Terme (revista)
| S'ha proposat fusionar aquest article a «Centre d'Estudis Històrics de Terrassa». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Motiu: context, almanco |
Terme és una revista del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa creada l'any 1986.[1] És una publicació anual dedicada preferentment a temes històrics egarencs.[2]
| Tipus | revista  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | català |
| Data d'inici | 1986 |
| Lloc de publicació | Terrassa |
| Estat | Catalunya |
| Dades i xifres | |
| Periodicitat | 1 any |
| Tema | història local |
| Editorial | Centre d'Estudis Històrics de Terrassa |
| Identificadors | |
| ISSN | 0213-6678 |
Del primer número al quinzè (2000) el nom de la revista fou Terme. Fins al núm. 35 (2020) el nom de la revista fou Terme. Revista d’Història i a partir del número 36 (2021) el títol complet de la publicació és Terme. Revista d’Història i Pensament.[3]
Així, la revista s’estructura al voltant d’un tema central que es tracta a partir de tres grans àrees: la recerca, el pensament i les dades. Sota l’àrea de “Recerca” s'hi troba informació nova i rellevant sobre la temàtica central. A l’àmbit de “Pensament” s’hi incorpora l’opinió de personalitats i professionals amb textos curts i orientats a la síntesi d’idees força. En tercera instància, l’àrea de “Dades” ofereix tot un seguit de gràfics que reforcen de manera visual la comprensió d’allò tractat als dos àmbits anteriors. Finalment, a manera d’addenda, hi ha un quart apartat anomenat “Miscel·lània”, pensat com un espai obert reservat a articles de recerca, entrevistes, reportatges, etc. que toquen temes terrassencs o comarcals de prou rellevància o interès.[4]
La publicació ha dedicat monogràfics a qüestions com les esglésies de Sant Pere, el patrimoni de la ciutat, les epidèmies, les sequeres, la dictadura de Primo de Rivera o la Guerra Civil a Terrassa, el paper de les dones a la ciutat, o el modernisme a la capital vallesana.[5][6][7][8][9][10][11]
Actualment la revista l'editen conjuntament el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa amb l'Arxiu Històric de Terrassa i l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental.[12] Entre els seus col·laboradors hi hagut Xavier Marcet, Manel Márquez, Pere Puig i Ustrell, Lourdes Plans, Josep Puy, Joan Soler, Montserrat Cuyás o Marcel Taló. [5][13][14][15]
Referències modifica
- ↑ Plans, Lourdes «EL CENTRE D’ESTUDIS HISTÒRICS DE TERRASSA, VINT ANYS DESPRÉS». Plecs d'Història Local.
- ↑ «Terme, revista d’història local nº 35, fa un reconeixement al personal sanitari», 30-01-2021. [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ Terrassa, Centre d'Estudis Històrics de «Del futur de la història, el nou Terme i el desgast.». Terme, 36, 2021, pàg. 9–11. ISSN: 2014-9670.
- ↑ Boladeras, Mercè. «La revista Terme dedica la seva nova edició a la pandèmia», 10-02-2021. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ 5,0 5,1 Zurimendi, Ander. «“Hem romantitzat el passat: viure al costat d’una xemeneia restaurada ho fa més car”», 24-03-2023. [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ Zurimendi, Ander. «Primo de Rivera, més arrelat a Terrassa del que ens pensàvem», 03-05-2024. [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ Palos, Santi. «Unos 200 milicianos egarenses lucharon en la Columna Macià-Companys», 24-01-2019. [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ Palos, Santi. «Creix el coneixement de la Guerra Civil a Terrassa», 27-01-2021. [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ Palos, Santi. «Les claus de mil anys d'història de Sant Pere, a la revista Terme», 30-01-2020. [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ malarrassa, Redacció. «Terme, la revista d’història local núm. 35, fa un reconeixement al personal sanitari», 30-01-2021. [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ Palos, Santi. «Terme rescata la historia olvidada de las mujeres terrassenses», 15-12-2016. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ Palos, Santi. «Lourdes Plans, homenajeada en la presentación de Terme», 14-12-2017. [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ Palos, Santi. «Lourdes Plans, homenajeada en la presentación de Terme», 14-12-2017. [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ «Terme, revista d’història local nº 35, fa un reconeixement al personal sanitari», 30-01-2021. [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ Contreras, Carme. «Josep Puy porta la seva 'Carta de Grisos' a la Llibreria Cinta», 12-07-2020. [Consulta: 17 maig 2024].