Torre del Merino
La torre del Merino, anomenada de vegades la torrona, és una construcció gòtica emmerletada situada entre la plaça civil -antiga plaça del mercat, avui Ramón Pelayo- de Santillana del Mar (Cantàbria) i el carrer de Lindas, probablement bastida a finals del segle xiii, i remodelada en certs aspectes als segles xiv i xv; uns altres apunten com a data inicial de construcció el segle xiv.[1][2][3] Es creu que va ser construïda per l'Estat pel merino de les Astúries de Santillana, iniciant el procés d'urbanització entorn de la plaça civil de Santillana en contraposició a la religiosa, on hi ha la col·legiata. A més de residència complia una funció militar. Avui la torre està acuradament restaurada, existint una primitiva estructura interior de fusta, i destinada a museu. Ja el 1927 se n'havia executat una restauració bastant acurada.[4] La principal transformació contemporània és la transformació dels merlets en finestres i l'execució d'una coberta a quatre aigües sobre ella, igual que ha succeït en moltes altres torres emmerletades espanyoles. Juntament amb tota la vila de Santillana, és bé d'interès cultural com a conjunt històric.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Torrassa  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santillana del Mar (Cantàbria) | |||
| ||||
Està feta de maçoneria amb cantonades de carreus. Posseeix sageteres, i finestres obertes en períodes més moderns. Construïda en pedra, l'estructura interior va ser originalment de fusta, així com el cadafal, les restes del qual encara es conserven.[5] Antigament va posseir barbacana, però només se'n conserven els forats de sortida.[6]
La torre va passar a ser propietat de la família nobiliària dels Barreda, que hi han deixat el seu escut al costat, i posteriorment dels Güell, marquesos de Comillas. La propietat de Barreda no estranya, ja que el càrrec de merino major d'aquestes Astúries solia pertànyer-los.
Referències modifica
- ↑ García Guinea, Miguel Ángel; Santillana del Mar y Altamira, pp 62-63.
- ↑ De Asua Campos, Miguel; Santillana del Mar romántica y caballeresca, pp 54-57.
- ↑ Ruiz de la Riva, Eduardo; Casa y aldea en Cantabria: un estudio sobre la arquitectura del territorio en los Valles del Saja-Nansa , p.223, p.232.
- ↑ Lafuente Ferrari, Enrique; El libro de Santillana.
- ↑ Bazzana, Andrés; Guerre, fortification et habitat dans le monde méditerranéen au Moyen Age: colloque, p.108.
- ↑ De la Barreda y Acedo-Rico, Juan; Viejas familias de Alcalá de Henares, p.39.