Tribuna internacional dels compositors

forum per a la promoció de la música clàssica contemporània

La Tribuna internacional dels compositors (IRC segons els sigles en anglès) és un fòrum anual organitzat pel Consell internacional de la música (IMC). És un trampolí per a compositors nous que ofereix alhora a les empreses de radiodifusió l'oportunitat d'intercanviar i promoure obres de música contemporània. Es finança amb les contribucions de les ràdios nacionals que hi participen.[1] El 2022, uns quatre-cents compositors van aprofitar de la iniciativa. Els concerts són disponibles per tots els membres de la Unió Europea de Radiodifusió.[2]

Plantilla:Infotaula esdevenimentTribuna internacional dels compositors
IRC Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(en) International Rostrum of Composers
(fr) Tribune internationale des compositeurs Modifica el valor a Wikidata
Tipusesdeveniment recurrent Modifica el valor a Wikidata
Part deConsell internacional de la música Modifica el valor a Wikidata
Vigència1955 Modifica el valor a Wikidata - 
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants39 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webrostrumplus.net… Modifica el valor a Wikidata

A la primeria dels anys 1950 l'aleshores jove organisme assessor de la UNESCO, el Consell internacional de la música organitzava a París a la seu de la UNESCO concerts de música contemporània. Els compositors solien participar-hi. El concert i les xerrades eren difusos per la ràdio pública de França.[1] A poc a poc va madurar la idea d'internacionalitzar l'esdeveniment i de donar-li un caràcter recurrent. Així, el 1954, les ràdios públiques de Bèlgica, França, Suïssa i Alemany van organitzar la primera Tribuna.

Cada any els delegats de les ràdios participants escoltar una cinquantena de composicions i trien dos laureats: un en la categoria general i un en la categoria dels menys de trenta anys. A més recomanen deu obres més.[3]

Premiats modifica

Els premiats en la categoria general segueixen en negreta, el de menys de trenta anys en rodona fina. Sol haver-hi sengles premiats per categoria, però hi ha anys quan n’hi ha més.

