Viquipèdia

Toxotes chatareus

espècie de peix

Toxotes chatareus és una espècie de peix de la família dels toxòtids i de l'ordre dels perciformes.[2]

Infotaula d'ésser viuToxotes chatareus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN166566 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
FamíliaToxotidae
GènereToxotes
EspècieToxotes chatareus Modifica el valor a Wikidata
Hamilton, 1822, 1822
Nomenclatura
Sinònims
Dibuix
Toxotes chatareus

Descripció modifica

Fa 40 cm de llargària màxima (encara que la seua mida normal és de 25)[3] i 750 g de pes.[4] Cos d'oval a romboide, moderadament comprimit, de blanquinós a gris fosc o marró, de vegades amb una lluentor argentada. Flancs amb una sèrie de 6-7 punts negres a la part superior. Presenta franges horitzontals alternes (clares i fosques) d'intensitat variable (en general, més prominents al ventre). Cap punxegut. Ulls grans. Boca moderadament gran, protràctil i amb la mandíbula inferior sortint. Angle de la mandíbula oblic. Maxi·lars prims, escatosos i sense os suplementari. Dents vil·liformes a les mandíbules, el vòmer i els palatins. Té una mena de ranura longitudinal profunda al sostre de la boca, la qual esdevé un tub per a llançar aigua quan la llengua pressiona contra ella. 5-6 espines i 12-13 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 15-17 radis tous a l'anal. Aletes pelvianes de blanquinoses a groguenques, les quals esdevenen progressivament fosques a la part exterior. Aleta caudal blanquinosa, groguenca o molt fosca. La part espinosa de l'aleta dorsal presenta una coloració de fosca a negrosa, mentre que la part tova és de fosca a negrosa, sovint amb una banda central clara. Aleta anal molt similar a la dorsal. Aleta dorsal contínua, caudal truncada i pectorals punxegudes. Escates moderadament grans i ctenoides, les quals formen fileres horitzontals al cos i s'estenen sobre el cap i les aletes imparelles. Galtes i opercle amb escates. Línia lateral contínua, la qual esdevé corbada per sobre de les aletes pectorals. Sense dimorfisme sexual.[5]

Reproducció modifica

Té lloc durant l'estació de les pluges tant en aigua dolça com salabrosa. La femella és extraordinàriament fecunda, ja que pot pondre entre 20.000 i 150.000 ous, els quals són flotants i mesuren al voltant de 0,4 mm de diàmetre.[4] No es reprodueix en captivitat.[6]

Alimentació modifica

Es nodreix durant el dia de matèria vegetal que troba a la superfície i d'insectes que fa caure a l'aigua gràcies al doll d'aigua que expulsa per la boca.[7] També menja crustacis i peixets.[8]

Hàbitat i distribució geogràfica modifica

És un peix d'aigua dolça i salabrosa, pelàgic, amfídrom[9] i de clima tropical (25 °C-30 °C),[10] el qual viu als estuaris de manglars d'aigua salabrosa, rius mitjans i grans, rierols, aigües costaneres, àrees ombrívoles amb vegetació flotant,[11][8] llacs i meandres abandonats[8] des del Pakistan,[12] Sri Lanka,[4] l'Índia[13] (incloent-hi les illes Andaman)[14] i Bangladesh[15] fins a Birmània,[16] Cambodja,[11] Laos,[17] Tailàndia,[18] el Vietnam,[19] Malàisia,[20] Indonèsia,[21] les illes Filipines,[22] Nova Guinea[3] i el nord d'Austràlia.[8]

Vida en captivitat modifica

És un dels tres únics peixos arquers que formen part del comerç de peixos ornamentals (els altres dos són Toxotes jaculatrix i Toxotes microlepis) i, tot i que en estat salvatge és capaç d'assolir els 40 cm de llargada, en captivitat només arriba als 20. Li cal, com a mínim, un aquari de 170-209 litres d'aigua salabrosa[23] i, si és possible, que no sigui massa curt o que estigui descobert, ja que aquesta espècie té la capacitat de saltar fora de l'aigua. És compatible amb altres exemplars de la seua espècie i de mida similar, però els individus més grossos poden assetjar els més petits.[24]

Estat de conservació modifica

És bastant comú i no es considera que estigui en perill d'extinció. No obstant això, la destrucció dels manglars,[25] la construcció de preses[26] i la sobrepesca[27] són les principals amenaces potencials. A més, el creixement demogràfic del sud-est asiàtic també està causant la contaminació dels seus hàbitats.[25]

Observacions modifica

És inofensiu per als humans, pescat de manera ocasional, forma part de la dieta de les poblacions locals i es pot trobar fresc als mercats.[28]

