The Exploits of Sherlock Holmes

The Exploits of Sherlock Holmes (en català, les gestes de Sherlock Holmes) és una col·lecció de contes de dotze pastitxes de Sherlock Holmes, publicada per primera vegada el 1954. Va ser escrit per Adrian Conan Doyle, que era fill de Sir Arthur Conan Doyle (el creador de Sherlock Holmes), i per John Dickson Carr, que era el biògraf autoritzat del gran Conan Doyle.[1] Els sis primers contes van ser escrits amb la col·laboració dels dos escriptors, mentre que els últims sis contes van ser escrits únicament per Adrian Conan Doyle.[2]

Infotaula de llibreThe Exploits of Sherlock Holmes
Tipusrecull de contes Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorAdrian Conan Doyle
John Dickson Carr Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióRegne Unit, 1954 Modifica el valor a Wikidata
EditorialJohn Murray Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereficció detectivesca Modifica el valor a Wikidata
Goodreads work: 73626

Cada història d'aquesta col·lecció està postdatada amb una cita d'una de les històries originals de Sherlock Holmes, fent referència a un cas no documentat de Holmes que la va inspirar.

Escriptura modifica

El 1945, el fill de Sir Arthur Conan Doyle, Adrian Conan Doyle, va començar una col·laboració amb el biògraf del seu pare, John Dickson Carr, per publicar dotze noves gestes de Sherlock Holmes i Watson (de les quals una va aparèixer a la revista Life i les altres onze històries es van publicar a Collier's Magazine [3]) basat en casos els quals apareixien esmentats de passada en les quatre novel·les canòniques i 56 contes originals de Sherlock Holmes, però que mai havien estat escrits per Watson (vegeu les postdates esmentades a continuació que es troben al final). de cadascuna de les dotze noves gestes).[4]

La primera història va ser il·lustrada per Adolf Hallman a Life, i les altres històries van ser il·lustrades per Robert Fawcett a Collier's.[5] El 1954, la col·lecció va ser publicada per Random House, Nova York, amb il·lustracions de Jerome Kuhl i una il·lustració de sobrecoberta de Jules Gotlieb. Va ser publicat el mateix any per John Murray, Londres.[6]

La col·laboració no va ser fluida, com explica Douglas G. Greene a John Dickson Carr: The Man Who Explained Miracles.[7] Hi ha alguns dubtes sobre qui va escriure què, tot i que de vegades l'estil altament reconeixible de Carr trenca amb la convenció de pastitxar les històries originals de Conan Doyle. En qualsevol cas, el llibre publicat l'any 1954 no va ser un gran èxit en aquell moment, excepte cert interès mostrat per part dels col·leccionistes, i aquests dos escriptors no van repetir l'experiment d'escriure més noves gestes de Sherlock Holmes.

El 1963 John Murray va publicar dos volums de butxaca que dividien les històries en The Exploits of Sherlock Holmes d'Adrian Conan Doyle i More Exploits of Sherlock Holmes d'Adrian Conan Doyle i John Dickson Carr. El primer títol conté les últimes sis històries enumerades a continuació, el segon les sis primeres. Greene suggereix que l'autoria pot ser més complexa.

Històries modifica

Les històries que conté la col·lecció són: [1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Redmond, Christopher. Sherlock Holmes Handbook: Second Edition. Dundurn Press, 2009, p. 213. ISBN 9781459718982. 
  2. The Exploits of Sherlock Holmes, 1954, p. 4. 
  3. Bunson, Matthew. Encyclopedia Sherlockiana. Simon & Schuster, 1997, p. 76. ISBN 0-02-861679-0. 
  4. Riley, Dick. The Bedside, Bathtub & Armchair Companion to Sherlock Holmes. Contiuum, 1999, p. 150. ISBN 0-8264-1116-9. 
  5. De Waal, Ronald Burt. The World Bibliography of Sherlock Holmes and Dr. Watson. Bramhall House, 1974, p. 424–425. ISBN 0-517-217597. 
  6. «USH Volume 4, Section XI -- Parodies, Pastiches, Burlesques, Travesties and Satires». University of Minnesota Libraries. Arxivat de l'original el 12 de setembre 2020. [Consulta: 24 febrer 2021].
  7. Greene, Douglas. John Dickson Carr: The Man Who Explained Miracles. New York: Otto Penzler, 1995. ISBN 1-883402-47-6.