Tour de França de 2011
El Tour de França de 2011 és la 98a edició del Tour de França i es disputarà entre el 2 i el 24 de juliol de 2011, amb un recorregut de 3.470,5 km repartits entre 21 etapes. Aquesta és la 17a prova de l'UCI World Tour 2011.
| |||
.jpg) | |||
| Detalls de la cursa | |||
| Cursa | 98. Tour de França | ||
| Competició | UCI World Tour 2011 2.UWT | ||
| Etapes | 21 | ||
| Dates | 2 – 24 de juliol de 2011 | ||
| Distància | 3.630 km | ||
| Països |  França Itàlia | ||
| Sortida | Illa de Noirmoutier | ||
| Arribada | París | ||
| Equips | 22 | ||
| Inscrits | 198 | ||
| Finalitzen | 167 | ||
| Velocitat mitjana | 39,788 km/h | ||
| Palmarès | |||
| Vencedor |  Cadel Evans (BMC Racing Team) | ||
| Segon |  Andy Schleck (Leopard-Trek) | ||
| Tercer | Fränk Schleck (Leopard-Trek) | ||
| Punts | .svg){kind=small} Mark Cavendish (HTC-Highroad) | ||
| Muntanya |  Samuel Sánchez González (Euskaltel-Euskadi) | ||
| Joves | Pierre Rolland (Team Europcar) | ||
| Combativitat | Jérémy Roy (FDJ) | ||
| Equip |  Garmin-Cervélo | ||
 | |||
| ◀2010 | 2012▶ | ||
 | Documentació  | ||
_pictogram.svg){kind=small}
La victòria final fou per l'australià Cadel Evans (BMC Racing Team) que aconseguí el mallot groc en acabar la contrarellotge individual del penúltim dia, sent el primer australià a fer-ho i el ciclista de més edat, 34 anys, després de la Segona Guerra Mundial. Cadel Evans superà en la classificació general els luxemburguesos Andy Schleck (Team Leopard-Trek) i Frank Schleck (Team Leopard-Trek). Mark Cavendish (Team HTC-High Road), vencedor de cinc etapes, es convertí en el primer britànic a guanyar la classificació per punts, mentre que l'espanyol Samuel Sánchez es fa amb el mallot de la muntanya i el francès Pierre Rolland aconseguí el mallot blanc dels joves. L'equip estatunidenc Garmin-Cervélo guanya la classificació per equips i el francès Jérémy Roy el premi de la supercombativitat del Tour.
Recorregut modifica
L'Amaury Sport Organisation anuncià el 26 de gener de 2010 el recorregut del Tour de França de 2011, amb un recorregut entre el pas de Gois i el mont des Alouettes, al departament de la Vendée, el dissabte 2 de juliol. Després de tres edicions la cursa torna a sortir de terres franceses i és la cinquena vegada que el Tour de França començarà a la Vendée, després de les edicions de 1976, 1993, 1999 i 2005. L'endemà els ciclistes disputaran una contrarellotge per equips de 23 quilòmetres al voltant de Les Essarts. Fins a la 8a etapa, amb l'arribada al Massís Central, les etapes són més aviat planes, amb excepció de la 4a etapa, amb final a Mûr-de-Bretagne.
Després de la primera jornada de descans i dues etapes planes, els ciclistes afrontaran tres etapes als Pirineus, amb ascensions al Tourmalet, Luz-Ardiden, l'Aubisque i Plateau de Beille. Una etapa plana fins a Montpeller, precedirà la segona jornada de descans.
