Thelonious Monk

Thelonious Sphere Monk (Rocky Mount, 10 d'octubre de 1917 – Englewood, 17 de febrer de 1982) fou un pianista de jazz i compositor estatunidenc.

Thelonious Monk

Thelonius Monk el 1947 a Minton's Playhouse, Nova York
Nom original	(en) Thelonious S. Monk (en) Thelonious Monk
Biografia
Naixement	Thelonious Sphere Monk (T.S. Monk) 10 octubre 1917 Rocky Mount (Carolina del Nord)
Mort	17 febrer 1982 (64 anys) Weehawken (Nova Jersey)
Causa de mort	Causes naturals  (cap valor )
Sepultura	Cementiri de Ferncliff
Dades personals
Formació	Stuyvesant High School
Activitat
Ocupació	pianista, músic, músic de jazz, compositor, artista d'estudi
Activitat	1944  –  1973
Membre de	Thelonious Monk Septet Thelonious Monk Quintet
Gènere	Jazz, bebop, hard bop, stride piano i cool-jazz
Estil	Jazz
Instrument	Piano
Segell discogràfic	Blue Note Records
Artistes relacionats	Art Blakey, Milt Jackson, John Coltrane, Sonny Rollins, Miles Davis
Mecenes	Pannonica de Koenigswarter
Família
Cònjuge	Nellie Monk (en)
Fills	T. S. Monk
Parents	Angelika Beener (neboda)
Premis (2006)  Premi Pulitzer de Citacions i Honors Especials (2006)  Premi Grammy del Saló de la Fama (2002)  Premi Grammy del Saló de la Fama, per l'obra Genius of Modern Music, Genius of Modern Music: Volume 2 (en) (2000)  Premi Grammy del Saló de la Fama, per l'obra Monk's Music (1998)  Premi Grammy del Saló de la Fama, per l'obra Brilliant Corners (1993)  Premi Grammy a la carrera artística (1992)  Premi Grammy a la carrera artística  Beca Guggenheim  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood
Lloc web	monkzone.com

Durant els anys quaranta, fou un dels elements clau en la creació del bebop, estil del qual tanmateix s'apartà per a elaborar un llenguatge d'una gran originalitat. Començà a enregistrar al final dels anys quaranta, amb Art Blakey, Milt Jackson, John Coltrane, Sonny Rollins i Miles Davis, entre d'altres. I a partir del 1940 amb altres músics, entre ells, Pee Wee Russell (1944). Tot i que autodidacte, el seu estil pianístic mostra una certa influència del de Duke Ellington i de l'stride dels anys trenta, així com una preferència pels atacs impensats de les notes, les dissonàncies i una sonoritat agressiva.

Les composicions i improvisacions de Monk presenten dissonàncies i girs melòdics angulars i són coherents amb el seu enfocament poc ortodox del piano, que combina un atac altament percussiu amb l'ús brusc i dramàtic d'alliberaments de claus commutades, silencis i vacil·lacions.

Monk va ser reconegut per un aspecte diferent que incloïa vestits, barrets i ulleres de sol. També va destacar per un hàbit idiosincràtic durant les actuacions: mentre altres músics continuaven tocant, Monk s'aturava, s'alçava i ballava durant uns moments abans de tornar al piano.

Monk és un dels cinc músics de jazz que ha aparegut a la portada de la revista Time (els altres són Louis Armstrong, Dave Brubeck, Duke Ellington i Wynton Marsalis).

Discografia

• After Hours at Minton's (1943)
• Genius Of Modern Music: Volume 1 (1947-1948)
• Genius Of Modern Music: Volume 2 (1947-1952)
• Thelonious Monk Trio (1952)
• Monk (1953)
• Thelonious Monk and Sonny Rollins (1953)
• Thelonious Monk plays the Music of Duke Ellington (1955)
• The Unique Thelonious Monk (1956)
• Brilliant Corners (1957)
• Thelonious Himself (1957)
• Thelonious Monk with John Coltrane (1957)
• Art Blakey's Jazz Messengers with Thelonious Monk (1957)
• Monk's Music (1957)
• Mulligan Meets Monk (1957, amb Gerry Mulligan)
• Blues Five Spot (1958)
• Thelonious in Action (1958)
• Misterioso (1958)
• The Thelonious Monk Orchestra at Town Hall (1959)
• 5 by Monk by 5 (1958)
• Thelonious Alone in San Francisco (1958)
• Thelonious Monk at the Blackhawk (1960)
• Monk in France (1961)
• Monk's Dream (1962)
• Criss Cross (1962)
• Monk in Tokyo (1963)
• Miles and Monk at Newport (1963, amb Miles Davis)
• Big Band and Quartet in Concert (1963)
• It's Monk's Time (1964)
• Monk. (1964)
• Solo Monk (1964)
• Live at the It Club (1964)
• Live at the Jazz Workshop (1964)
• Straight, No Chaser (1966)
• Underground (1967)
• Monk's Blues (1968)
• The London Collection (1971, tres volums)
• Thelonious Monk Quartet with John Coltrane at Carnegie Hall (2005)

Vegeu també

• Piano jazz