Tristan Tzara
Tristan Tzara (Moineşti, Bacau, Romania, 16 d'abril de 1896-París, 25 de desembre de 1963) va ser un assagista i poeta que va desenvolupar la seva tasca creativa a França. És conegut principalment per ser fundador del moviment dadaista i per haver-ne escrit –primer a Zúric i més tard a París– els primers manifestos del moviment.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Samuel Rosenstock 16 abril 1896 Moinești (Romania) |
| Mort | 24 desembre 1963 (67 anys) 7è districte de París (França) |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse, 8 |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia, forma dramàtica i dadaisme |
| Lloc de treball | França Bucarest Ginebra |
| Ocupació | col·leccionista d'art, artista de performance, compositor, crític literari, dibuixant, membre de la Resistència Francesa, fotògraf, assagista, traductor, poeta, dramaturg, escriptor, director de cinema, diplomàtic, activista |
| Activitat | 1912 – |
| Partit | Partit Comunista Francès |
| Gènere | Poesia i pamflet |
| Moviment | Dadaisme i surrealisme |
| Influències | |
| Participà en | |
| Cabaret Voltaire |
|
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Greta Knutson (1925–1942), divorci |
| Fills | Christophe Tzara |
Signatura  | |
      | |
Nom i pseudònims modifica
El nom de Tristan Tzara va ser escollit el 1915: Tzara corresponent a la paraula romanesa tara /ˈ ʦ a. ɾ ə /, terra, país la grafia del qual ha estat occidentalitzada. [1]
A la dècada del 1960, l'escriptor Ion Vinea afirmava haver estat l'inventor del nom Tzara l'any 1915 i que Tzara va triar Tristany com a primer nom basat en el joc de paraules Ruc Trist. Aquestes afirmacions estan en discussió.[2]
L'historiador Serge Fauchereau, que es basa en un testimoni de Colomba Voronca, la dona de la poeta Ilarie Voronca, afirma que Tzara va explicar el seu pseudònim a partir del joc de paraules trist, que significa en romanès trist al país. Colomba també va negar els rumors que el nom Tristany fos un homenatge a Tristany Corbière o a l'òpera de Wagner Tristany und Isolde, [3][alpha 1]
Tristan Tzara es va convertir en el nom legal l'any 1925 després de les presentar-hoal Ministeri de l'Interior de Romania. [3]
Biografia modifica
Infància a Moinești (1896-1907) modifica
Samuel Rosenstock va néixer el 16 d'abril de 1896 a Moinești, a la província de Bacău,[4] fill de Filip Rosenstock (1867-1936) i Emilia Zibalis (1874-1948),[5] en una família burgesa enriquida per la indústria petroliera.. Filip Rosenstock dirigeix una companyia petroliera de la qual va ser primer executiu.[6] El seu avi gestiona una explotació forestal que no pot tenir a causa de les lleis antijueves discriminatòries.[7]
Els Rosenstock formen part de la comunitat jueva, objectiu dels moviments nacionalistes, i no poden gaudir de la ciutadania romanesa.[8] La família no és observadora: el pare indica ateu a la secció «religió» del seu passaport. [9] Els pares van abandonar el Ídix de la seva joventut pel romanès, la llengua parlada a la unitat familiar. [9]
Samuel té una germana petita Lucie-Marie nascuda Lucicǎ, el juny de 1902, [10] amb qui va mantenir relacions conflictives marcades per la gelosia.[11] Va viure una infantesa burgesa, rebent classes de piano a casa seva. Miop, Samuel patia una salut fràgil que sovint el mantenia postrat al llit.[12]
Joventut a Bucarest (1907-1915) modifica
Estudiant a l'escola primària de Moinești, Samuel Rosenstock va abandonar el seu poble natal als onze anys per ser enviat a l’internat Schevitz-Thierrin de Bucarest, per estudiar llengües estrangeres, ciències i arts.[9] Va fer un curs de cultura francesa en un institut privat, va conèixer la literatura a l'institut de Saint-Sava i es va matricular a la secció científica per obtenir el certificat de fi d'estudis a l'institut Mihai-Viteazul. És un bon estudiant i els seus professors noten la seva obertura de ment i la seva incansable curiositat intel·lectual.[13]
El jove es va interessar per la literatura en un moment en què la literatura romanesa estava fortament influenciada pel simbolisme francès i belga. L'escriptor Alexandru Macedonski i el seu cercle, amb la seva revista Literatorul, són al centre d'aquesta activitat literària. A partir de 1892, van atacar la tradició romàntica, i van intentar donar a conèixer Charles Baudelaire, René Ghil, Maurice Maeterlinck, Josephin Péladan i Stéphane Mallarmé.[14] Imitant a Macedonski, Samuel, de 16 anys, va reunir el seu propi cercle simbolista a l'institut, inclòs el seu amic Marcel Janco. [14] Amb ell, va crear la revista Simbolul l'any 1912, amb la benedicció de Macedonski. La ressenya transposa al romanès els èxits del simbolisme, en particular Maeterlinck, Laforgue i Verhaeren . Samuel hi signa els seus textos amb el pseudònim Samyro. En el primer número, finançat per Janco i distribuït al pati de l'escola, va publicar un dels seus primers poemes, Sobre el riu de la vida, molt inspirat en Verhaeren, al costat de traduccions d’Albert Samain i Henri de Régnier. Més tard, el poeta repudia aquests primers intents poètics.[15]
