Tour Down Under 2010
El Tour Down Under 2010 és la dotzena edició de la cursa ciclista per etapes Tour Down Under. La cursa es disputarà entre el 19 i el 24 de gener de 2010, amb un recorregut de 794 km dividits en sis etapes. Aquesta va ser la prova inaugural del Calendari mundial UCI 2010 i fou guanyada per l'alemany André Greipel, per davant de l'espanyol Luis León Sánchez i el neozelandès Greg Henderson.
| Data | 19 - 24 de gener de 2010 |
|---|---|
| Etapes | 6 etapes |
| Distància | 794 km |
| Països |  Austràlia |
| Sortida | Clare (en)   |
| Arribada | Adelaida |
| Palmarès | |
| Vencedor |  André Greipel (Team HTC-Columbia) |
| Temps del vencedor | 18h 47' 05" |
| Segon |  Luis León Sánchez (Caisse d'Epargne) |
| Tercer |  Greg Henderson (Team Sky) |
| Classificacions secundàries | |
| Muntanya |  Thomas Rohregger (Team Milram) |
| Punts | André Greipel (Team HTC-Columbia) |
| Joves |  Jurgen Roelandts (Omega Pharma-Lotto) |
| Equip | Ag2r-La Mondiale |
Greipel va dominar la cursa de cap a fi, duent el mallot de líder des de la primera etapa i vencent en tres de les sis etapes i la classificació per punts.
Principals favorits modifica
Els velocistes han estat històricament els favorits a la victòria final al Tour Down Under. En aquesta edició hi ha presents el vigent campió, Allan Davis, ara a l'Astana Qazaqstan Team, Gert Steegmans de l'equip de RadioShack, Baden Cooke, l'equip de Saxo Bank, Greg Henderson de l'Team Sky, i el campió del 2008, André Greipel de Team HTC-Columbia. A més el Caisse d'Epargne ha dut un equip potent, amb el vigent campió de la Volta a Espanya, Alejandro Valverde i Luis León Sánchez. Altres ciclistes amb possibilitats d'obtenir bons resultats són Baden Cooke, Stuart O'Grady, Martin Elmiger, Wesley Sulzberger i Robbie Hunter.
Equips participants modifica
En ser el Tour Down Under una cursa de l'UCI ProTour, tots els equips ProTour hi són convidats automàticament, tret del Lampre-Fondital que ha vist suspesa la seva llicència temporalment. En aquesta cursa s'estrenen els dos nous equips ProTour, el RadioShack i l'Team Sky. També hi és convidat l'equip UniSA i l'equip continental BMC Racing Team.
Classificacions finals modifica
Classificació general modifica
| Ciclista | Equip | Temps | |
|---|---|---|---|
| 1 | André Greipel  
|
Team HTC-Columbia | 18h 47' 05" |
| 2 | Luis León Sánchez
|
Movistar Team | + 11" |
| 3 | Greg Henderson
|
Team Sky | + 15" |
| 4 | Robbie McEwen
|
Team Katusha | + 17" |
| 5 | Luke Roberts
|
Milram | + 17" |
| 6 | Cadel Evans
|
BMC Racing Team | + 21" |
| 7 |  Eduard Vorgànov
|
Team Katusha | + 25" |
| 8 | Jurgen Roelandts 
|
Omega Pharma-Lotto | + 26" |
| 9 |  Robert Hunter
|
Garmin-Transitions | + 26" |
| 10 | Markus Fothen
|
Milram | + 27" |
Classificació per punts modifica
|
Classificació de la muntanya modifica
|
Classificació dels joves modifica
|
Classificació per equips modifica
|
Etapes modifica
| Etapa | Data | Ciutats d'etapa | km | Vencedor de l'etapa | Líder de la general |
|---|---|---|---|---|---|
| 1a etapa | 19 de gener | Clare – Tanunda | 141 | André Greipel |
André Greipel
|
| 2a etapa | 20 de gener | Gawler – Hahndorf | 133 | André Greipel |
André Greipel
|
| 3a etapa | 21 de gener | Unley – Stirling | 132.5 |  Manuel Antonio Cardoso |
André Greipel
|
| 4a etapa | 22 de gener | Norwood – Goolwa | 149.5 | André Greipel |
