lloc
- El principi del "timing"
- El principi de les vides interconnectades (linked lives)
- El principi de l'agència.
Eines bàsiques de l'enfocament modifica
Per a operacionalizar els principis, l'enfocament es val d'algunes eines com:
- Trajectòries
- Punt d'inflexió (turning point)
- Transicions
Referències modifica
- ↑ Glen H. Elder, Jr. «The Life Course in Time and Place» (en anglès). [Consulta: 31 agost 2010].
- ↑ Pacheco, E. «Trabajo y familia desde el enfoque del curso de vida: dos subcohortes de mujeres mexicanas». Papeles de Población, 9, 2003, pàg. 159-193.[Enllaç no actiu]