Paral·lelament, l'any 1913, Samuel començà a escriure, encara en romanès, textos més agosarats, sovint insolents i escolars, que mai serien negats. Aleshores va buscar un nou pseudònim. Després de provar Tristany Ruia, a partir de 1913, va preferir definitivament «Tristan Tzara » el 1915.[1]
.jpg)
El jove Tzara va ser molt influenciat per Ion Vinea, amb qui es va fer amistat des de l'època de Simbolul. Els dos homes prenen el costum de passar les vacances junts.[16] L'any 1913 van publicar textos a les revistes poètiques Noua Revista Romana i Chemanera.[17] Al mateix temps, Tzara es va apassionar per Hamlet de Shakespeare [18] i després per l'obra d’Arthur Rimbaud.[17] El Galgenlieder, Cançons de la forca, de Christian Morgenstern va forjar el seu gust per les cançons humorístiques i melancòliques.[19] També és probable que estigués marcat per la figura de Demetru Demetrescu Buzau conegut com a Urmuz, a qui els futurs surrealistes romanesos escollirien com a líder, i de qui Eugen Ionescu diria que era «una mena de Kafka més mecànic, més grotesc, precursor de la revolta literària universal, un dels profetes de la dislocació de les formes socials de pensament i llenguatge».[20]
Tzara va obtenir el seu certificat d'estudis el setembre de 1914 i després es va matricular a la Universitat de Bucarest en matemàtiques i filosofia, mentre que Janco es va matricular a la Politècnica.[21] El jove estudiant va patir ràpidament un profund avorriment que va alimentar la seva revolta, i el va empènyer a marxar a la tardor de 1915 cap a Zuric on Janco el va precedir.[22]
Zuric (1915-1919) modifica
Tzara va viure quasi tota la seva vida a França. Fou un dels autors més importants del moviment Dadà, que fundà junt amb gent com Hans Arp o Hugo Ball, un corrent revolucionari en literatura que anticipà les actituds del surrealisme.
El moviment dadaista s'originà a Zúric, durant la I Guerra Mundial; Tzara escriví els primers textos Dadà —La Première Aventure céleste de Monsieur Antipyrine ('La primera aventura celestial del senyor Antipirina', 1916) i Vingt-cinq poèmes ('Vint-i-cinc poemes', 1918), així com els manifestos del moviment: Sept manifestes Dada ('Set manifestos Dadà', 1924). A París organitzà, amb els seus companys de moviment, espectacles al carrer plens d'absurditat per tal d'épater le bourgeois ('escandalitzar la burgesia'), donant un poderós impuls a l'escena dadaista.
Cap a finals de 1929 va embarcar-se en el tot just inaugurat moviment surrealista d'André Breton, Louis Aragon i altres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment amb la seva pròpia filiació marxista. Participà activament en el desenvolupament dels mètodes d'escriptura automàtica, entre ells el collage i el cadàver exquisit. D'aquesta època data el seu llibre L'Homme approximatif ('L'home aproximat', 1931).
Al llarg de la II Guerra Mundial s'incorporà a la resistència francesa; després d'obtenir la ciutadania el 1947, s'afilià al Partit Comunista Francés. La seva militància s'estendria fins al 1956 quan, arran de la invasió d'Hongria per les tropes soviètiques per soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'aquesta època és característicament complexa, tot i la seva major convencionalitat; en destaquen Parler seul ('Parlar a soles', 1950) i La face intérieure ('El rostre interior', 1953).
Va morir el desembre de 1963 a París, i fou soterrat al cementiri de Montparnasse.[23]
Obres modifica
- La primera aventura celestial del senyor Antipirina, 1916
- Vint-i-cinc poemes, 1918
- Primer manifest dadà, 1918
- L'antologia dadà. Obra col·lectiva, 1919
- Set manifestos dadà, 1924
- Sobre els nostres pardals, 1929
- L'home aproximat, 1931, publicat en català com a: L'home aproximatiu, traducció de Vicent Alonso, Gregal Llibres, València, 1986
- On beuen els llops, 1933
- Migdies guanyats, 1939
- El surrealisme i la postguerra. Conferències sobre el surrealisme
- A l'ínterin, 1946
- La fugida, 1947
- El fruit permés, 1947
- La rosa i el gos, 1958
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Buot, 2002, p. 22.
- ↑ Cernat, 2007, p. 109.
- ↑ 3,0 3,1 Cernat, 2007, p. 110.
- ↑ Buot, 2002, p. 15.
- ↑ Tristan Tzara a la Wayback Machine.
- ↑ Buot, 2002, p. 16.
- ↑ Buot, 2002, p. 17.
- ↑ Buot 2002, p. 16 i Hentea 2014, p. 7
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Hentea, 2014, p. 7.
- ↑ Hentea, 2014, p. 13.
- ↑ Buot, 2002, p. 18.
- ↑ Hentea, 2014, p. 14.
- ↑ Buot 2002.
- ↑ 14,0 14,1 Buot, 2002, p. 20.
- ↑ Buot, 2002, p. 21.
- ↑ Buot, 2002, p. 25.
- ↑ 17,0 17,1 Buot, 2002, p. 27.
- ↑ Hentea, 2014, p. 12.
- ↑ Buot, 2002, p. 28.
- ↑ Buot, 2002, p. 28-29.
- ↑ Buot, 2002, p. 30.
- ↑ Buot, 2022, p. 33.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tristan Tzara |
- Set manifestos dadà Arxivat 2005-12-11 a Wayback Machine. (castellà).
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="alpha"/> corresponent.