Ultraviolat extrem
La radiació ultraviolada extrema ( UVE o XUV) és una radiació ultraviolada d'alta energia. En general es defineix com la radiació electromagnètica de la part de l'espectre electromagnètic que abasta unes longituds d'ona] de 120 nm fins a 10 nm, i per tant (per l'equació de Planck-Einstein) amb fotons amb energies de 10 eV fins a 124 eV (corresponent de 124 nm a 10 nm, respectivament). La radiació UVE és generada, de manera natural, per la corona solar i artificialment pel plasma i per la font lluminosa de sincrotró.
Els seus usos principals són espectroscòpia de fotoelectrons, presa d'imatges solars i litografia.
En l'aire, l'UVE és el component de l'espectre electromagnètic de més alta absorció, encara que requereix alt buit per a la transmissió.
Generació d'UVE modifica
Els àtoms neutres o matèria condensada no es pot emetre la radiació UVE. el primer ha de tenir lloc una ionització. La llum EUV només pot ser emesa pels electrons que estan lligats a ions amb multicàrrega positiva, per exemple, per eliminar un electró d'un ió de carboni amb càrrega +3 (amb tres electrons ja eliminats) cal al voltant de 65 eV[1]