Tracey Ullman (Slough, Berkshire, Anglaterra,[1] 30 de desembre de 1959) és una humorista, actriu i cantant anglesa, principalment famosa per ésser la presentadora d'un programa de televisió amb el seu nom. Amb una habilitat extraordinària per imitar accents, en la interpretació de nombrosos personatges rarament empra el seu accent normal.

Infotaula de personaTracey Ullman

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Trace Ullman Modifica el valor a Wikidata
30 desembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Slough (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióItalia Conti Academy of Theatre Arts
LVS Ascot (en) Tradueix
Burnham Grammar School (en) Tradueix
Jubilee High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació, dansa i música Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu de televisió, cantautora, ballarina, directora de televisió, artista d'estudi, productora de televisió, actriu de veu, actriu de teatre, actriu de cinema, guionista, comedianta, cantant, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1983 Modifica el valor a Wikidata –
GènerePop Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficStiff Records Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAllan McKeown (1983–2013) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0001808 Allocine: 20191 Rottentomatoes: celebrity/tracey_ullman Allmovie: p72400 Metacritic: person/tracey-ullman TV.com: people/tracey-ullman IBDB: 62897 AFI: 256114 TMDB.org: 30364
iTunes: 107425519 Last fm: Tracey+Ullman Musicbrainz: 87d96e5c-7829-4adf-b366-d8ca2065e346 Songkick: 255337 Discogs: 178005 Allmusic: mn0000746470 Amazon Music: B00122BVOO Goodreads author: 490201 Deezer: 1259305 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascuda a Anglaterra de pare polonès[2] i mare gitana, la petita Tracey començà la seva carrera artística als sis anys, en morir el seu pare, fent a casa amb la seva germana Patty petits xous nocturns per animar la seva mare, en els quals cantava, ballava i imitava famosos i coneguts de la família.[3] Tant van haver d'animar la mare que aquesta es tornà a casar poc després.

Als dotze anys un professor la recomanà per l'Italia Conti Academy of Theatre Arts,[cal citació] una de les escoles d'arts escèniques més importants de Londres. Tracey no la recorda amb molta estima, ja que en les audicions sempre escollien noies rosses d'ulls blaus.

Amb setze anys començà a treballar en musicals i obté papers a Gigi, Grease i The Rocky Horror Show, entre d'altres. Però fou el seu personatge de Beverly, cantant cristiana rehabilitada, en un concurs d'improvisacions el que cridà l'atenció de la BBC, que la contractà per les sainets a A Kick Up the Eighties i Three of a Kind amb Lenny Henry[4] i el comediant anglès David Copperfield. A aquella seguirien uns altres programes durant la primera meitat dels anys 1980. D'aquesta època és la seva imitació de Bananarama (de les tres scomponents alhora). També va aparèixer amb French and Saunders i Ruby Wax a Girls On Top.

El 1983 va tenir un gran èxit com a cantant a Stiff Records, tot i que el seu estil era més còmic que punk. Col·locà tres cançons al Top 100 britànic en menys de dos anys, incloent-hi el seu primer hit «Breakaway», el hit internacional «They don't know i My Guy».[5]

Les seves cançons eren evocacions de la música pop dels 1960 als 1980. El seu últim èxit fou «Sunglasses» a final del 1984, una versió de «Sun Glasses»[6] de John D. Loudermilk del 1965.[7] Durant aquest període fou videojockey (VJ) invitada als MTV als Estats Units.

El programa de televisió estatunidenc d'Ullman, The Tracey Ullman Show guanyà quatre Emmys i popularitzà Els Simpson, que començaren com a caricatures molt simples (creats per Matt Groening).[8] El 1992 Ullman presenta una denúncia contra la 20th Century Fox a la Cort Superior de Los Angeles per dos milions i mig de dòlars a compta dels cinquanta milions estimats en beneficis per merchandising. Anys després, quan el seu programa deixà d'emetre's, ella digué bromejant en un programa nocturn d'entrevistes en televisió estar esperançada que un dia tingui un spot regular de dos minuts alsSimpson.

