Tour de Romandia 2011
El Tour de Romandia 2011 fou la 65a edició del Tour de Romandia i es disputà entre el 26 d'abril i l'1 de maig de 2011 per les carreteres de Suïssa. Aquesta era la tretzena prova de l'UCI World Tour 2011.
 | |
| Data | 26 d'abril - 1 de maig de 2011 |
|---|---|
| Etapes | 5 etapes + 1 pròleg |
| Distància | 694,9 km |
| Països |  Suïssa |
| Sortida | Martigny |
| Arribada | Ginebra |
| Inscrits | 155 i 133  |
| Palmarès | |
| Vencedor |  Cadel Evans (AUS) (BMC Racing Team) |
| Temps del vencedor | 16h 51' 49" (41,183 km/h) |
| Segon |  Tony Martin (GER) (Team HTC-High Road) |
| Tercer |  Aleksandr Vinokúrov (KAZ) (Astana Qazaqstan Team) |
| Classificacions secundàries | |
| Muntanya |  Chris Anker Sørensen (DEN) (Saxo Bank-Sungard) |
| Punts |  Matthias Brändle (AUT) (Garmin-Cervélo) |
| Joves |  Andrew Talansky (USA) (Geox-TMC) |
| Equip | Garmin-Cervélo |
El vencedor final fou l'australià Cadel Evans (BMC Racing Team), que basà la victòria en la segona contrarellotge, en la qual aconseguí el temps suficient com per superar la resta de favorits. Tony Martin (Team HTC-High Road) quedà segon a 18 segons i tercer fou Aleksandr Vinokúrov (Astana Qazaqstan Team), a 19 segons d'Evans.
Chris Anker Sørensen (Saxo Bank-Sungard) guanyà la classificació de la muntanya, Matthias Brändle (Geox-TMC) la del mallot verd de la classificació dels esprints, Andrew Talansky (Garmin-Cervélo) la dels joves i el Garmin-Cervélo la classificació per equips.
Equips modifica
El Tour de Romandia forma part del World Tour i per aquesta raó hi són presents els 18 equips ProTour, així com l'Europcar i el Geox-TMC que són convidats per l'organització.
|
|
Recorregut modifica
Els ciclistes hagueren d'afrontar un total de 694,9 km distribuïts en cinc etapes i un pròleg inicial. El pròleg i la quarta etapa són contrarellotges individuals, mentre que la primera etapa es podia considerar l'etapa reina de la present edició.
Etapes modifica
| Etapa | Data | Recorregut | Km | Vencedor d'etapa | Líder de la general |
|---|---|---|---|---|---|
| Pròleg | 26 d'abril | Martigny - Martigny |  3,5 |
 Jónathan Castroviejo |
Jónathan Castroviejo
|
| 1a etapa | 27 d'abril | Martigny - Leysin |  171,5 |
 Pàvel Brut |
Pàvel Brut
|
| 2a etapa | 28 d'abril | Romont - Romont |  168,3 |
 Damiano Cunego |
Pàvel Brut
|
| 3a etapa | 29 d'abril | Thierrens - Neuchâtel | 166,5 |
Aleksandr Vinokúrov |
Pàvel Brut
|
| 4a etapa | 30 d'abril | Aubonne - Signal de Bougy | 20,5 |
David Zabriskie |
Cadel Evans
|
| 5a etapa | 1 de maig | Champagne - Ginebra | 164,6 |
 Ben Swift |
Cadel Evans
|
Pròleg modifica
Pròleg de 3,5 km pels carrers de Martigny gairebé plans.[1] El basc Jónathan Castroviejo (Euskaltel–Euskadi) s'imposa, sorprenetment, amb 3' 40" i es fa amb el mallot de líder.[2]
Resultats
|
Classificació general
|
Etapa 1 modifica
Etapa força accidentada, amb un port de segona categoria en la primera meitat de l'etapa i dos de primera categoria en els darrers 25 km, el coll de Pillon i l'arribada a Leysin.[3]
El rus Pàvel Brut (Team Katusha), gràcies a una escapada en els primers quilòmetres, s'imposa amb un minut de diferència respecte als seus antics companys d'escapada, i amb dos minuts sobre el grup amb els principals favorits. Es vesteix amb el mallot de líder.[4]
Resultats
|
Classificació general
|
Etapa 2 modifica
Etapa trencacames, amb inici i final a Romont, al voltant de la qual gira tota l'etapa, ja que els ciclistes passaran fins a tres vegades per la línia d'arribada. Dos ports de segona, a la part central de l'etapa, i un de primera a manca de 16 km. El darrer quilòmetre és en lleuger ascens.[5]
Damiano Cunego (UAE Team Emirates), aprofitant el final en pujada, guanyà l'etapa després de demarrar en el darrer quilòmetre i superar tres escapats que hi havia al capdavant. Arribà a meta amb 2 segons sobre Cadel Evans (BMC Racing Team) i Aleksandr Vinokúrov (Astana Qazaqstan Team).[6]
