Thorstein el Roig (nòrdic antic: Þorsteinn rauðr) o Thorstein Olafsson va ser un cabdill viking que va governar àrees d'Escòcia a la fi del segle IX. va néixer prop de l'any 850 i era fill de Olaf el Blanc, rei de Dublín i Auðr djúpúðga Ketilsdóttir, filla de Ketil Nas Xata.[1][2]

Infotaula de personaThorstein el Roig
Biografia
Naixement846 Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHvammverjar Modifica el valor a Wikidata
CònjugeThurid Eyvindsdottir (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsOlaf Feilan (en) Tradueix, Groa Thorsteinsdottir (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesOlaf the White (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Aud la Sàvia Modifica el valor a Wikidata

Després de la mort d'Olaf, Auður i Thorstein van marxar a viure a les Hèbrides, en aquell temps sota control i govern de Ketil.[3]

Thorstein es va convertir en un senyor de la guerra en aliança amb el Jarl de les Òrcades, Sigurd Eysteinsson.[1][4] Tots dos van llançar campanyes militars a Caithness, Sutherland, Ross, Moray, i d'altres regions, aconseguint eventualment que la meitat d'Escòcia els paguessin tributs.[5][6]

Malgrat tot, els cabdills escocesos van conjurar contra Thorstein, i el van matar; la data exacta de la seva mort es desconeix, però possiblement va ser] entre el 880 i el 890.[7] Després de la mort de Thorstein, Auður va abandonar Caithness, va estar un temps residint en les Òrcades abans d'establir-se definitivament a Islàndia amb altres membres del seu clan familiar.[8][9]

Thorstein es va casar amb Thurid Eyvindsdattir, filla de Eyvind de l'Est. Thorstein i Thurid van tenir diversos fills i filles, Olaf Feilan, Groa, Thorgerd (que va casar amb Dala-Koll), Olof, Osk, Thorhild, i Vigdis.[10][11][12][13] Una dona nomenada Unn, esposa de Thorolf Barba Poblada, va reivindicar ser filla de Thorstein, però aquesta reclamació va ser vista pels islandesos amb escepticisme.[14]

Algunes fonts opinen que Thorstein és la mateixa persona que Eystein Olafsson, rei de Dublín.[15]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Jones, 1999, p. 126.
  2. Magnusson i Hermann, 2007, p. 51.
  3. Segons algunes fonts, Olaf va repudiar a Auður i la va enviar a la cort del seu pare el 857. Forte, Angelo, Richard Oram and Frederik Pedersen. 'Viking Empires. Cambridge University Press, 2005 ISBN 0-521-82992-5
  4. The Laxdoela Saga, Arent, A. Margaret, (Seattle: University of Washington Press, 1964), FHL book 949.12 H7L., p. 10
  5. Palsson, Hermann, Saga Orkneyinga: The History of the Earls of Orkney. Penguin Classics, 1981. p. 27
  6. Heimskringla: History of the Kings of Norway, Sturluson, Snorri, (3 volums Austin: University of Texas Press, 1977), FHL book 948.1 H2sn., vol. 1 pt, 1
  7. Orkneyinga Saga, Anderson, Joseph, (Edinburgh: Edmonston and Douglas, 1873), FHL microfilm 253063., XXIII, 2, 203.
  8. Magnusson i Hermann, 1969, p. 51-52.
  9. Íslendingabok og Landnámabok, Benediktsson, Jakob, (1 volume in 2 parts. Reykjavík: Íslenzka Fornritafélag, 1968), FHL book 949.12 H2bj., vol. 1 pt. 2 table 9.
  10. Jones, 1999, p. 127.
  11. Magnusson i Hermann, 1969, p. 52.
  12. Cook, Robert, transl. saga de Njal. Penguin Classics, 2002. p. 3
  13. Thorsson, Ornolfur, et al., transl. Saga de Grettir el Fuerte. Penguin Classics, 2005. p. 62
  14. Palsson, Hermann, et al., transl. saga Eyrbyggja. Penguin Classics, 1989. p. 32
  15. Crawford, 1987, p. 57-58 i 192.

Bibliografia modifica

  • Crawford, Barbara,. Scandinavian Scotland (en anglès). Leicester: Leicester University Press, 1987. ISBN 0-7185-1282-0. 
  • Jones, Gwyn. Eirik the Red and other Icelandic Sagas (en anglès). USA: Oxford Univ. Press, 1999. 
  • Magnusson, Magnus; Hermann, Palsson. Laxdaela Saga (en anglès). Penguin Classics, 1969.