Tragèdia de Lançalot
Tragèdia de Lançalot és una novel·la cavalleresca signada per mossèn Gras publicada el 1496.[1]
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Publicació | 1496 |
| Gènere | novel·la |
Descripció modifica
En aquesta obra es redueixen al mínim els episodis cavallerescos de la novel·la francesa Mort del rei Artús, del segle xiii, i es dona més importància a la història sentimental, que s'amplifica i s'interpreta en el sentit de les novel·les italianes. És, doncs, una interpretació renaixentista d'un antic text artúric que presta més atenció a l'expressió recarregada de la psicologia sentimental que a l'aventura.[2][3][4]
Història modifica
Només es coneix una edició impresa a Barcelona el 1496, de la qual només es conserven divuit pàgines de l'incunable, amb caràcters de lletra bastant grans.[2]
L'autor mossèn Gras s'ha identificat amb el cavaller Lluís Gras, ambaixador d'Alfons el Magnànim a Tunis el 1444 i 1445, segons conclouen Rubió i Riquer.[2]
És un exponent de la darrera fase de la novel·la de cavalleria a Catalunya. Malgrat la seva diferent importància s'ha relacionat el text amb certes parts del Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa pel que fa a l'equilibri entre l'aventura i la psicologia dels sentiments. És una obra contemporània al Somni de Francesc Alegre i estilísticament similar.[2]
Referències modifica
- ↑ R. Aramon i Serra; Joan A. Argente Estudis de llengua i literatura. Institut d'Estudis Catalans, 1997, p. 416–. ISBN 978-84-7283-374-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Bohigas, Pere; Bohigas i Amadeu, Pere Aportació a l'estudi de la literatura catalana. L'Abadia de Montserrat, 1982, p. 293–294. ISBN 978-84-7202-492-2.
- ↑ Martín de Riquer; Antoni Comas; Antoni Comas (1931-1981) Història de la literatura catalana. Ed. Ariel, 1983, p. 18. ISBN 978-84-344-7506-9.
- ↑ «Tragèdia de Lançalot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.