Ucanal
Ucanal és un jaciment arqueològic maia precolombí localitzat al departament del Petén, al nord de Guatemala.
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Guatemala | |||
| Departament | El Petén  | |||
Localització modifica
Ucanal està situat al marge del riu Mopán.[1] Es pot accedir a l'indret per la carretera que va de Flores a Melchor de Mencos, molt a prop de Tikalito, a 82 km al sud de Tikal.
Història modifica
El nom antic d'Ucanal era K'anwitznal, i fou un dels seus primers regents Ahau K'uk' o senyor Quetzal.[2] La ciutat tenia vincles forts amb Tikal i, al s. VII de, també amb Caracol.
Ucanal fou atacada per la Kalomté Wac' Chanil Ahau o la Dama de Sis Cels que vivia a Naranjo al setembre - desembre de l'any 693 de. Poc més tard, al 695, l'1 de febrer, el senyor d'Ucanal Kinich Cab fou capturat pel regent de Naranjo, i on fou retingut fins al 22 de juny del 712. De llavors ençà Ucanal fou reduïda com a ciutat a vassallatge de Naranjo.[3]
Anys després, al 800, el senyor Hok K'awil de Caracol capturà al senyor d'Ucanal.[4] Durant les dècades següents un grup ètnic mestís maia-nàhuatl, provinent del Putum, omplí el buit de poder a Ucanal. Aquest grup no adorava al Déu Kukulkan.[5] L'any 830, el senyor Chan Ek' Hopet situà Wat'ul Chatel com a vassall seu al Seibal, i ho enregistrà a l'Estela 11 d'aquest lloc.[6]
Descripció del jaciment modifica
El jaciment arqueològic manté evidències de dos sistemes de rec artificials, un n'és un canal de 420 m de longitud, i l'altre de 370 m. Tots dos tenen 7 m d'ample. Hi ha a més cent catorze estructures a l'àrea principal i almenys cent cinquanta grups residencials. L'àrea protegida cobreix 1,6 km², però no hi són inclosos alguns grups i estructures menors. Hi ha temples i palaus, i dos jocs de pilota. Moltes esteles han estat destruïdes. Al jaciment es trobaren 22 esteles i setze altars.
Referències modifica
- ↑ «Corpus of Maya Hieroglyphic Inscriptions». Peabody Museum of Archaeology and Ethnology. Arxivat de l'original el 17 de juliol de 2012. [Consulta: 10 agost 2012].
- ↑ Nikolai Grube, "Hieroglyphs" in Divine Kings of the Rain Forest (Könemann, 2000), 115f; 120
- ↑ Schele 1991
- ↑ (en anglés) Timeline, Caracol excavation project, extracted 28 June 2009.
- ↑ John Eric Sidney Thompson, Maya history and religion (University of Oklahoma Press, 1990), 42-4.
- ↑
Bibliografia modifica
- Schele, Linda. Forest of Kings (en anglès), 1991, p. 189.