Thuja occidentalis

espècie de planta

La tuia del Canadà, arbre de la vida, tuia, tuia d'Occident, xiprer de ventall, ciprer de ventall o tua (Thuja occidentalis)[1] és una espècie de conífera de la família Cupressaceae, cultivada com arbre ornamental sota el nom d′Arbor Vitae americà. És endèmic del nord-est d'Amèrica del Nord.

Infotaula d'ésser viuThuja occidentalis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longevitat màxima1.653 anys Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN42262 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaCupressaceae
GènereThuja
EspècieThuja occidentalis Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Morfologia modifica

És un arbret que fa només uns 3-6 m d'alt. L'escorça és marró-vermellosa, el fullatge es disposa de manera plana. les pinyes són primes marrons quan maduren de 10 a 15 mm de llarg i de 4 a 5 mm d'amplada. Les branques poden arrelar si l'arbre es tomba.[2]

Usos modifica

En la cultura tradicional dels amerindis Ojibwe en deien Nookomis Giizhik ("El Cedre Àvia"), i era el tema de llegendes sagrades i d'usos medicinals.[3] Les fulles d'aquest arbret són riques en vitamina C i es creu que van guarir l'escorbut Jacques Cartier i el seu equip l'any 1535[4] Pel seu compost neurotòxic tuiona el seu ús perllongat pot ser perillós.

Durant el segle xix se'n va aplicar externament la tintura o ungüent contra els cucs i altres afeccions.[5][6]

Galeria modifica

Notes modifica

  1. «Thuja occidentalis». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Thuja occidentalis Linnaeus 1753». conifers.org. Gymnosperm Database. Arxivat de l'original el 2007-07-05. [Consulta: 10 gener 2012].
  3. Geniusz, Wendy Makoons (2009). Our Knowledge is not Primitive. Syracuse, NY: Syracuse University Press
  4. Russell M. Burns and Barbara H. Honkala (Technical Coordinators). «Thuja occidentalis L.: Northern White-Cedar». Silvics of North America (Agriculture Handbook 654), December 1990. Arxivat de l'original el 2012-09-10. [Consulta: 10 gener 2012].
  5. Hoffmann, David. Medical Herbalism: Principles and Practices. Healing Arts Press, 2003, p. 588. 
  6. Grieve, M. A Modern Herbal. London: Jonathan Cape, 1931, p. 177. 

Enllaços externs modifica