Tot seguit els ciclistes afronten la part definitiva de la cursa, amb una etapa de mitja muntanya, tres d'alpines, entre elles l'etapa reina de la present edició, amb el pas pels colossos coll de l'Agnello, Izoard i Galibier, on es troba la meta. L'endemà una curta etapa durà els ciclistes fins a l'Alpe d'Huez, amb el pas novament pel Galibier. L'arribada al Galibier (2.642 m) suposarà l'arribada a major alçada en la història del Tour, superant els 2.413 m del Pas de Granon de l'edició de 1986. Una contrarellotge individual, que servirà per definir les classificacions finals, i l'etapa final fins a l'avinguda dels Camps Elisis de París posaran punt final a l'edició Tour.[1]
Equips modifica
El reglament de l'UCI World Tour preveu pel 2011 que els 18 equips que han obtingut la categoria UCI ProTeams tenen el dret i l'obligació de participar en totes les proves de l'UCI World Tour. Els organitzadors van acabar d'omplir les places vacants amb equips continentals professionals (Cofidis, Team TotalEnergies, FDJ, Saur-Sojasun).
|
|
Favorits i altres participants modifica
198 corredors prenen part en aquesta edició del Tour de França. George Hincapie hi pren part per 16a vegada, igualant el rècord de Joop Zoetemelk.
Favorits a la classificació general modifica
El triple vencedor del Tour de França el 2007, 2009 i 2010, Alberto Contador (Saxo Bank-Sungard), és considerat el principal favorit per revalidar el triomf, sempre que s'hagi recuperat del dur Giro guanyat el mes anterior.[2] Andy Schleck (Lidl-Trek), el seu principal rival en les dues darreres edicions, sembla que tornarà a ser el seu principal rival, junt amb son germà Fränk.[3] Denís Ménxov (3r del Tour el 2010) i Carlos Sastre (vencedor el 2008) no prenen la sortida en no haver estat convidat el seu equip Geox-TMC per l'ASO.
Samuel Sanchez (Euskaltel–Euskadi), 4t el 2010, ha planificat la temporada al voltat d'aquest cursa, i forma part del candidats a pujar al podi. Jurgen Van den Broeck (Lotto Dstny), després d'un bon Dauphiné, i Robert Gesink (Team Visma-Lease a Bike), amb un inici de temporada força esperançador, també tenen opcions al podi.[4] Bradley Wiggins (Ineos Grenadiers), vencedor del Critèrium del Dauphiné,[5] Cadel Evans (BMC Racing Team), vencedor de la Tirrena-Adriàtica i del Tour de Romandia aquesta temporada,[6] i els membres del Team RadioShack (Janez Brajkovic, Levi Leipheimer, Chris Horner i Andreas Klöden)[7] han de ser cridats a fer coses bones en aquest Tour.[8] Ivan Basso (Liquigas-Cannondale) busca la victòria final, tot i un inici de temporada complicat.[9]
Favorits a les classificacions secundàries modifica
El favorit per conquerir el mallot verd de la classificació per punts és el britànic Mark Cavendish (Team HTC-High Road), vencedor de 15 etapes en les tres edicions precedents. Els seus principals rivals seran Alessandro Petacchi (UAE Team Emirates), vigent campió, i Thor Hushovd (Garmin-Cervélo), vencedor el 2005 i 2009. Altres candidats són André Greipel (Lotto Dstny), que participa en el seu primer Tour de França, Tyler Farrar, Tom Boonen (Soudal Quick-Step), mallot verd el 2007, i José Joaquín Rojas (Movistar Team). Matthew Goss (Team HTC-High Road), Gerald Ciolek, Gert Steegmans (Soudal Quick-Step), Denís Galimziànov (Team Katusha), Philippe Gilbert (Lotto Dstny), Romain Feillu, Borut Bozic (Vacansoleil-DCM), Edvald Boasson Hagen, Ben Swift (Ineos Grenadiers), William Bonnet (FDJ), Grega Bole (UAE Team Emirates) sont també candidats a fer coses destacades.[10] Robbie McEwen, vencedor de la classificació el 2002, 2004 i 2006, i Óscar Freire, vencedor el 2008, no prenen part a la cursa.[11] · .[12]
