Toh, è morta la nonna!
Toh, è morta la nonna! és una pel·lícula italiana del 1969 dirigida per Mario Monicelli.
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Mario Monicelli  |
| Protagonistes | |
| Producció | Franco Cristaldi |
| Guió | Luigi Malerba i Mario Monicelli |
| Música | Piero Piccioni |
| Fotografia | Luigi Kuveiller |
| Muntatge | Ruggero Mastroianni |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1969 |
| Durada | 89 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
    | |
Argument modifica
Adelaide, propietària d'una important empresa de productes insecticides, mor sobtadament: els seus familiars, vinguts de diferents punts d'Itàlia, intenten prendre possessió de la seva herència eliminant-se mútuament. Entre els familiars, només destaca el jove nebot Carlo Alberto, que també és l'únic que ha tingut una relació desinteressada amb la seva àvia Adelaide. Relació que continua amb l'esperit de l'àvia. Així que li toca convertir-se en el nou mestre de l'empresa familiar; en comptes d'esprai, però, prefereix produir bombes per destruir el sistema capitalista.
Repartiment modifica
- Wanda Capodaglio: Nonna
- Valentina Cortese: Ornella
- Carole André: Claretta
- Ray Lovelock: Carlo Alberto
- Giorgio Piazza: Italo
- Helene Ronee: Titina
- Riccardo Garrone: Galeazzo
- Gigi De Vittorio: Don Mario
- Giordano Scolari: Carlo Maria
- Sergio Tofano: Nonno
- Vera Gherarducci: Gigliola
- Gastone Pescucci: Amedeo
- Sirena Adgemova: Sparta
- Gigi Bonos
- Peter Chatel: Guido
- Giuseppina Cozzi
- Mario Frescura
- Giacomo Rizzo: albergatore
Notes de producció modifica
La pel·lícula es va rodar gairebé íntegrament al llac Maggiore, a Stresa. De fet, a la pel·lícula, la casa d'Adelaide i el seu marit és una vil·la de Felice Riva (Villa Riva), situada a la localitat d'Alpino.[1] Era especialment adequat per a la construcció recent (en aquella època) i per als mobles futuristes, que preveien que s'utilitzaran en la dècada següent.
A la història, ambientada en una família de classe alta, Monicelli va intentar inserir, a través de les figures juvenils, el clima de protesta.[2]
Com va admetre el mateix Monicelli: «Comercialment parlant, aquesta pel·lícula va ser un desastre sense precedents, però m'agrada molt per la forma en què va ser rodada, amb plans fixos, com a l'era del cinema mut».[3]
Notes modifica
- ↑ «Gignese (Toh, è morta la nonna)». movieontheroad.com. Arxivat de l'original el 2016-04-24. [Consulta: 1r juny 2023].
- ↑ S. Della Casa «Toh, è morta la nonna!». La Stampa - TorinoSette, 28-09-2007.
- ↑ M. Monicelli, in F. Borghini. Mario Monicelli. Cinquant’anni di cinema. Pisa: Master, 1985.
