Tines de Ca n'Escaiola

Les tines de Ca n'Escaiola és un conjunt del municipi de Talamanca (Bages) que es divideix en dos grups, formats per un total de quatre tines i una barraca.[1] És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. La construcció se situa pròxima a ca n'Escaiola.[1]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Tines de Ca n'Escaiola
Dades
TipusTina Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióS. XIX
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTalamanca (Bages) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMas Escaiola, ctra. BV1221 Terrassa-Navarcles, km 28,7. Talamanca (Bages)
Map
 41° 43′ 58″ N, 1° 55′ 55″ E / 41.732751°N,1.931813°E / 41.732751; 1.931813
BCIL
IdentificadorIPAC: 36290

Descripció

modifica

El primer grup conté dues tines i una barraca. Mirant cap a les portes d'entrada descrivim les edificacions d'esquerra a dreta.[1]

La tina número 1 és de planta rectangular. La part inferior dels murs és construïda amb pedra amorterada i a l'interior hi trobem el dipòsit revestit de peces ceràmiques envernissades. Les rajoles estan deteriorades i la filada superior ha caigut. La tina conté runa de la coberta i dels murs.[1]

La tina número 2 presenta el dipòsit circular i la planta exterior rectangular. El sistema constructiu és igual que l'anterior tina. A la part superior hi ha una finestra i l'entrada. Ha perdut la coberta.[1]

No s'han trobat els brocs.[1] Les pedres emprades per a la construcció d'aquestes tines són de grans dimensions i per reomplir els espais buits n'hi ha de petites que fan de falca.[1]

El segon grup, situat al nord, és format per dues tines. Les dues tenen el dipòsit quadrat i formen un sol cos rectangular. La part inferior de la construcció és feta amb pedra amorterada, i s'ha perdut la part superior dels murs i la totalitat de la coberta. Podria ser que hi hagués un sol accés per a les dues tines. Els dipòsits són plens de runa i vegetació. Els brocs són a al parament nord-oest.[1] La barraca, de planta rectangular, és de pedra seca. Ha perdut la coberta.[1] L'estat de conservació és força dolent.[1]

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «Tines de Ca n'Escaiola». Mapa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 novembre 2015].