Tractat de Limerick

El Tractat de Limerick (gaèlic irlandès Conradh Luimnigh) va ser un tractat de pau signat en 1691 a la ciutat de Limerick, Irlanda, que va posar fi a la guerra entre els guillemites (defensors de Guillem III d'Anglaterra, i els Jacobites, partidaris de la Dinastia Stuart. També va suposar la fi del segon setge de Limerick (1690-1691). Es creu que el tractat va ser signat sobre la Pedra del Tractat o Treaty Stone, que actualment pot contemplar-se en un pedestal al costat del riu Shannon i enfront del Castell del Rei Joan. Per aquest motiu Limerick és coneguda com la ciutat del tractat.[1][2]

Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de Limerick
Tipustractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Data1691 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLimerick (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
EstatIrlanda Modifica el valor a Wikidata
La Treaty Stone, sobre la qual se suposa que es va signar el Tractat de Limerick

Contingut del Tractat modifica

El Tractat contenia dos tipus de clàusules: civils i militars, encara que més aviat pot parlar-se de dos tractats diferents, un de civil i un altre militar.

Clàusules militars modifica

En el tractat s'establien que els soldats l'exèrcit jacobita derrotat podien marxar a França a servir sota les ordres de Jaume II d'Anglaterra, en l'anomenada Bridaga Irlandesa. Uns 14.000 soldats jacobites van prendre aquesta opció i van viatjar a Cork, on es van embarcar amb destinació a França, molts d'ells acompanyats per les seves dones i fills.

Una altra opció per als soldats derrotats era unir-se al mateix exèrcit guillermita, opció que van adoptar uns 1.000 soldats. La resta (uns 2.000) van preferir tornar a casa.

Aquesta part del tractat estava composta per vint-i-nou clàusules, que van ser acordades entre el Tinent General Godert de Ginkell, Comandant en Cap de l'exèrcit anglès, i els Tinents Generals D'usson i de Tesse, Comandants en Cap de l'exèrcit irlandès.

Clàusules civils modifica

Aquestes clàusules tenien la finalitat de defensar els drets dels jacobites que van decidir quedar-se en Irlanda. El Tractat establia que les seves propietats no podien ser confiscades mentre juressin obediència a Guillem III d'Anglaterra, i que els nobles catòlics tenien permís per portar armes. No obstant això, les clàusules d'aquest tractat civil no van ser respectades pels guillermites per molt temps, hagut de sobretot a l'oposició del Parlament anglès. Des de 1695, una sèrie de dures lleis penals van començar a imposar-se als catòlics irlandesos.

Aquesta part del tractat contenia tretze articles, acordats entre Sir Charles Porter i Thomas Coningsby, Jutges d'Irlanda, i el Baró de Ginkle, Tinent General i Comandant en Cap de l'exèrcit anglès.

Vegeu també modifica

Referències modifica

Enllaços externs modifica