La Torre d'en Valls (o torre de Campanitx)[1] és una torre de defensa artillera al municipi de Santa Eulària des Riu, a l'illa d'Eivissa. Des de la seva terrassa es domina el sector de costa comprès entre Punta Grossa i el Cap Roig, a més de Tagomago. Es troba protegida arran de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.
De cos rodó s'aixeca sobre la base que s'adapta a les irregularitats del terreny. Originalment l'aparell de la torre estava format per pedres de mitjana grandària reforçades amb morter. El seu interior es distribuïx en planta baixa, primer pis i terrassa. La planta baixa es divideix en dues meitats, una massissa i l'altra subdividida en dues parts: el polvorí, que compta amb dos respiradors, i el dipòsit de queviures, en el qual es troba l'escala que dona accés a la planta principal. La planta principal està formada per una única sala volta. En ella es troben l'entrada, una tronera en l'extrem oposat i l'escala d'accés a la terrassa, a més de l'escala d'accés des de la planta baixa. En la terrassa hi ha dues espitlleres que dominen el camí d'accés a la torre i l'estreta escala de caragol que comunica amb la primera planta. En l'exterior de la caseta, la terrassa disposa d'un parapet corregut.
Fou construïda durant la segona meitat del segle xviii (el plànol original duu data de 1763), com a part d'un pla de defensa global de les illes gestat en el segle xviii. La seva funció va ser principalment defensiva contra els pirates i els saquejadors (que intentaven robar riqueses de l'illa d'Eivissa). També tenien funció de protecció, quan venien els pirates la gent es tancava en la torre per a no ser atacats.
Enllaços externs
modifica
