La toxicitat de zinc és una condició mèdica que implica una sobredosi o sobreexposició tòxica a zinc. S'ha observat que aquests nivells de toxicitat es produeixen amb ingestió de majors de 225 mg de zinc.[1] L'absorció excessiva de zinc pot suprimir l'absorció de coure i ferro. El ió de zinc lliure en la solució és altament tòxic per a bacteris, plantes, invertebrats i fins i tot peixos vertebrats.[2][3][4] El zinc és un metall traça essencial amb molt baixa toxicitat en humans.[1][5]

Plantilla:Infotaula malaltiaZinc toxicity
Tipusintoxicació per metalls Modifica el valor a Wikidata
Especialitatmedicina d'urgències Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Causat perzinc Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-115B91.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10T56.5
CIM-9985.8
Recursos externs
MedlinePlus002570 Modifica el valor a Wikidata

Signes i símptomes modifica

Després d'una ingesta oral de dosis extremadament altes de zinc (amb 300mg Zn/d - 20 vegades la dietètica recomanada - és una sobredosi de "baixa ingesta",[1] es poden produir nàusees, vòmits, dolors, rampes i diarrea.[1] Hi ha proves de deficiència de coure induïda, alteracions dels nivells de lipoproteïnes sanguínies, augment dels nivells de lipoproteïna de baixa densitat (LDL) i els nivells disminuïts de lipoproteïna d'alta densitat (HDL)] amb ingrés a llarg termini de 100 mg/d. [1] La USDA Dietary Allowance és 15mg Zn/d. [1] També hi ha una condició anomenada "sacsejades de zinc" o "escates de zinc" o febre de fum de metall que poden ser induïdes per la inhalació de òxid de zinc formada recentment durant la soldadura de materials galvanitzats. .[6]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Fosmire GJ «Zinc toxicity». Am. J. Clin. Nutr., 51, 2, febrer 1990, pàg. 225–7. PMID: 2407097.
  2. Rout, Gyana Ranjan; Das, Premananda «Effect of Metal Toxicity on Plant Growth and Metabolism: I. Zinc». Agronomie, 23, 1, 01-01-2003, pàg. 3–11. DOI: 10.1051/agro:2002073.
  3. SMITH, SE; LARSON, EJ «Zinc toxicity in rats; antagonistic effects of copper and liver.». The Journal of Biological Chemistry, 163, abril 1946, pàg. 29–38. PMID: 21023625.
  4. Brita, T. A.; De Schamphelaere, Muyssen; Karel, A. C.; Janssen, Colin R. «Mechanisms of chronic waterborne Zn toxicity in Daphnia magna». Aquatic Toxicology, 77, 4, 2006, pàg. 393–401. DOI: 10.1016/j.aquatox.2006.01.006. PMID: 16472524.
  5. Ciubotariu, D; Ghiciuc, CM; Lupușoru, CE «Zinc involvement in opioid addiction and analgesia - should zinc supplementation be recommended for opioid-treated persons?». Subst Abuse Treat Prev Policy, vol. 10, 1, 2015, pàg. 29. DOI: 10.1186/s13011-015-0025-2. PMC: 4523930. PMID: 26238243.
  6. Pettilä, V.; Takkunen, O.; Tukiainen, P. «Zinc chloride smoke inhalation: a rare cause of severe acute respiratory distress syndrome». Intensive Care Medicine, 26, 2, pàg. 215-217. DOI: 10.1007/s001340050049.