The Show
The Show és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Tod Browning el 1927, produïda per la Metro-Goldwyn-Mayer i basada en la novel·la The Day of Souls de Charles Tenney Jackson (1910).[1]
.jpg) | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Tod Browning |
| Protagonistes | John Gilbert Renée Adorée Lionel Barrymore |
| Director artístic | Cedric Gibbons i Richard Day |
| Producció | Tod Browning  |
| Dissenyador de producció | Richard Day |
| Guió | Waldemar Young, adaptació de la novel·la The Day of Souls de Charles Tenny Jackson |
| Fotografia | John Arnold |
| Muntatge | Errol Taggart |
| Vestuari | Lucia Coulter |
| Distribuïdor | MGM |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1927 |
| Durada | 76 min |
| Idioma original | cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Gènere | Melodrama |
| Lloc de la narració | Budapest |
       | |
Argument modifica
Cock Robin, actor molt cregut de si mateix, fa de Joan Baptista al teatre, en el Carnaval de Budapest. La noia que interpreta Salomé s'enamora d'ell. Però Robin s'interessa per Lena, ja que el seu pare és ric. "El grec", un perillós individu, considera matar l'actor que el molesta.
Repartiment modifica
- John Gilbert: Cock Robin
- Renée Adorée: Salomé
- Lionel Barrymore: El grec
- Gertrude Short: Lena
- Edward Connelly: El soldat cec
- Andy Mac Lennan: La Fura
- Dorothy Sebastian: (no surt als crèdits) Una espectadora
- Polly Moran: (no surt als crèdits) dona davant del grup de carnaval
Crítica modifica
Un dia Tod Browning haurà de tenir el lloc que es mereix en la història del cinema. Apassionant, la carrera del cineasta no s'atura al famós Freaks. El seu gust per allò que és estrany i fantàstic apareix ja a The Show amb la impressionant escena de la decapitació de Joan Baptista, filmada en un magnífic joc d'ombres i de llums. Paràbola sobre el Bé i el Mal, aquest melodrama panteixant barreja hàbilment l'acció de l'obra teatral amb el drama que hi ha entre els actors. John Gilbert, un seductor vanitós i sense moral, Lionel Barrymore, inquietant i sàdic,[2] i Renée Adorée, són del tot convincents, a condició d'acceptar prendre una mica de distància amb el joc sovint emfàtic imposat pel mut."
Referències modifica
- ↑ «Progressive Silent Film List: The Show». Silent Era. [Consulta: 10 maig 2008].
- ↑ Lionel Barrymore retrobarà Tod Browning el 1936 amb The Devil-Doll, en un paper igualment inquietant.