Tibald I de Bar

Tibald I de Bar (o Teobald I de Bar), nascut cap a 1158, mort el 13 de febrer de 1214, va ser comte de Bar de 1190 a 1214 i comte de Luxemburg de 1197 a 1214. Era fill de Renald II de Bar i d'Agnès de Xampanya.

Tibald I de Bar

Nom original	(fr) Thiébaut Ier de Bar
Biografia
Naixement	1158
Mort	13 febrer 1214 (55/56 anys) valor desconegut
Activitat
Ocupació	feudatari
Altres
Títol	Comte de Bar (1190–1214)
Família	Casa de Scarpone
Cònjuge	Laureta de Loon Ermesenda de Bar-sur-Seine Ermesinda I de Luxemburg (1197 (Gregorià)–)
Fills	Enric II de Bar  ( Ermesenda de Bar-sur-Seine) Agnès de Bar  ( Ermesenda de Bar-sur-Seine) Elisabet de Bar-Mousson  ( Ermesinda I de Luxemburg) Margarita de Bar  ( Ermesinda I de Luxemburg) Agnès de Bar  ( Laureta de Loon) Margarita de Bar  ( Ermesenda de Bar-sur-Seine)
Pares	Renald II de Bar   i Agnes de Blois
Germans	Enric I de Bar i Renald de Bar

Biografia

Fill segon del comte de Bar, pertanyia per la seva mare al clan dels Teobald de Xampanya, una branca enfrontada al ducat de Lorena en l'àmbit local, i al si del regne el centre d'una lliga d'oposició al rei de França Felip August.

Va rebre en principi les senyories de Briey i de Stenay. Al regne de França. Participa amb el seu germà Enric I a la tercera croada, i va esdevenir comte de Bar quan aquest últim va morir al setge de Sant Joan d'Acre (1191).

De tornada a Europa, es dedica a augmentar la seva potència territorial, pels seus parentius i pels seus matrimonis. El seu tercer matrimoni, el 1197, li va permetre adquirir Luxemburg. Es troba llavors al capdavant d'un immens conjunt territorial entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic. Es va erigir en àrbitre local i el 1202 el duc de Lorena Simó II va signar un tractat per assegurar-se que les seves darreres voluntats en relació amb la seva successió fossin respectats. A canvi, Tibald va rebre la sobirania feudal del comtat de Vaudémont que li va cedir el duc de Lorena.

El 1211, va anar a Occitània a combatre contra els càtars, però va desaprovar la cavalcada de Simó IV de Montfort al comtat de Foix, i no el va seguir cap al Quercy, trencant així la croada.

Va morir el 1214, poc abans de la batalla de Bouvines. El seu territori va ser partit en dos, el Barrois (Barrès) i les seves dependències van passar al seu fill, i Luxemburg va anar a Walerà IV de Limburg, que es va casar amb la seva vídua.

Ascendència

																32. Ricuí de Scarpone
													16. Lluís de Montbéliard
																33. Hildegarda d'Eguisheim
										8. Thierry o Teodoric I de Montbéliard
																34. Frederic II de Lorena
													17. Sofia de Bar
																35. Matilde de Suàbia
							4. Renald I de Bar
																36.
													18. Guillem I de Borgonya
																37.
										9. Ermentruda de Borgonya
																38.
													19. Estevaneta de Borgonya
																39.
				2. Renald II de Bar
													40.
										20.
													41.
							10. Gerard I de Vaudémont
													42.
										21.
													43.
				5. Gisela de Vaudémont
													44.
										22.
													45.
							11. Edwiga de Dagsbourg
													46.
										23.
													47.
	1. Teobald I de Bar
																48.
													24.
																49.
										12. Esteve II de Blois
																50.
													25.
																51.
							6. Teobald IV de Blois
																52.
													26.
																53.
										13. Adela de Blois
																54.
													27.
																55.
				3. Agnès de Xampanya
													56.
										28. Engelbert I d'Ístria
													57.
							14. Engelbert de Caríntia
													58.
										29. Edwiga de Saxònia
													59.
				7. Matilde de Caríntia
													60.
										30. Ulric de Passau
													61.
							15. Utta de Passau
													62.
										31.
													63.

Matrimonis i fills

Es va casar en primeres noces el 1176 amb Laureta de Loon († 1190), filla de Lluís I, comte de Loon i de Rieneck, i d'Agnès de Metz, amb la que va tenir a:

• Agnès († 1226), casada el 1189 amb Ferri II († 1213), duc de Lorena

Es casa en segones noces el 1189 amb Isabel (1189 † 1211), filla de Guiu de Brienne, comte de Bar-sur-Seine i d'Elisabeth de Chacenay, de la que va tenir:

• Enric II (1190 † 1239), comte de Bar

• Agnès, casada amb Hug de Châtillon († 1248), V comte de Saint-Pol i de Blois

• Margarida, casada el 1221 amb Enric III, comte de Salm (1191 † 1228), i després amb Enric de Dampierre († 1259)

El matrimoni fou anul·lat el 1195 i es va casar finalment en terceres noces el 1197 amb Ermesinda I de Luxemburg (1186-1247), comtessa de Luxemburg, filla d'Enric IV, comte de Luxemburg i de Namur, i d'Agnès de Gueldre. Van tenir:

• Renald, senyor de Briey, mort abans de 1214
• una filla, morta el 1214
• Elisabet († 1262), casada amb Walerà de Limbourg (+ 1242), senyor de Monschau
• Margarida, casada amb Hug III († 1243), comte de Vaudémont, i després amb Enric de Blois, que va ser regent del comtat de Vaudémont.

Bibliografia

• «Theobald I. Graf von Bar (1190-1214)». Arxivat de l'original el 2007-10-01. [Consulta: 9 agost 2012].