André Greipel
|
| 5a etapa | 23 de gener | Snapper Point – Willunga | 148 | Luis León Sánchez |
André Greipel
|
| 6a etapa | 24 de gener | Adelaida – Adelaida | 90 | Christopher Sutton |
André Greipel
|
1a etapa modifica
Durant la primera etapa els ciclistes passen per dos punts intermedis: a Riverton (44,6 km) i a Kapunda (74,5 km). L'avituallament es troba a Greenock (91,2 km) i un cop passat per primera vegada per meta inicien un circuit en què es troben l'única dificultat muntanyosa de l'etapa a Menglers Hill Road, a 27 km de l'arribada. Els darrers km són totalment plans.[1]
La primera etapa està marcada per una escapada de Blel Kadri (AG2R La Mondiale), Martin Kohler (BMC Racing Team) i Timothy Roe (UniSA-Australia) que arriben a tenir fins a 10' sobre el gran grup, però finalment són agafats pel gran grup, sent la victòria per André Greipel (Team Columbia-HTC). Allan Davis, vigent campió, perd totes les opcions a victòria final en perdre més de 8' a l'arribada.[2]
Resultats de la 1a etapa
|
Classificació general després de la 1a etapa
|
2a etapa modifica
Després d'un inici ascendent durant els primers 30 km l'etapa es torna majoritàriament plana, amb una sola dificultat muntanyosa, a Checker Hill Road, al km 90. Els ciclistes hauran de passar per dos esprints intermedis, a Lyndoch i a Mount Torrens a 25 km de l'arribada a Hahndorf.[3]
David Kemp (UniSA-Australia), Mickael Delage i Olivier Kaisen (Omega Pharma-Lotto) s'escapen des del primer quilòmetre i arriben a tenir una màxima diferència d'onze minuts al km 35. Pel darrere l'Euskaltel-Euskadi, Team Milram i Saxo Bank intenten enviar ciclistes cap al grup capdavanter, però el gran grup no ho permet. Kemp va intentar en solitari la victòria d'etapa, però el Team Sky i el Team HTC-Columbia ho van evitar. A l'esprint el vencedor fou novament André Greipel, seguit per Greg Henderson i Robbie McEwen.[4]
Resultats de la 2a etapa
|
Classificació general després de la 2a etapa
|
3a etapa modifica
Als 40 km els ciclistes han d'afrontar l'única dificultat muntanyosa del dia. A partir d'aquell punt l'etapa es suavitza per finalitzar amb un final amb lleuger ascens.[5]
Amb una temperatura en alguns moments va superar els 40 °C i un terreny més dificultós que en dies previs l'etapa fou molt complicada per a molts ciclistes, amb molts ciclistes que van perdre temps a l'arribada. L'escapada del dia la protagonitzaren Simon Clarke, Karsten Kroon, Maciej Paterski, Jens Voigt i Jack Bobridge. El Caisse d'Epargne fou l'equip que més va treballar per reduir les diferències per tal que Alejandro Valverde guanyés l'etapa. Amb tot, el campió nacional portuguès Manuel Cardoso es va escapar en el darrer quilòmetre, imposant-se a Valverde i Evans.[6]
Resultats de la 3a etapa
|
Classificació general després de la 3a etapa
|
4a etapa modifica
Els primers 25 km són de pujada, fins a arribar a Fox Creek Road. Llavors comença una part ondulada i els darrers 70 km són colpletament plans.[7]
Un trio capdavanter, format per Roe (UniSa), Kohler (BMC) i Kadri (Ag2r), s'escapen per davant, però el gran grup, encapçalat pel Columbia controla la situació en tot moment fins que a poc de l'arribada són agafats. A l'esprint torna a guanyar André Greipel, per davant Robbie McEwen. Alejandro Valverde i Lance Armstrong, entre d'altres, perden 17" a l'arribada en trencar-se el gran grup en els darrers metres.[8]