  • 2021 a San Carlos de Bariloche, Argentina.
    • Ivana Ognjanović (1971, Sèrbia): Lonesome Skyscraper per a orquestra i electrònica (2019)
    • Krists Auznieks (1992, Letònia): Are one per a veu, orquestra de cambra i electrònica (2021)
  • 2019 a San Carlos de Bariloche, Argentina.
    • Petra Strahovnik (1986, Eslovènia): Prana per a orquestra (2018)
    • Jēkabs Jančevskis (1992, Letònia): When per a cor i cello (2016)
  • 2018 a Budapest, Hungria.
    • Páll Ragnar Pálsson (1977, Islàndia): Quake per a cello i orquestra (2018)
    • Jan-Peter de Graaff (1992, Països Baixos): Le café de nuit per a orquestra (2017)
  • 2017 a Palermo, Itàlia.
    • Artur Zagajewski (1978, Polònia): Brut per a cello i ensemble (2014)[4]
    • Sebastian Hilli (1990, Finlàndia): Reachings per a orquestra (2014) [5]
  • 2016 a Wroclaw, Polònia.
    • Oscar Bianchi (1975, Suïssa): Partendo per a countertenor i ensemble (2015)[6]
    • Maria Kõrvits (1987, Estònia): Langedes ülespoole, taeva kaarjasse kaussi per a orquestra (2015)
  • 2015 a Tallinn, Estònia.
    • Jan Erik Mikalsen (1979, Noruega): Cançons per a Orchestra (2014)[7]
    • Matej Bonin (1986, Slovènia): Cancro per a orquestra sinfònica (2015)
  • 2014 a Helsinki, Finlàndia.
  • 2013 a Praga, Txèquia.
    • Agata Zubel (1978, Polònia): Not I, per a veu, chamber ensemble i electrònica (2010)
    • Úlfur Hansson (1988, Iceland): So very strange, obra electroacústica (2011)
  • 2012 a Estocolm, Suècia.
    • Pedro Ochoa (1968, Argentina): Tierra Viva, per a piano i tape (2011)
    • Peter Kerkelov (1984, Bulgaria): Attempt at Screaming, per a conjunt (2011)
  • 2011 a Viena, Àustria.
    • Françasco Filidei (1973, Itàlia): Macchina per scoppiare Pagliacci, per a orquestra doble (2005)
    • Juan Pablo Nicoletti (1983, Argentina): Abismo al Abismo, obra electroacústica (2011)
  • 2010 a Lisboa, Portugal.
    • Simon Steen-Andersen (1976, Dinamarca): Ouvertures (Part 1), per a guzheng, sampler i orquestra (2008)
    • Kristaps Pētersons (1982, Letònia): Twilight Chants, per a mixed cor, double bass i glasses (2009)
  • 2009 a París, França.
    • Martijn Padding (1956, Països Baixos): First Harmonium Concerto, per a harmònium i orquestra (2008)
    • Justė Janulytė (1982, Lituània): Aquarelle, per a cor mixt (2007)
  • 2008
    • Misato Mochizuki (1969, Japó): L'Heure Bleue, per a orquestra (2007)
    • Florent Motsch (1980, França): Memoire du Vent, per a orquestra (2006)
  • 2007
    • Erin Gee (1974, Estats Units): Mouth Piece IX, per a veu i orquestra (2006)
    • Ülo Krigul (1978, Estònia): Jenzeits, per a orquestra (2005)
  • 2006
    • Arnulf Herrmann (1968, Alemanya): Terzenseele, per a conjunt (2005–06)
    • Ēriks Ešenvalds (1977, Letònia): Légende de la femme emmurée, per a cor mixt (2005)
  • 2005
    • Mārtiņš Viļums (1974, Letònia): Le temps scintille..., per a cor mixt (2003)
    • Luke Bedford (1978, Regne Unit): Rode with darkness, per a orquestra gros (2003)
  • 2003 (la 50a edició)
    • Hanna Kulenty (1961, Polònia): Trumpet Concerto, per a trompeta i orquestra simfònica (2002)
    • Johannes Maria Staud (1974, Àustria): Polygon per a piano i orquestra (2002)
  • 2002
    • Anders Hillborg (1954, Suècia): Dreaming River, per a orquestra (1999)
    • Daniel Vacs (1972, Argentina): Viento negro, per a violí (2002)
  • 2001
    • Uljas Pulkkis (1975, Finlàndia): Enchanted Garden, per a violí i orquestra (2000)
    • Brian Current (1972, Canadà): For the time being, per a orquestra (1999)
  • 1999
    • Brett Dean (1961, Austràlia): Ariel's Music, per a clarinet i orquestra (1995)
    • Rolf Wallin (1957, Noruega): Ground, per a cello i string orquestra (1997)
    • Maja Ratkje (1973, Noruega): Waves II B, per a orquestra de cambra (1997-78)
  • 1998
    • Pascal Dusapin (1955, França): Watt, per a trombone i orquestra (1994)
    • Tommi Kärkkäinen (1969, Finlàndia): Seven miniatures, per a orquestra (1996)
  • 1997
    • Marc-André Dalbavie (1961, França): Concerto per a violí, per a violí i orquestra (1997)
    • Thomas Heinisch (1968, Àustria): Abglanz und Schweigen, per a chamber ensemble (1996)
  • 1996
    • Pär Lindgren (1952, Suècia): Oaijé, per a orquestra (1993)
    • Mari Vihmand (1967, Estònia): Floreo, per a orquestra (1995–96)
  • 1994
    • Eero Hämeenniemi (1951, Finlàndia): Nattuvanar, per a chamber ensemble (1993)
    • Thomas Adès (1971, Regne Unit): Living Toys, per a orquestra de cambra (1993)[8]
  • 1993
    • Kimmo Hakola (1958, Finlàndia): Capriole, per a baix i cello (1991)
    • Gisle Kverndokk (1967, Noruega): Initiation, per a violí i orquestra (1992)
  • 1992
    • Esa-Pekka Salonen (1955, Finlàndia): Floof, per a soprano i orquestra de cambra (1982)
