Torna-viatge
El tornaviatge és, literalment, el «viatge de retorn».[1] Entre els tornaviatges històrics més destacats es troben el de Cristòfor Colom qui, aprofitant els vents alisis, a l'altura de les illes Canàries per al seu viatge cap al Nou Continent, sabia que, per la seva tornaviatge, comptaria amb el que, més tard, feia la fi del segle xviii es cridaria l' corrent del Golf, encara que va ser documentat per primera vegada el 1513 per Antonio de Alaminos, el pilot de Juan Ponce de León, poc després de descobrir les costes de Florida.[2][3]
| « | Quan en 1526 surt a la llum a Toledo el Sumari d'Història Natural de Gonzalo Fernández d'Oviedo, la primera Història Natural original que es va imprimir al món, feia ja trenta-tres anys que no cessaven d'arribar a Espanya vaixells procedents del Nou Món. No menys de trenta-cinc naus havien realitzat el tornaviatge en concloure l'any 1500, quan Colom rendia el seu tercer viatge. La pràctica totalitat d'elles portarien, com mostres, o com a provisions, productes vegetals d'origen americà. | » |
| — «La flora americana en la España del siglo XVI.» Antonio M. Regueiro y González-Barros.[4] | ||
D'altra banda, un cop descobert el nou continent, interessava descobrir la ruta marítima cap a l'est des del arxipèlag filipí fins a Amèrica, és a dir, en sentit contrari al del viatge emprès per Magallanes en la seva expedició, de 1519-1522, per trobar el pas per l'extrem meridional d'Amèrica.
La ruta d'Urdaneta modifica
L'anomenat tornaviatge d'Urdaneta, dut a terme més de 45 anys després del viatge de Magallanes per l'expedició liderada per Miguel López de Legazpi, acompanyat pel cosmògraf Andrés de Urdaneta, va suposar l'establiment de la ruta coneguda com el Galió de Manila, també conegut com el Galió de Acapulco o la Nao de la Xina, que va permetre portar a Europa, passant per Manila i Acapulco, i d'allà fins a Cadis i Sevilla, mitjançant la Flota d'Índies, mercaderies valuoses com sedes, porcellanes, te i altres productes exòtics dels països asiàtics. D'altra banda, de Mèxic i Perú s'enviava a les Filipines la plata necessària per proveir la Capitania General de les Filipines.
L'1 de juny de 1565, Andrés de Urdaneta va salpar, a bord de la nao San Pedro, de Cebú, rumb nord-est, cap al Japó, aprofitant el corrent de Kuroshio, (encara que agafant la part més lenta, la ruta més al nord seguida per Francesc Galí el 1582, per sobre dels 39ºN l'aprofita millor anant a parar prop de San Francisco on s'agafa el corrent de Califòrnia cap al sud) i a partir d'allà van navegar entre les latituds 30ºN i 39ºN fins al 18 de setembre, quan van albirar terra, l'illa de Santa Rosa, a la costa de Califòrnia, i des d'on van arribar al port d'Acapulco, seguint la costa, l'1 d'octubre de 1565, després d'un viatge de 7644 milles.[5][6]
El 1813, les Corts de Cadis van decretar la supressió del galió, decisió ratificada per Ferran VII l'any següent i l'any 1815 l'últim galió, el Sant Fernando -també conegut com el Magallanes- va arribar a Manila, tot i que la seva càrrega no va arribar a Sevilla perquè les autoritats de Mèxic havien requisat la seva mercaderia.[7]
Referències modifica
- ↑ Reial Acadèmia Espanyola. «tornaviaje.» Diccionario de la lengua española. Consultat el 7 d'octubre de 2016.
- ↑ Fernández Álvarez, Manuel (1979). España y los españoles en los tiempos modernos, pág. 213. Universidad de Salamanca.
- ↑ colección Foro de los océanos (COI). [1]. UNESCO. ISBN 978-92-3-303995-7.
- ↑ Regueiro y González-Barros, Antonio M. (1983). «La flora americana en la España del siglo XVI.» En: De Solano, Francisco y Fermín del Pino: América y la España del siglo XVI, Volumen 2, pág. 205. Instituto Gonzalo Fernández de Oviedo Editorial CSIC. En Google Books. Consultat el 7 d'octubre de 2016.
- ↑ De Miguel Bosch. José Ramón Biografía. Sitio web de la Conmemoración del V Centenario del Nacimiento de Andrés de Urdaneta. Consultat el 7 d'octubre de 2016.
- ↑ Barrón, María Cristina (1992). La Presencia novohispana en el Pacífico insular: actas de las Segundas Jornadas Internacionales celebradas en la ciudad de México, del 17 al 21 de septiembre de 1990, pág. 53. Universidad Iberoamericana Universidad Iberoamericana. En Google Books. Consultat el 7 d'octubre de 2016.
- ↑ Secretaría General Técnica. El galeón de Manila: La ruta española que unió tres continentes. Ministeri de Defensa d'Espanya. NIPO: 083-16-225-7.
Bibliografia modifica
- Del Hoyo, Eugenio (2005). Historia del Nuevo Reino de León (1577-1723). Fondo Editorial de NL. (Google Books.)
- Mena García, María del Carmen (1998). Sevilla y las Flotas de Indias: la Gran Armada de Castilla del Oro (1513-1514). Universidad de Sevilla. (Google Books.)
- Montoya, Ramiro (2015). Crónicas del oro y la plata americanos. Vision Libros. (Google Books.)