Trípode (moble)

tauleta redona amb tres peus alts per a l'ofrena de fruita i per a servir d'altar i d'instrument d'endevinació

En l'antiga Roma, el trípode era una tauleta redona amb tres peus alts per a l'ofrena de fruita i per a servir d'altar i d'instrument d'endevinació.

Hídria àtica de figures negres (ca. 520 ae): Apol·lo i Hèracles lluitant per la columna de les serps (trípode dèlfic). Museu Arqueològic de Madrid
Relleu romà en què es veu un encenser damunt d'un trípode

En variava molt la figura i la decoració. N'hi ha en forma d'urna i fins i tot un que representa una àguila. Normalment, però, es reduïen a un atuell de metall, sovint de bronze, sostingut per tres potes.

El més famós era el de Delfos, fet amb despulles llevades als perses en la batalla de Platea i en què s'asseia la Pítia per fer l'oracle. La columna de les Serps, que així es deia també aquest trípode, originàriament es trobava a Delfos i la traslladà a Constantinoble Constantí I el Gran l'any 324. La columna, de vuit metres d'alt, tenia tres caps de serps. Els trípodes es consagraven especialment a Apol·lo i solen aparéixer adornats amb símbols apol·linis: el llorer, la serp i el corb. Cortina es deia la coberta de l'atuell, però també es podia referir a tot el trípode.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trípode