Tremeur de Bretanya

Tremeur fou un personatge bretó llegendari que hauria viscut a l'inici del segle vi. Venerat com a sant, forma part dels grup de sants bretons més o menys mítics imposats a l'Església Catòlica per la tradició. La seva festa és el 8 de novembre. Se l'invoca per guarir els mals de cap.

Infotaula de personaTremeur de Bretanya

Estàtua de sant Tremeur (església de Saint-Trémeur a Carhaix-Plouguer Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementTrechmeur, Trémeur, Trimoël
550 ca.
Armòrica Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 550 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Armòrica Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDecapitació Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSainte-Tréphine, prop de Laniscat (Costes del Nord
màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeSaint-Tréphine
Festivitat8 de novembre
IconografiaAmb el cap a les mans
Patró deInvocat contra el mal de cap
Família
ParesConomor Modifica el valor a Wikidata  i Trifina de Poher Modifica el valor a Wikidata

El seu nom apareix com a Tréchinor, Trémel, Trémoré, Trémorel, Trimorel, Treveur, Triver, Tromeur i Trimoël, en bretó Tremeur i en francès Trémeur. Poques coses de la seva vida són conegudes. L'esmenta Guy Alexis Lobineau (Dom Alexis Lobineau) al seu relat sobre la vida de Sant Gildas el Savi.[1]

Fill del comte de Poher Conomor el Maleït i de santa Trifina de Poher. La seva mare fou morta per Conomor en saber que havia quedat embarassada. Segons la llegenda, l'ermità sant Gildas de Rhuys en trobà el cadàver decapitat i la ressuscità. En néixer el nen, Trifina el batejà amb el nom de Gildas, però li va ajuntar el sobrenom de Trech-meur (en bretó trec'h » significa "victòria", i meur, "gran") per distingir-lo del sant.

La mare el deixà a l'eremitori de Rhuys perquè el criés el sant. Dom Lobineau escriu: «La seva vida angelical fou acompanyada de miracles que Déu feia a través d'ell» i afegeix : «Fou mort pel seu pare que el va trobar quan passejava pel camp després de la missa i li va fer tallar el cap».

La suposada decapitació s'hauria produït un 8 de novembre, i fou enterrat a Sainte-Tréphine prop de Laniscat (Côtes-d'Armor). En algunes llegendes sant Gildas el va ressuscitar igualment.

Notes modifica

  1. Guy-Alexis Lobineau, Les vies des saints de Bretagne et des personnes d'une éminente piété qui ont vécu dans la même province, 1725, en línia a [1]