Tomàs de Banyuls i d'Orís
Tomàs de Banyuls i d'Orís (? - Barcelona, 1659) fou un noble català[1] del segle xvii, senyor de Nyer. Descendia dels Banyuls medievals, era fill de Francesc de Banyuls i d'Orís i d'Emerenciana d'Orís i de Vallgornera (batejada el 13 de setembre del 1577 a Vinçà - + 27 d'agost de 1649 a Perpinyà, sebollida el 31 a Nyer), el net de Tomàs de Banyuls i de Llupià i el pare de Carles i de Francesc de Banyuls i Comte.
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1619 Nyer (Conflent) | ||||
Mort | 5 maig 1659 (39/40 anys) Barcelona | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Ocupació | aristòcrata, polític | ||||
Carrera militar | |||||
Conflicte | Guerra dels Segadors | ||||
Família | |||||
Família | Llinatge dels Banyuls | ||||
A l'inici de la Guerra dels Segadors el 1640 fou nomenat mestre de camp de les tropes de la Diputació del General de Catalunya que hi havia[1] a la vegueria del Conflent. Durant els temps de l'aliança amb França, les noves autoritats li atorgaren importants càrrecs oficials dels Comtats del Rosselló i la Cerdanya: procurador reial el 1642 i fins i tot governador el 1643. Però cap al final de la guerra va acabar revoltant-se contra ells com feren moltes altres autoritats, a causa de les malvestats i il·legalitats que també llurs exèrcits cometien en terra catalana, tot i que hagué de fugir[1] cap al Principat.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Mestre, 1998: p. 95, entrada: "Banyuls"
Bibliografia
modifica- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 95 entrada: "Banyuls". ISBN 84-297-3521-6.