Trio per a piano núm. 1 (Arenski)

Obra d'Arenski

Trio per a piano núm. 1 en re menor, op. 32, per a violí, violoncel i piano, és una composició de cambra romàntica del compositor rus Anton Arenski. El trio, escrit el 1894, està dedicat a la memòria del reconegut violoncel·lista rus, Karl Davídov. Probablement es va estrenar el desembre de 1894 a Moscou o Sant Petersburg amb el compositor al piano, el violí del txec Jan Hřímalý i el violoncel d'Anatoli Brandukov.[1]

Infotaula de composicióTrio per a piano núm. 1
Títol originalPiano Trio No.1, Op.32 Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalTrio per a piano Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatre menor Modifica el valor a Wikidata
CompositorAnton Arenski Modifica el valor a Wikidata
Creació1894 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. Op. 32 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aKarl Davídov Modifica el valor a Wikidata
Opus32 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano, violí i violoncel Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: f64fe7d6-b3bd-47fa-a707-75caea8aa655 Allmusic: mc0002403658 Modifica el valor a Wikidata

Moviments modifica

Consta de quatre moviments amb una durada aproximada de 32 minuts:

  1. Allegro moderato
  2. Scherzo: Allegro molto
  3. Elegia: Adagio
  4. Finale: Allegro non troppo

Origen i context modifica

 
El violoncel·lista Anatoli Brandukov, que probablement va estrenar el trio, amb Txaikovski

És l'obra més àmpliament coneguda d'Arenski. Hi és evident la presència de Mendelssohn, sobretot el seu Trio per a piano en re menor. El trio mostra la seva facilitat melòdica i la seva fluida tècnica compositiva. Va ser composta en memòria del violoncel·lista Davídov -la vena elegíaca era característica d'Arenski-, i el seu propòsit commemoratiu és particularment evident en el tercer moviment. Tot i ser alumne de Rimski-Kórsakov, sembla haver rebut més influència de Txaikovski.[2][3][4]

Enregistraments modifica

El compositor va fer una gravació primerenca del trio sobre cilindres de cera, amb el violinista Jan Hřímalý, el violoncel·lista Anatoli Brandukov i ell mateix al piano. Aquest enregistrament es va fer poc després de la seva composició i és gairebé segur que és el primer enregistrament, tot i que no està complet.[5]

Referències modifica

  1. James Keller. Chamber Music: A Listener's Guide. Oxford University Press, 3 desembre 2010, p. 1. ISBN 978-0-19-970008-0. 
  2. «Ressenya del disc» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 15 març 2021].
  3. MacDonald, Calum. «Ressenya del disc» (en anglès). Hyperion Records. [Consulta: 15 març 2021].
  4. Brown, David. «Arensky, Anton [Antony Stepanovich]» (en anglès). Grove Music Online. [Consulta: 15 març 2021].
  5. Wakin, Daniel J. «Classical Ghosts, Audible Once Again» (en anglès). New York Times. [Consulta: 15 març 2021].