Resultats
|
Classificació general
|
Etapa 3 modifica
Etapa suau en els primers 110 quilòmetres, per complicar-se en els darrers 50, quan els ciclistes hauran d'afrontar un port de primera i un altre de segona categoria de manera consecutiva. El final és completament pla.[7]
En un final boig, amb nombrosos intents d'escapada Aleksandr Vinokúrov (Astana Qazaqstan Team), Mickaël Cherel (Decathlon-AG2R La Mondiale) i Tony Martin (Team HTC-High Road) entraren escapats en el darrer quilòmetre. Vinokúrov fou el més ràpid a l'esprint.[8]
Resultats
|
Classificació general
|
Etapa 4 modifica
Contrarellotge individual de 20,4 km, amb uns cinc primers quilòmetres ascendents, per tot seguit suavitzar-se fins al final.[9]
David Zabriskie (Garmin-Cervélo), especialista en contrarellotge superà de manera clara els favorits a la general i aconseguí la victòria. Cadel Evans (BMC Racing Team) fou el millor entre els favorits i es vestí amb el mallot groc de líder, amb 18" sobre Tony Martin. El fins ara líder Pàvel Brut per 1' 40".[10]
Resultats
|
Classificació general
|
Etapa 5 modifica
Etapa amb dos ports de primera categoria en la part central de la mateixa i uns darrers quaranta quilòmetres totalment plans per arribar a Ginebra.[11]
Resultats
|
Classificació general
|
Classificacions modifica
Classificació general modifica
| Ciclista | Equip | Temps | |
|---|---|---|---|
| 1 | Cadel Evans 
|
BMC Racing Team | 16h 51' 49" |
| 2 | Tony Martin
|
Team HTC-High Road | + 18" |
| 3 | Aleksandr Vinokúrov
|
Astana Qazaqstan Team | + 19" |
| 4 | Marco Pinotti
|
Team HTC-High Road | + 31" |
| 5 | Beñat Intxausti
|
Movistar Team | + 41" |
| 6 |  Pieter Weening
|
Team Visma-Lease a Bike | + 51" |
| 7 |  Janez Brajkovic
|
Team RadioShack | + 52" |
| 8 | Pàvel Brut
|
Team Katusha | + 58" |
| 9 | Andrew Talansky 
|
Garmin-Cervélo | + 59" |
| 10 | David Millar
|
Garmin-Cervélo | + 1' 00" |
Classificació de la muntanya modifica
|
Classificació dels esprints modifica
|
Classificació dels joves modifica
|
Classificació per equips modifica
|
Evolució de les classificacions modifica
| Etapa (Vencedor) |
Classificació general
|
Classificació de la muntanya
|
Classificació dels esprints
|
Classificació dels joves
|
Classificació per equips |
|---|---|---|---|---|---|
| Pròleg (Jonathan Castroviejo) |
Jonathan Castroviejo | no entregat | no entregat | Jonathan Castroviejo | Team HTC-High Road |
| 1a etapa (Pàvel Brut) |
Pàvel Brut | Oleksandr Kvachuk | Pàvel Brut | Jack Bobridge | UAE Team Emirates |
| 2a etapa (Damiano Cunego) |
Peter Stetina | Movistar Team | |||
| 3a etapa (Aleksandr Vinokúrov) |
Dario Cioni | ||||
| 4a etapa (David Zabriskie) |
Cadel Evans | Andrew Talansky | Garmin-Cervélo | ||
| 5a etapa (Ben Swift |
Chris Anker Sørensen | Matthias Brändle | |||
| Final |
Cadel Evans | Chris Anker Sørensen | Matthias Brändle | Andrew Talansky | Garmin-Cervélo |
Referències modifica
- ↑ Descripció del Pròleg[Enllaç no actiu]
- ↑ Castroviejo adelanta su cumpleaños en Romandía a marca.com (26 d'abril de 2011) (castellà)
- ↑ 1a etapa al web oficial[Enllaç no actiu]
- ↑ Brut, nuevo líder del Tour de Romandía a marca.com (27 d'abril de 2011) (castellà)
- ↑ «2a etapa al web oficial». Arxivat de l'original el 2011-05-16. [Consulta: 29 abril 2011].
- ↑ Victoria para Cunego en Romandía a marca.com (28 d'abril de 2011) (castellà)
- ↑ «3a etapa al web oficial». Arxivat de l'original el 2011-05-16. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ Vinokourov gana sin discusión en Romandía a marca.com (29 d'abril de 2011) (castellà)
- ↑ «4a etapa al web oficial». Arxivat de l'original el 2011-05-16. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ Zabriskie se impone en la contrarreloj a marca.com (30 d'abril de 2011) (castellà)
- ↑ 5a etapa al web oficial[Enllaç no actiu]
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de Romandia 2011 |
- Web oficial de la cursa Arxivat 2009-05-04 a Wayback Machine.