Transglutaminasa tissular
La transglutaminasa tissular (abreujada com TG2 o TTG ) és un enzim (nombre EC: 2.3.2.13) de la família de les transglutaminases. Igual que d'altres transglutaminases uneix proteïnes mitjançant la unió entre un grup ε-amino d'un residu de lisina i un grup γ-carboxamida d'un residu de glutamina. Aquesta reacció crea un enllaç inter- o intramolecular altament resistent a la proteòlisi. La TTG és particularment notable per ser l'autoantígen de la celiaquia, però també és important en altres processos com l'apoptosi, la diferenciació cel·lular, l'estabilització de la matriu extracel·lular i la reparació de ferides.[1] El gen de la TTG humà es troba en la regió 20q11.2-Q12 del cromosoma 20.
Substància | gen |
---|---|
Identificadors | |
Símbol | TGM2 |
HUGO | 11778 |
Entrez | 7052 |
OMIM | 190196 |
Fisiologia modifica
La TTG s'expressa de forma ubiqua i requereix ions calci com a cofactor. La seva transcripció està regulada de forma positiva per l'àcid retinoic.
La TTG també presenta activitat GTPasa: en presència de GTP funciona com una proteïna G i participaria en processos de senyalització cel·lular.[2] A més de la seva activitat transglutaminasa, la TTG també pot actuar com a cinasa,[3] proteïna disúlfido-isomerasa,[4] i desamidasa.[5] Aquesta última activitat és important en la deamidació de pèptids gliadins en la patologia de la malaltia celíaca.
Paper en la malaltia modifica
La transglutaminasa tissular és coneguda sobretot pel seu paper en la celiaquia. En els pacients amb aquesta malaltia, es produeixen anticossos anti-transglutaminasa (ATA),[6] que acaben per provocar una sensibilització al gluten. El gluten unit a TTG és capaç d'estimular respostes específiques contra la transglutaminasa per part dels limfòcits B, la qual cosa desencadena la producció d'anticossos ATA IgA i IgG.[7]
Estudis recents suggereixen que la TTG exerceix també un paper en la inflamació, les malalties degeneratives i la biologia dels tumors.[1]
Ús terapèutic modifica
L'ús de la TTG com a forma de cola quirúrgica encara es troba en fase experimental. També s'estudia com a possible atenuador de la metàstasi de certs tumors.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Griffin M, Casadio R, Bergamini CM. Transglutaminases: nature s biological glues. Biochem J 2002; 368:377-96. PMID: 12366374
- ↑ Fesus L, Piacentini M. Transglutaminase 2: an Enigmàtic enzyme with diverse functions. Trends Biochem Sci 2002; 27:534-9. PMID: 12368090
- ↑ Mishra S, Murphy LJ. Tissue transglutaminase has Intrinsic kinase activity: identification of transglutaminase 2 es abans insulin-like growth factor-binding protein-3 kinase. J Biol Chem 2004; 279:23863-8. PMID: 15069073
- ↑ Hasegawa G, Suwa M, Ichikawa I, Ohtsuka T, Kumagai S, Kikuchi M, Sato I, Saito I. A novell function of tissue-type transglutaminase: protein disulphide isomerase. Biochem J 2003; 373:793-803. PMID: 12737632
- ↑ Sakly W, Thomas V, Quash G and El Alaoui S. A role for tissue transglutaminase in alpha-gliadin peptide cytotoxicity. Clin Exp Immunol 2006; 146:550-8. PMID: 17100777
- ↑ GOTTELAND R, Martin, Verbeke P, Sandra, CRUCHET M, Sylvia et al. Anticossos anti-transglutaminasa tissular: una millor prova per detectar transgressions menors de la dieta en pacients celíacs?. Rev metges. Xile. [En línia]. gen. 2003, vol.131, no.1 [citat 19 febrer 2008], p.25-29. Disponible a la World Wide Web: [1]. ISSN 0034-9887.
- ↑ Dieterich W, Ehnis T, Bauer M, Donner P, Volta U, Riecken EO, Schuppan D. Identification of tissue transglutaminase es the autoantigen of celiac disease. Nature Med 1997; 3:797-801. PMID: 9212111