Unarre
Unarre és un poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, ubicat a la vall d'Unarre
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Sobirà | |||
| Municipi | la Guingueta d'Àneu  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.219,4 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Festa patronal | Quart diumenge de setembre | |||
Fou cap del municipi independent d'Unarre fins que el 1971 va ser fusionat amb Escaló i Jou en el nou municipi. El 1847 el municipi inicial d'Unarre fou ampliat amb l'afegitó dels ajuntaments, tots ells creats el 1812, de Burgo, Cerbi, Escalarre, Gavàs i Llavorre. Comprenia, a més, el poble d'Aurós.
Unarre té un aspecte molt característic; encimbellat en la confluència de diversos cursos d'aigua de muntanya, té tota l'aparença d'un poble que no ha canviat en els dos-cents darrers anys. El Pic de Ventolau és el cim més emblemàtic del poble.
Etimologia modifica
Segons Joan Coromines,[1] Unarre és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format per dos ètims: ur (aigua, riu...) i arre (gris, tèrbol). D'aquest primitiu Urarre es passa a Unarre per dissimilació. Riu d'aigua tèrbola podria ser la interpretació del nom d'aquest poble.
Geografia modifica
És a 1.219,4 metres d'altitud, en el vessant nord de la Vall d'Àneu al terç baix de la vall del Riu d'Unarre, de la qual, de fet, constitueix el centre. Al seu nord hi ha el poble de Cerbi i al nord-est, els d'Aurós i Gavàs, i al sud, els d'Escalarre i de Burgo; més allunyat al sud-est hi ha el de Llavorre. És al vessant oriental del Faro i en el sud-oriental del Pic d'Escobedo.
El poble d'Unarre és a la zona central-baixa del seu antic terme, a la vall del Riu d'Unarre. És a la dreta d'aquest riu, just en el lloc on hi aiguavessa el Barranc de la Fenera, que prové del nord-oest. Aquest barranc passa pel mig del poble just abans d'abocar-se en el riu. És en el vessant oriental del Faro, al fons de la vall.
El poble d'Unarre modifica
Arquitectura modifica
El poble disposa d'uns edificis d'ús comunitari, alguns en bon estat de conservació.
L'església parroquial de Sant Julià, situada dalt d'una penya que domina el poble. Tot i ser formalment parroquial, no té actualment rector propi, i és regida des de la parròquia de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu.
El comunidor d'Unarre, situat al costat de l'església de Sant Julià. Es un tipus d'edificació que es troba a diversos pobles del Pallars, i tenen unes característiques comuns. La d'Unarre és una petita construcció de planta quadrada i amb una teulada piramidal recoberta de lloses de pissarra. Està estructurada en dos nivells i oberta als quatre vents. Des del comunidor es conjuraven les tempestes i el mal temps, amb oracions o exorcismes. És un edifici declarat Bé Cultural d'Interès Local.[2]
També destaca el Castell de Puigllorenç, situat a la rodalia.
Les cases del poble[3] modifica
|
|
|
|
Història modifica
Edat moderna modifica
En el fogatge del 1553, Unarre declara 6 focs laics i 1 d'eclesiàstics (uns 35 habitants).[4]
Edat contemporània modifica
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[5] a Unarre. Hi diu que és una localitat amb ajuntament al qual estan units Cerbi, Gavàs, Aurós, Burgo, Escalarre i Llavorre. Està situada en una petita vall, envoltada de muntanyes molt altes. El clima és fred i rep els vents del nord i del sud, i s'hi pateixen pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 13 cases i l'església parroquial de Sant Julià, servida per un rector i dos beneficiats. Hi ha l'ermita de Sant Joan d'Aurós, damunt d'un turonet. Té una bona pedrera de pissarra de la qual s'assorteixen els pobles dels voltants. Hi havia diverses fonts. Les terres són fluixes, pedregoses i molt muntanyoses, però despoblades. S'hi collia blat, sègol, ordi, fenc i patates. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment vacum, i hi havia caça de llebres i perdius, i pesca de truites. Comptava amb 5 veïns (caps de casa) i 96 ànimes (habitants).
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Coromines, Joan. «Unarre». A: Onomasticon cataloniae. VII Sal - Ve. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1997. ISBN 84-7256-854-7.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Unarre». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unarre |