Totoró
El totoró és una llengua indígena de la família Barbacoa..[1] És originària i parlada al municipi de Totoró, departament del Cauca per algunes desenes de persones del grup ètnic Totoroez o Tontotuna. El totoró és una llengua en perill d'extinció ja que, d'uns 9 mil indígenes totoroez que componen el grup ètnic, només alguns d'ells semblen ser parlants de la llengua. Encara que existeix un fort desig de recuperar la cultura original,[2] el futur de la llengua no és falaguer.
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Departament del Cauca |
| Estat | Colòmbia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües barbacoanes Llengües coconuques | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | ttk |
| Glottolog | toto1306 |
| Ethnologue | ttk |
| UNESCO | 1462 |
| IETF | ttk |
| Endangered languages | 3495 |
Els Totoroéz viuen al resguard de Tororó, situat al Municipi del mateix nom, situat a la carretera que va de Popayán a La Plata (Tolida). Des del punt de vista lingüístic el totoró és pròxim al Namtrik, les variants dialectals del qual serien les llengües de Guambía, Quizgo, Ambaló, Coconuco i Tororó, que conformen el grup coconucà de la família lingüística barbacoa.
Referència modifica
Bibliografia modifica
- Adelaar, Willem. «2. The Chibcha Sphere». A: The Languages of the Andes. Cambridge University Press, 2004, p. 141-55. ISBN 978-0-521-36275-7.
- Pabón Triana, Marta (1995): "La Lengua de Totoró: historia de una causa", en Lenguas aborígenes de Colombia (VII Congreso de Antropología; Simposio ‘La recuperación de lenguas nativas como búsqueda de identidad étnica’; Medellín, junio de 1994), Memorias 3. Bogotá: Universidad de los Andes, Centro Colombiano de Estudios de Lenguas Aborígenes.
- Gonzales Castaño, Geny (2019) "Una gramática de la lengua namtrik de Totoró". Tesis doctoral, Université Lumière Lyon 2.