Tom Sawyer (pel·lícula de 2000)

Tom Sawyer és un llargmetratge d'animació estatunidenc estrenat directament en vídeo el 29 d'agost de 2000. Està inspirat en les Les aventures de Tom Sawyer de Mark Twain.

Infotaula de pel·lículaTom Sawyer
Fitxa
DireccióPhil Mendez
Paul Sabella
ProduccióPatricia Jones, Paul Sabella, Jonathan Dern
GuióPatricia Jones, Donald Reiker, Jymn Magon
MúsicaMark Watters Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMGM Animation/Visual Arts (en) Tradueix i Metro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMGM Home Entertainment (en) Tradueix i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena4 abril 2000 Modifica el valor a Wikidata
Durada89 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLes aventures de Tom Sawyer Modifica el valor a Wikidata
Gènerepel·lícula basada en una novel·la i cinema familiar Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmgm.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0224267 Filmaffinity: 855686 Rottentomatoes: m/1094364-tom_sawyer Letterboxd: tom-sawyer-2000 Allmovie: vm1167244 TCM: 480280 TV.com: movies/tom-sawyer-2000 TMDB.org: 42313 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Una versió en dibuixos animats i musical de la novel·la clàssica de Mark Twain sobre les aventures de Tom Sawyer, a la vora del Riu Mississipi, cap a finals del segle xix, amb els seus amics Huck Finn i Becky Thatcher.[1]

Repartiment modifica

Veus originals modifica

Banda sonora modifica

  • "Leave Your Love Light On" - Marty Stuart
  • "Can't Keep a Country Boy Down" - Charlie Daniels
  • "Hook, Line, and Sinker" - Mark Nesler
  • "Houseboat Painting Song"
  • "One Dream" - Lee Ann Womack/Alecia Elliott
  • "Friends for Life" - Rhett Akins/Mark Wilis
  • "Light at the End of the Tunnel"/Reprise - Bryan White/Rebecca Lynn Howard/Rhett Akins/Lee Ann Womack
  • "Never, Ever, and Forever" - Lee Ann Womack/Mark Willis

Producció modifica

La pel·lícula va ser produïda per MGM Animation, que també era responsable de All Dogs Go To Heaven 2 i Babes in Toyland. La pel·lícula no va es va estrenar en cinemes, i va sortir directament en vídeo.[2]

Crítica modifica

  • Harlene Ellin de The Chicago Tribune va fer una ressenya negativa, dient que estava massa lluny de Twain."[3] Una ressenya anònima al Wichita Eagle era també desfavorable, definint-lo com una "interpretació" superficial de la feina de Twain.[4]

Referències modifica