Teresa Arrubla de Codazzi
Teresa Arrubla de Codazzi (Bogotà, s. XIX) va ser una escriptora colombiana.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XIX Bogotà |
Mort | valor desconegut |
Dades personals | |
Activitat | |
Ocupació | escriptora |
Nom de ploma | Esmeralda |
Va néixer a Bogotà,[1] filla de Manuel Antonio Arrubla, un comerciant que amb el seu germà van crear Galerías Arrubla, el primer centre comercial de Colòmbia.[2] Va residir a la capital, establerta al carrer de San Miguel.[3]
Ens els seus escrits utilitzà el pseudònim «Esmeralda».[1][4] Va fer dos viatges a Europa, un abans de 1886 i l'altre al voltant de 1895,[5] un element que esdevenia un tret distintiu de les elits colombianes de l'època, i en especial a Espanya, on experimentaven una mena de tornada a una segona pàtria.[6] Va publicar el llibre Viajes por España é Italia, publicat a Bogotà el 1886, on descriu de manera succinta les ciutats principals, monuments i personalitats d'aquests dos països, a més de donar també algunes dades de París i altres poblacions franceses.[5]
En l'àmbit personal, es va casar amb Agustín Codazzi, amb qui va tenir un fill, Juan Agustín Codazzi.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Laverde Amaya, Isidoro. Apuntes sobre bibliografía colombiana (en castellà). Bogotà: Librerías Soldevilla y Curriols, 1882, p. 214.
- ↑ 2,0 2,1 Lamus Obregón, Marina. En busca del Coliseo Ramírez. Primer teatro bogotano (en castellà). Bogotà: Ministeri de Cultura de Colòmbia, 2012, p. 89-93, 205-206.
- ↑ Mejía Pavony, Germán. Los años del cambio: historia urbana de Bogotá, 1820-1910 (en castellà). Bogotà: Pontifícia Universidad Javierana, 1999, p. 182.
- ↑ Peschke, Michael. International Encyclopedia of Pseudonyms (en anglès). Múnic: De Gruyter Saur, 2006, p. 115.
- ↑ 5,0 5,1 Laverde Amaya, Isidoro. Bibliografía colombiana (en castellà). vol. 1. Bogotà: Imprenta y Librería de Medardo Rivas, 1895, p. 59-60.
- ↑ Gracia Pérez, Felipe. Hijos de la Madre Patria. El hispanoamericanismo en la construcción de la identidad nacional colombiana durante la Regeneración (1878-1900) (en castellà). Saragossa: Institución Fernando el Católico, CSIC, 2011, p. 151-152.