Els dos favorits per a la classificació de la muntanya són David Moncoutié (Cofidis) i Damiano Cunego, sempre hi quan no la disputin els que lluiten per la general.[13]
Robert Gesink té com a objectiu guanyar el mallot blanc del millor jove, a banda de fer una bona classificació general.[14] Segon millor jove el 2010 té la ventatja que Andy Schleck, vencedor de les tres darreres edicions, ja no pot optar a aquesta classificació. Roman Kreuziger, Jérôme Coppel, Rein Taaramäe, Beñat Intxausti, Geraint Thomas, Bauke Mollema, Tejay Van Garderen o Rigoberto Uran poden ser altres candidats a la victòria.[15]
Etapes modifica
Classificacions finals modifica
Una vegada finalitzada la cursa, el febrer de 2012 el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport va decidir que Alberto Contador perdria tots els resultats des del Tour de França de 2010 per culpa del seu control positiu per clenbuterol, per la qual cosa perd la 5a posició a la general i els resultats obtinguts en les classificacions secundàries.[16][17]
Classificació general modifica
| Ciclista | Equip | Temps | |
|---|---|---|---|
| 1 |  Cadel Evans (AUS)  |
BMC Racing Team | 86h 12′ 22″ |
| 2 |  Andy Schleck (LUX) |
Lidl-Trek | + 1′ 34″ |
| 3 | Fränk Schleck (LUX) |
Lidl-Trek | + 2′ 30″ |
| 4 |  Thomas Voeckler (FRA) |
Team TotalEnergies | + 3′ 20″ |
| 5 |  Alberto Contador (ESP) |
Saxo Bank-Sungard | + 3′ 57″ |
| 6 | Samuel Sánchez (ESP)  |
Euskaltel–Euskadi | + 4′ 55″ |
| 7 |  Damiano Cunego (ITA) |
UAE Team Emirates | + 6′ 05″ |
| 8 | Ivan Basso (ITA) |
Liquigas | + 7′ 23″ |
| 9 |  Tom Danielson (USA)  |
Garmin-Cervélo | + 8′ 15″ |
| 10 | Jean-Christophe Péraud (FRA) |
Decathlon-AG2R La Mondiale | + 10′ 11″ |
Classificacions secundàries modifica
Classificació dels punts modifica
|
Classificació de la muntanya modifica
|
Classificació dels joves modifica
|
Classificació per equips modifica
|
Evolució de les classificacions modifica
Referències modifica
- ↑ Recorregut de les etapes a letour.fr (francès)
- ↑ «Contador face au doublé», 30-06-2011.
- ↑ «Les Schleck, en équipe», 01-07-2011.
- ↑ «Gesink, Van den Broeck, et l'attente», 29-06-2011.
- ↑ «Sky compte sur Wiggins», 24-06-2011.
- ↑ «Enfin la bonne pour Evans ?», 20-06-2011.
- ↑ «RadioShack, quatre étoiles ?», 28-06-2011.
- ↑ «Profils rouleurs, dangers majeurs ?», 29-06-2011.
- ↑ «Basso y pense tout haut», 29-06-2011.
- ↑ «L'inconnue dans la maison sprint», 29-06-2011.
- ↑ «McEwen, absent au Tour, pense Vuelta et Mondiaux», 23-06-2011. [Consulta: 24 juny 2011].
- ↑ «Robert Gesink, leader de la Rabobank au Tour», 20-06-2011. [Consulta: 24 juny 2011].
- ↑ «L'adieu de Moncoutié ?», 1r juliol 2011.
- ↑ (neerlandès) «Gesink mikt ook op jongerenklassement», 30-06-2011. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 30 juny 2011].
- ↑ «Un boulevard pour Gesink», 28-06-2011.
- ↑ «Alberto Contador case: the consequences of the CAS ruling» (en anglès). UCI, 11-02-2012. [Consulta: 9 febrer 2012].
- ↑ Contador, sancionado por 2 años por dopaje por el Tribunal de Arbitraje Deportivo
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 2011 |