Referències modifica

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ Buchanan, Francis. An account of the fishes found in the river Ganges and its branches (en anglès). Edimburg: Archibald Constable and Company, 1822, p. i-vii + 1-405, Pls. 1-39. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Allen, G. R., 1991. Field guide to the freshwater fishes of New Guinea. Publication, núm. 9. 268 p. Christensen Research Institute, Madang, Papua Nova Guinea. Pàg. 141.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Pethiyagoda, R., 1991. Freshwater fishes of Sri Lanka. The Wildlife Heritage Trust of Sri Lanka, Colombo. 362 p. Pàg. 225.
  5. ↑ Gomon, M.F.; Bray, D.J. «Sevenspot Archerfish, Toxotes chatareus (Hamilton-Buchanan 1822)» (en anglès). = Fishes of Australia, 2018.
  6. ↑ 2013 Seriously Fish (anglès)
  7. ↑ Dill L. M., 1977. Refraction and Spitting Behavior of Archerfish (Toxotes chatareus). Behavioral Ecology and Sociobiology 2: 169-184.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Allen, G. R., S. H. Midgley i M. Allen, 2002. Field guide to the freshwater fishes of Australia. Western Australian Museum, Perth, Austràlia Occidental. 394 p. Pàg. 249.
  9. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  10. ↑ Riehl, R. i H. A. Baensch, 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p. Pàg. 812.
  11. ↑ 11,0 11,1 Rainboth, W. J., 1996. Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery Purposes. FAO, Roma, 265 p. Pàg. 189.
  12. ↑ Manilo, L. G. i S. V. Bogorodsky, 2003. Taxonomic composition, diversity and distribution of coastal fishes of the Arabian Sea. Journal of Ichthyology, v. 43 (suppl. 1): S75-S149.
  13. ↑ Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources, Lucknow, l'Índia. 775 p. Pàg. 517.
  14. ↑ Rajan, P. T., C. R. Sreeraj i T. Immanuel, 2011. Fish fauna of coral reef, mangrove, freshwater, offshore and seagrass beds of Andaman and Nicobar Islands. Zoological Survey of India, Andaman and Nicobar Regional Centre, Haddo, Port Blair.
  15. ↑ Rahman, A.K.A., 1989. Freshwater fishes of Bangladesh. Zoological Society of Bangladesh. Department of Zoology, University of Dhaka. 364 p. Pàgs. 332-333.
  16. ↑ Hla Win, U., 1987. Checklist of fishes of Burma. Ministry of Livestock Breeding and Fisheries, Department of Fisheries, Burma.
  17. ↑ Kottelat, M., 2001. Fishes of Laos. WHT Publications Ltd., Colombo 5, 198 p. Pàg. 152.
  18. ↑ Vidthayanon, C., J. Karnasuta i J. Nabhitabhata, 1997. Diversity of freshwater fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok. 102 p. Pàg. 52.
  19. ↑ Khoa, T. T. i T. T. T. Huong, 1993. Dinh Loai Cá Nuóc Ngot Vùng Dông Bang Sông Cuu Long. Khoa Thuy San Truong Dai Hoc Can Tho. (Nutrició dels peixos d'aigua dolça del delta del riu Mekong. Departament de Pesca de la Universitat de Can Tho). Pàg. 7.
  20. ↑ Martin-Smith, K. M. i H. H. Tan, 1998. Diversity of freshwater fishes from eastern Sabah: annotated checklist for Danum valley and a consideration of inter- and intra-catchment variability. Raffles Bull. Zool. 46(2):573-604. Pàg. 592.
  21. ↑ Kottelat, M., A. J. Whitten, S. N. Kartikasari i S. Wirjoatmodjo, 1993. Freshwater fishes of Western Indonesia and Sulawesi. Periplus Editions, Hong Kong. 221 p. Pàg. 120.
  22. ↑ Herre, A. W. C .T. i A. F. Umali, 1948. English and local common names of Philippine fishes. U. S. Dept. of Interior and Fish and Wildl. Serv. Circular Núm. 14, U. S. Gov't Printing Office, Washington. 128 p. Pàg. 64.
  23. ↑ Mongabay.com (anglès)
  24. ↑ Baensch, Hans A.; Rudiger Riehl, Hans A. Smith, Eberhard Schulze, Bob Behme, 1997. Aquarium Atlas 1 (6 ed.). Steven Simpson Books. pàg. 812. ISBN 1-890087-12-2
  25. ↑ 25,0 25,1 Monterey Bay Aquarium Foundation (anglès)
  26. ↑ Pusey, Brad; Mark J. Kennard, Angela H. Arthington, 2004. Freshwater fishes of north-eastern Australia (illustrated ed.). CSIRO Publishing. Pàgs. 419–425. ISBN 0-643-06966-6
  27. ↑ Ghaffar, Mazlan; Simon Kumar Das i Zaidi Che Cob, 2008. "Comparison of Scale and Otolith Age Estimates for two Archer Fishes (Toxotes jaculatrix, (Pallas, 1767) and Toxotes chatareus, (Hamilton, 1822)) from Malaysian Estuaries". International Journal of Natural and Engineering Sciences 2 (3): 129–134. [1]
  28. ↑ Froese, Rainer; Casal, Christine Marie V. «Toxotes chatare». Fishbase.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toxotes chatareus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Toxotes_chatareus&oldid=32895133»