    • Jesper Koch (1967, Dinamarca): Icebreaking, per a dos acordions i percussió (1991)
  • 1988
    • Jukka Tiensuu (1948, Finlàndia): Tokko, per a cor masculi i cinta magnètica (1987)
    • Srđan Dedić (1965, Croatia): Snake Charmer, per a clarinet baix (1986)
  • 1987
    • Roger Smalley (1943, Austràlia): Piano Concerto, per a piano i orquestra (1985)
    • Kimmo Hakola (1958, Finlàndia): Quartet de cordes, (1986)
  • 1986
    • Magnus Lindberg (1958, Finlàndia): Kraft, per a clarinet, cello, piano, dues percussions, orquestra i cinta (1983–85)
    • Luc Brewaeys (1959, Bèlgica): E poi c'era, per a orquestra (1985)
  • 1985
    • Alejandro Iglesias Rossi (1960, Argentina): Ancestral Rites of a Forgotten Culture, mezzo soprano i 6 percussions (1983)
    • George Benjamin (1960, Regne Unit): At first light, oboe i orquestra (1982)
  • 1983
    • György Kurtág (1926, Hungria): Messages de feu demoiselle R.V. Troussova, soprano i orquestra de cambra (1976–80)
    • Detlev Müller-Siemens (1957, Alemanya): Passacaglia, per a orquestra (1978)
  • 1982
    • Yoshihisa Taira (1938, França): Meditations, per a orquestra (1982)
    • Magnus Lindberg (1958, Finlàndia): ... de Tartuffe, je crois, per a quintet de piano (1981)
  • 1981
    • Frédéric van Rossum (1939, Bèlgica): Réquisitoire, per a brass band i percussió (1973)
    • Jouni Kaipainen (1956, Finlàndia): Trois morceaux de l’aube, per a cello i piano (1980–81)
  • 1980
    • Aleksander Lasoń (1951, Polònia): Symphony No. 1, per a metall, percussió i dos pianos (1975)
    • Akira Nishimura (1953, Japan): Ketiak, per a sis percussions (1979)
  • 1979
    • Charles Chaynes (1925, França): Pour un monde noir, 4 poemes per a soprano i orquestra (1976)
  • 1977
    • Louis Andriessen (1932, Països Baixos): De Staat, per a solites feminines i 27 instruments (1972–76)
  • 1976
    • Tomás Marco (1942, Spain): Autodafé, per a piano, orgue, tres grups instrumentals, i violins in echo (1975)
    • Dimitar Tapkov (1929, Bulgaria): Cantate pour la paix, per a soprano, cor i orquestra (1975)
  • 1975
    • Zsolt Durkó (1934, Hungary): Burial prayer, oratoris per a tenor, bariton, cor i orquestra (1967–72)
  • 1974
    • Hans Ko (1930, Països Baixos): L 'Allegri, soprano i orchestra, (1967)
  • 1973
    • Henryk Górecki (1933, Polònia): Ad Matrem, per a soprano, cor i orquestra (1971)
  • 1972
    • Sándor Balassa (1935, Hungria): Requiem per a Lajos reserve, per a cor i orquestra (1968–69)
  • 1971
    • George Crumb (1929, Estats Units): Ancient Veus of Children, soprano i octet (1970)
  • 1970
  • 1969
    • György Ligeti (1923, Hungria/Àustria): Lontano, per a orquestra (1967)
  • 1968
    • Jan Kapr (1914, Txecoslovàquia): Exercises pour Gydli, per a soprano, flauta i arpa (1967)
    • Witold Lutosławski (1913, Polònia): Symphony No. 2, per a orquestra (1966-7)
    • John Tavener (1944, Regne Unit): The Whale, cantata dramàtica (1966)
  • 1967
    • Franco Donatoni (1927, Itàlia): Puppenspiel No, per a flauta i orquestra (1965)
    • Luboš Fišer (1935, Txecoslovàquia): Fifteen Prints after Dürer’s Apocalypse, per a orquestra (1965)
  • 1966
    • Tadeusz Baird (1928, Polònia): Four Dialogues, per a oboe i orquestra de cambra (1965)
  • 1965
    • Angelo Paccagnini (1930, Itàlia): Wind in the Wind, per a mezzo-soprano i orquestra (1964)
    • Tōru Takemitsu (1930, Japó): Textures from the Arc, per a piano i orquestra (1964)
  • 1964
    • Witold Lutosławski (1913, Polònia): Three poems by Henri Michaux, per a 20 veus, cor i orquestra (1963)
  • 1963
    • Tadeusz Baird (1928, Polònia): Variations without a theme, per a orquestra (1962)
  • 1961
  • 1956
    • Frank Martin (1890, Suïssa): Cembalo Concerto, per a harpsichord i orquestra (1951–52)
    • Hans Werner Henze (1926, Alemanya): Simfonia núm. 3 (1949–50)

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Dix Ans de Tribune Internationale des Compositeurs». The World of Music, 7, 3, 1965, pàg. 60–63. ISSN: 0043-8774.
  2. «About» (en anglès). International Rostrum of Composers (IRC), 15-03-2017. [Consulta: 15 març 2022].
  3. Grout, Marie; Lavallard, Valérie. «Nuit de la Tribune Internationale des Compositeurs et Compositrices 2019 (4/4)» (en francès). France Musique, 16-12-2021. [Consulta: 15 març 2022].
  4. Artur Zagajewski [http://www.thenews.pl/1/11/Artykul/307949,Success-for-Poles-at-Composers%E2%80%99-Rostrum, Radio Polònia,
  5. Niemi. «Sebastian Hillin orkesteriteos voitti nuorten sarjan kansainvälisessä nykymusiikin katselmuksessa», 23-05-2017.
  6. «Oscar Bianchi». Music Noruega.
  7. Lauvland Pettersen, Tomas "Jan Erik Mikalsen wins International Rostrum of Composers"[Enllaç no actiu], Music Noruega, 18 May 2015.
  8. «IRC Results over the past years». International Music Council.

Enllaços externs modifica