Torre de Jaume I
La Torre de Jaume I és una torre de 107 metres ubicada al Moll de Barcelona, Catalunya. Va ser construïda el 1931 i dissenyada per l'arquitecte Carles Buïgas. Té una aparença similar a la torre de la ràdio de Berlín. La torre forma part del Transbordador aeri de Barcelona, el qual comunica la muntanya de Montjuïc amb el port de la ciutat.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Torre i Telefèric del Port  | |||
| Arquitecte | Carles Buïgas i Sans | |||
| Construcció | 1931 | |||
| Construcció | 1931 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura del ferro | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Moll de Barcelona | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41156 | |||
1788.JPG)
Fins al 1966 fou l'estructura més alta del món per on passava un telefèric. Actualment és la tercera, per darrere de les de Nova Orleans, als EUA; i a Kaprun, a Àustria.[1] Comunica amb l'estació següent en la Torre de Sant Sebastià. Suposa un excel·lent mirador sobre el centre de Barcelona.
Durant la Guerra Civil Espanyola es va fer servir com a punt de guaita i es va instal·lar una bateria de metralladores.[1]
És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Arquitectura modifica
La Torre de Jaume I està ubicada al final del moll de Barcelona, davant del World Trade Center, i la Torre de Sant Sebastià està ubicada al Passeig Joan de Borbó, totes dues al districte de Ciutat Vella. Les dues torres, juntament amb una estació a la muntanya de Montjuïc, formen els punts de suport del Transbordador Aeri de Barcelona. Les torres estan en funcionament i les separa una distància de 500 metres.[2]
Per accedir al transbordador s'ha de fer des de l'ascensor de la Torre de Sant Sebastià. L'altra torre té només escala i actualment no s'utilitza.[2]
La Torre de Jaume I és la més alta i esvelta, ja que només ha de resistir esforços gravitatoris. Té un fust piramidal i l'estructura està realitzada amb tres nivells d'estintolament. El primer, fins a mitja alçada, està format per allargades creus de Sant Andreu i, a partir d'allà, creus més petites en reduir-se la secció amb l'alçada. L'escala és independent de l'estructura i puja adossada al nucli central. Presenta tres elements horitzontals: la galeria mirador, la passarel·la de pas de cabina que té un espai tancat i dos nivells de passarel·les. Aquest espai està coronat amb una teulada piramidal truncada i una estructura vista que completa la punta de la coberta. Disposa de tres plataformes horitzontals més, d'ús restringit amb funcions tècniques.[2]
La Torre de Sant Sebastià és la més robusta, ja que ha de resistir les tensions del cable a part de les gravitatòries. El seu estintolament està format per sis creus de sant Andreu i els seus perfils són força reforçats. No té plataformes intermèdies i tota la funció es concentra a la cabina superior, a la qual s'accedeix des d'un ascensor lateral. Aquesta cabina és un gran volum prismàtic amb planta rectangular i ampliacions poligonals als costats llargs que alberga un bar-restaurant i l'estació de les cabines.[2]
En l'aspecte tècnic destaca la destresa en la utilització d'estructures lleugeres d'acer per aconseguir que les torres resisteixin les tensions requerides.[2]
Origen modifica
El transbordador aeri va ser construït amb la finalitat de connectar l'Exposició del 1929 amb la seva secció marítima. Tanmateix, no va ser possible aconseguir capital privat fins al 1928, ja massa tard per enllestir les obres de l'Exposició. Buigas va vendre la seva participació en el projecte a Josep R. Roda, que el va realitzar el 1931, canviant la ubicació de la torre intermèdia del moll l'Espanya al moll de Barcelona.[2]
Va ser inaugurat el 13 de setembre de 1931 inicialment al primer pis de la Torre de Sant Jaume s'instal·là un restaurant, així com a la Torre de Sant Sebastià que l'anomenà L'Horta Valenciana.[2]
Referències modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre de Jaume I |
- «Torre de Jaume I». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.