Un'alma innamorata
Un alma innamorata (HWV 173) és un cantata composta per Georg Friedrich Händel el 1707. És una cantata profana dramàtica per a soprano i instruments. Altres catalogacions de la música de Händel posen la referència HG liiB,92; i HHA v/5,97.[1]
  | |
| Forma musical | obra de composició musical |
|---|---|
| Compositor | Georg Friedrich Händel |
| Gènere | cantata |
| Estrena | |
| Estrena | 1707 |
  | |
Context històric modifica
El llibret havia estat elaborat per Francesco Maria Marescotti Ruspoli perquè l'obra fos interpretada en la seva hisenda de camp a Vignanello, prop de Roma. La factura del copista és del 30 juny 1707. ÉS possible que la part de la soprano fos composta per a la cantant Victòria Tarquini (amb la qual Händel es diu que va tenir una relació), i està documentat que Victòria estava hostatjada a la hisenda a Vignanello en aquesta època.[1] També podria ser que el text de la cantata hagués estat escrit de l'abat Francesco Mazziotti, que era el tutor del fill més gran de Ruspoli.
Estructura modifica
Si bé l'obra ve ser interpretada per una veu de soprano, el text no revela si la "veu" del text és d'home o de dona. Es parla d'un cor que és fidel a l'amor i que s'enfada quan està ferit per ell, però en el canta s'explica que la persona és feliç perquè estima més d'un cor i rebutja les lleis dures i els rigors de l'amor (tal com va definir Cupido). L'obra està escrita per a violí i teclat (amb ocasionals indicacions de baix continu en el segon moviment). La cantata conté tres aparellaments de recitatiu i ària. L'obra consta de sis moviments:[2]
| Núm. | Tipus | Tonalitat | Compàs | Caràcter | Compassos | Text | Notes |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Recitatiu | 4/4 | 8 | Un'alma innamorata, prigioniera d'amore, vive troppo infelice. Divien sempre maggiore il mal, che non intende, allor che nell'amar schiava si rende. | |||
| 2 | Ària | Re menor | 3/8 | 140 | Quel povero core, ferito d'amore sospira, se adira, se vive fedel. Sia il solo dolore geloso timore, le pene e catene martire crudel. |
Inclou les indicacions "Da Capo" i "Fine". | |
| 3 | Recitatiu | 4/4 | 7 | E pur benché egli veda morta del suo servir, la speme istessa, vuole col suo languir, viver con essa. | |||
| 4 | Ària | Fa major | 4/4 | Allegro | 77 | Io godo, rido e spero ed amo più d'un core e so ridir perché. Se segue il mio pensiero un vagabondo amore cercate voi dov’è. | Inclou les indicacions "Da Capo" i "Fine". |
| 5 | Recitatiu | 4/4 | 5 | In quanto a me, ritrovo del riso ogni diletto, se sprezzo dell'amore le sue severe leggi, ed il rigore. | |||
| 6 | Ària | Si♭ major | 3/8 | 37 | Ben impari come se ama in amor chi vuol goder. Non ha pari alla mia brama il rigor del nume arcier. | Tres seccions (compassos 8, 8 i 21) tenen signes de repetició. Acaba en fa major. El ritme sincopat denota la independència del cantant de Cupido. El ritme és el d'una sarabanda, amb el violí i la cantant a l'uníson. |
El nombre de compassos és el nombre que apareix en el manuscrit, sense incloure signes de repetició. És el que s'observa en el volum 52B, de l'edició Händel-Gesellschaft.
Una interpretació habitual de la cantata requereix al voltant de setze minuts.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Hicks, Anthony (2001). Sadie, Stanley; Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians. x (2 ed.). Londres: Macmillan. p. 790.
- ↑ Harris, Ellen T. (2009). Album notes for Handel Complete Cantatas. Volume 2.. Brilliant Classics.
- ↑ George Frederick Handel. Un' alma innamorata, cantata, HWV 173 a Allmusic. Consulta el 20-06-2019.
Enllaços externs modifica
- Un'alma innamorata: Partitura lliure a l'IMSLP.