Resultats de la 4a etapa
|
Classificació general després de la 4a etapa
|
5a etapa modifica
- 23 de gener de 2010 - Snapper Point - Willunga, 148 km
La 5a etapa és la més complicada de la present edició del Tour Down Under, amb un parell de circuits enllaçats als quals els ciclistes hauran de donar un parell de voltes. El primers dels circuits no té cap dificultat muntanyosa de nivell, mentre que en el segon els ciclistes es trobaran amb el Willunga Hill, el qual hauran de superar en dues ocasions, la segona d'elles a sols 18 km per a l'arribada.[9]
Etapa correguda a un ritme molt alt i amb molt de públic al voral de les carreteres. Abans de la darrera ascensió al Willunga Hill el gran grup reduí la fuga del dia, per iniciar-se immediatament l'atac per la general. Cadel Evans (BMC), seguit de Luis León Sánchez, Alejandro Valverde i Peter Sagant (Liquigas) són els primers a atacar, escapant-se i passant al capdamunt del cim amb 33" sobre Greipel. Durant el descens el gran grup reduí la distància, evitant així el canvi de lideratge. En la lluita per l'etapa Luis León guanyà amb 2" sobre Luke Roberts i quedant el segon de la general.[10]
Resultats de la 5a etapa
|
Classificació general després de la 5a etapa
|
6a etapa modifica
La darrera etapa es realitza pels carrers d'Adelaida en un circuit urbà, totalment pla, de 4,5 km als quals els ciclistes han d'anar donant voltes fins a completar els 90 km totals.[11]
Resultats de la 6a etapa
|
Classificació general després de la 6a etapa
|
Evolució de les classificacions modifica
| Etapa | Vencedor | Classificació general
|
Classificació de la muntanya
|
Classificació per punts
|
Classificació dels joves
|
Classificació per equips
|
Combativitat
|
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | André Greipel | André Greipel | Timothy Roe | Martin Kohler | Martin Kohler | Ag2r-La Mondiale | Timothy Roe |
| 2 | André Greipel | André Greipel | Jurgen Roelandts | David Kemp | |||
| 3 | Manuel Antonio Cardoso | Thomas Rohregger | Simon Clarke | ||||
| 4 | André Greipel | Stef Clement | |||||
| 5 | Luis León Sánchez | Cadel Evans | |||||
| 6 | Christopher Sutton | Wesley Sulzberger | |||||
| Final | André Greipel | Thomas Rohregger | André Greipel | Jurgen Roelandts | Ag2r-La Mondiale | -- | |
Punts UCI modifica
|
|
|
Referències modifica
- ↑ Recorregut de la 1a etapa Arxivat 2009-11-12 a Wayback Machine. a tourdownunder.com.au
- ↑ Greipel suma la primera victoria para Columbia a marca.com (19 de gener de 2010) (castellà)
- ↑ 2a etapa Arxivat 2009-11-12 a Wayback Machine. al web de la cursa
- ↑ Andre Greipel se vuelve a lucir y ahora ante 'su' público a marca.com (20 de gener de 2010)
- ↑ 3a etapa Arxivat 2009-11-12 a Wayback Machine. al web de la cursa
- ↑ Cardoso impide el estreno de Valverde en Australia a marca.com (21 de gener de 2010)
- ↑ 4a etapa Arxivat 2009-11-11 a Wayback Machine. al web de la cursa
- ↑ Greipel hace triplete en Australia a marca.com (22 de gener de 2010)
- ↑ 5a etapa Arxivat 2009-11-12 a Wayback Machine. al web de la cursa
- ↑ Luis León se exhibe tras el adiós de Caisse d'Epargne a marca.com (23 de gener de 2010)
- ↑ 6a etapa Arxivat 2009-11-11 a Wayback Machine. al web de la cursa
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour Down Under 2010 |
- Web oficial Arxivat 2009-04-20 a Wayback Machine. (anglès)