Unitat d’emmagatzematge i transport
En diferents camps de la vida humana (especialment en els sectors de l'emmagatzematge i el transport) és possible considerar unitats de càrrega. Una unitat de transport o emmagatzematge és una quantitat de càrrega definida tradicionalment, o a partir del contenidor o recipient emprat en cada cas.
.jpg)
La càrrega pot ser homogènia o heterogènia. O ser classificada segons criteris molt diversos. Les unitats de càrrega s'associen sovint a unitats de mesura (de capacitat o de pes). També s'associen als estris o vehicles de transport i als contenidors tradicionals.
Partint de la base de la doble dificultat de presentar una classificació exhaustiva i, a la vegada, una llista prou àmplia d'unitats de càrrega, el que és important és entendre el concepte i poder-lo aplicar quan convingui.
Classificació de la càrrega modifica
Utilitat modifica
Hi ha càrregues útils (cereal, fruita, mena de ferro…), càrregues de rebuig (escòries, runa, brossa…) i càrregues que poden ser classificades com a útils o de rebuig en funció de les circumstàncies (terra, argila o sorra d'una excavació; roques residuals d'una pedrera…).
Estabilitat i conservació modifica
Hi ha càrregues que poden considerar-se molt estables o inerts des del punt de vista químic. Hi ha altres càrregues que es poden deteriorar amb facilitat (fruita, llet, peces de ferro laminat, fusta verda, ...)
Perillositat modifica
Hi ha molts compostos químics, per separat o formant part d'un conjunt, que són molt perillosos. Perquè poden explotar, són tòxics o agresius.
Època primitiva modifica
Les primeres unitats de càrrega emprades pels humans, els neandertals i alguns simis foren les que es basaven en les extremitats o altres parts del cos:
- grapat[1]
- manat[2][3][4][5]
- glop
- Encara en l'actualitat, alguns boiximans omplen d'aigua els ous buits d'estruç (que empren com a cantimplores) a glops. Xuclen amb una canyeta l'aigua de petits dolls subterranis i la transvasen des de la boca a l'ou.
- mos, mossada
Els humanoides primitius degueren descobrir alguns instruments de transport:
El transport de peces de caça pesants amb la col·laboració de dos individus cal suposar-la també molt antiga, emprant una perxa per a portar la peça penjada.
Unitats derivades de l'agricultura modifica
- Manat
- Garba
- Cavalló[8]
- Bala o paca
- Portadora
- Cabàs[9]
- Cistell[10]
- Sac.[11]
- Sàrria.[12]
- Borrassada[13][14]
- Una borrassada consistia en la càrrega que podia ser embolicada i continguda en una borrassa. Sovint consistia en palla o alfals. La carregava una mula o un cavall. Amb sària o sense.
- Carretada
- Cove
- Argadells[15]
- Alforges[16]
Unitats de tipus casolà modifica
Relacionades amb l'alimentació modifica
- Tupí
- Porró
- El porró és un exemple típic d'unitat de transport (i d'emmagatzematge en un temps limitat). Permet transportar el vi des de la bóta fins a la taula. I des de la taula a la boca. A la vegada el porró s'associava a una unitat de capacitat.
- Càntir
- Petricó
- Gerra
- Got
- Tassa
- Copa
- Setrill
- Ampolla.[18]
- Canyís (un canyís de figues seques)
- Llaurador
- Cullerada
- sopera
- culleradeta de cafè
- Mesureta
- Safata
- Cassola
- Plat
- plat pla
- plat fondo o soper
- Bol
- Biberó
Recipients industrials modifica
- Llauna de conserves
- Llauna de begudes
- Sifó
- Ampolla amb tap corona
Unitats de transport modifica
Tradicionals modifica
- Àmfores
- Gerres
- Càntirs
- Bótes
- Bots
Personals modifica
- Sarró
- Motxilla
- Cantimplora
- Bóta de beure
- Bidó de ciclista i altres esports
- Sac
- Maleta
- maletí
- Bagul
- Bossa
- Ronyonera
- Moneder
- Cartera
- Portafolis
- Necesser
- Farmaciola
- Cosidor de viatge
- Vademècum
Industrials modifica
- Palet
- Contenidor
- Tanc
- Sac
- Garrafa
- Bric
Unitats derivades de vehicles o estris modifica
- Carretada
- Camionada
- Carretó (per exemple: un carretó de grava)
- Bolquet (un bolquet de sorra)
- Palada
- palada de pala manual
- palada de màquina excavadora
- palada de pala carregadora
Referències modifica
- ↑ Jaume Fàbrega. Dalícies: a taula amb Salvador Dalí. Cossetània Edicions, 2004, p. 93–. ISBN 978-84-9791-001-9.
- ↑ DCVB: Manat.
- ↑ Rogeli Montalá Magriñà. Evolució del treball de la terra a Catalunya. Cossetània Edicions, 2006, p. 44–. ISBN 978-84-9791-220-4.
- ↑ Assumpta Miralpeix. Cuina de mercat: receptes de sempre per a cuines d'ara. Rosa dels Vents, 2005, p. 224–. ISBN 978-84-01-38666-4.
- ↑ Bernhard Long. Partit Cuina Ahoy: Els 1000 millors receptes per celebrar. epubli, 15 juny 2016, p. 67–. ISBN 978-3-7418-2492-0.
- ↑ Chris McIntyre. Namibia. Bradt Travel Guides, 15 gener 2011, p. 21–. ISBN 978-1-84162-335-1.
- ↑ Noticia de la California y de su conquista temporal, y espiritual hasta el tiempo presente (etc.). Fernandez, 1757, p. 55–.
- ↑ DCVB: Cavalló.
- ↑ Josep Gironès i Descarrega. La cabana XIX Premi Literari Vila d'Ascó. Cossetània Edicions, 2008, p. 51–. ISBN 978-84-9791-352-2.
- ↑ Júlia Costa. Rondalla del camí. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1998, p. 20–. ISBN 978-84-490-1444-4.
- ↑ El franquisme al Baix Llobregat. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 136–. ISBN 978-84-8415-237-8.
- ↑ DCVB: Sàrria.
- ↑ DCVB: Borrassada.
- ↑ Ramón Bernaus i Santacreu. Visca la vila!: I altres narracions, 20 gener 2017, p. 81–. ISBN 978-84-17205-64-5.
- ↑ DCVB: Argadells.
- ↑ DCVB: Alforges.
- ↑ DCVB: Farcell.
- ↑ Chufo Lloréns. La llei dels justos. Penguin Random House Grupo Editorial España, 19 febrer 2015, p. 1404–. ISBN 978-84-15961-70-3.