Després de l'èxite del Tracey Ullman Show de gener 1996 a març 1999, durant quatre temporades Ullman conduir el xou televisiu Tracey Takes On… al canal de televisió HBO.[cal citació] La sèrie va guanyar vint-i-quatre Premis Emmy, comprès un el 1997 per a «excel·lent xou de música, comèdia i varietat».[9]

Tracey ha aparegut en moltes pel·lícules com ara I Love You to Death, Robin Hood: Men in Tights, Household Saints, Lladres d'estar per casa i Els sexeaddictes. També fa la veu de Little Lulu. Així mateix és la poc convencional terapeuta d'Ally a la sèrie de televisió Ally McBeal.[10]

Ullman tornà a HBO l'estiu del 2005 amb un especial autobiogràfic, Tracey Ullman: Live and Exposed va estar sent preparat per a Broadway per a la temporada de l'hivern del 2005–2006. El 2005 anuncià la seva intenció d'adoptar la ciutadania estatunidenca a The Daily Show with Jon Stewart i el 26 de desembre del 2005 a Tracey Takes On.

Ullman era casada amb el productor Allan McKeown, mort el 2013, amb el qual té dos fills: Mabel i Johnny.[11]

Filmografia modifica

Les seves pel·lícules més destacades són:[12]

al cinema modifica

a la televisió modifica

  • 1985: Girls es Top (5 episodis): Candice Valentine
  • 1987-1990: The Tracey Ullman Show: Diversos personatges
  • 1991: Els Simpson (1 episodi): Emily Winthrop (veu)
  • 1996-1999: Tracey Takes On...: Diversos personatges
  • 1998-1999: Ally McBeal (5 episodis): Dr. Tracey Clark
  • 2004: Will & Grace (1 episodi): Ann
  • 2008: Bombai Calling (7 episodis): La veu al telèfon (veu)
  • 2014: How I Met Your Mother (2 episodis): Genevieve Scherbatsky
  • 2016-2018: Tracey Ullman's Show
  • 2017: Howards End

com a guionista modifica

  • 1992: Tracey Ullman: A Class Act
  • 1996-1999: Tracey Takes On... (28 episodis)
  • 2003: Tracey Ullman in the Trailer Tales
  • 2005: Tracey Ullman: Live and Exposed
  • 2008-2010: State of the Union (12 episodis)

com a productora modifica

  • 1996-1999: Tracey Takes On… (65 episodis)
  • 1996: The Best of Tracey Takes On…
  • 2003: Tracey Ullman in the Trailer Tales
  • 2005: Tracey Ullman: Live and Exposed
  • 2008-2010: State of the Union (10 episodis)

com a directora modifica

  • 2003: Tracey Ullman in the Trailer Tales
  • 2010: State of the Union (7 episodis)

Referències modifica

  1. Graustark, Barbara. «Tracey Ullman Is Sitting Pretty as the Queen of Parody and Pops». People, 12-11-1984. Arxivat de l'original el 10 de juny 2015. [Consulta: 10 d’abril 2017].
  2. The International Who's Who 2004. Psychology Press, 2003, p. 1712. 
  3. Ullman, Tracey (2005). Tracey Ullman: Live and Exposed (DVD). HBO Video. 
  4. Saunders, Jennifer. Bonkers: My Life in Laughs. Penguin UK, 2013, p. 202. ISBN 0241967279. 
  5. «Tracey Ullman» (en anglès). Full Official Chart History. Official Charts Company. [Consulta: 25 setembre 2019].
  6. Button, Simon «Into The Woods actress Tracey Ullman: 'There's so much pressure to look a certain way'» (en anglès). Express, 25-01-2015 [Consulta: 25 setembre 2019].
  7. «Country Spotlights» (en anglès). Billboard, 31-07-1965, pàg. 14.
  8. Duran, Jaume. «Modernitat i postmodernitat: The Simpsons, Beavis & Bugg-Head i South Park». A: El cinema d'animació nord-americà. Barcelona: Editorial UOC, 2008, p. 59*. ISBN 9788497887113. 
  9. «Tracey Takes On...» (en anglès). Television Academy. [Consulta: 25 setembre 2019].
  10. E! Online Features – Awards – Emmys '99 – Blow By Blow[Enllaç no actiu]. Consultat 1 abril 2007.
  11. Hayward, Anthony. «Allan McKeown obituary» (en anglès). The Guardian, 31-12-2013. [Consulta: 28 octubre 2020].
  12. «filmografia». hollywood.com.

Bibliografia modifica

Vegeu també modifica