Un urbari (alemany: Urbar; anglès: urbarium; també rental o rent-roll, polonès: urbarz; eslovac: urbár; hongarès: urbárium; llatí medieval: urbarium) és un registre de propietat del feu, que inclou els drets i el beneficis que té el titular del feu sobre els seus serfs i pagesos. És una important font econòmica i jurídica sobre el feudalisme, tant medieval com modern.

Rotlle de l'abadia de Säckingen de l'any 1310, escrit en alt alemany mitjà

Els urbaris també s'utilitzaven per registrar el lloguer i la propietat dels terrenys. Segons la regió i els materials d'escriptura, aquestes llistes també rebien els següents noms: Salbuch, Berain, Heberegister, Erdbuch, Zins-Rödel o Rodel .

El terme prové de l'alt alemany antic ur-beran o de l'alt alemany mitjà erbern ("portar", "crear" o "ingrés derivat"). S'utilitzava amb finalitats econòmiques, administratives o legals com a directori de béns immobles, impostos i serveis que es devien a un propietari (com ara un monestir o bé un noble).[1] Les pàgines d'un urbari, que es podien copiar diverses vegades per crear-ne una còpia neta, o bé s'emmagatzemaven en forma de rotllo (alemany: Rödel) o bé es cosien per elaborar-ne un còdex. En els segles posteriors s'escrivien a mà en formularis preimpresos, com fou el cas de l'enquesta urbanística del Regne d'Hongria, ordenada per l'emperadriu Maria Teresa el segle xviii.

Referències modifica

  1. Votruba, Martin. «Maria Theresa's Urbarium». Slovak Studies Program. University of Pittsburgh. Arxivat de l'original el 2015-02-23. [Consulta: 2 juliol 2022].