Educació inclusiva modifica

CURSIVA: ÉS TOTA LA INFORMACIÓ QUE JA HI HAVÍA CREADA SOBRE L'EDUCACIÓ INCLUSIVA EN LA VIQUIPEDIA

NORMAL: ÉS TOTA LA INFORMACIÓ QUE AFEGIM NOVA.

L'Educació inclusiva es refereix a una educació global, a la igualtat i a un domini col·lectiu”[1]. Es considera un dret humà, que fa referència tant a l’àrea de l’educació com a l’àrea social, busca l’equitat i igualtat de drets entre totes les persones.

Hi ha hagut un canvi educatiu, ha anat evolucionant de l’educació especial segregada a la integració educativa i ara, es la inclusió, tenint en compte el dret fonamental de la persona a no ser exclosa en cap ámbit de la vida[2]. L'educació inclusiva és un procés de millora i innovació se centra en tot l'alumnat[3].

Els quatre elements en que es basa la definició de inclusió són els següents:[4]

  • La inclusió és un procés.
  • La inclusió busca la presència, la participació i l'èxit de tots els estudiants.
  • La inclusió precisa la identificació i l'eliminació de barreres.
  • La inclusió posa particular èmfasi en aquells grups d'alumnes que podrien estar en risc de marginalització, exclusió, o fracàs escolar.

Marc Normatiu modifica

En concordança amb la Llei vigent d'educació, l'article 50 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, estableix que els infants i els adolescents amb discapacitat tenen dret a gaudir d'un sistema educatiu inclusiu, amb accés a l'educació obligatòria en les mateixes condicions que els altres membres de la comunitat, sense exclusió per raó de discapacitat, i als ajustaments i suports necessaris per assolir el màxim desenvolupament acadèmic, personal i social. Aquesta Llei parteix del principi que es tracta d'una responsabilitat de tota la ciutadania i de tots els poders públics. Regula els drets i les mesures de protecció per als infants i adolescents, fent atenció als més vulnerables i als que troben limitacions o barreres per al desenvolupament o la participació.

La Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat, té, com un dels seus objectius principals, aconseguir una societat inclusiva i accessible que permeti d'avançar cap a la plena autonomia de les persones, eviti la discriminació i propiciï la igualtat d'oportunitats per a tothom, especialment per a les persones que tenen discapacitats.

La normativa internacional també camina cap a un compromís amb la qualitat i l'equitat de l'educació per a tots els infants i joves en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006) advoca per l'escolarització inclusiva, i l'OCDE (2007) afirma que les circumstàncies individuals i socials no haurien de suposar un obstacle per a l'èxit educatiu. En aquesta mateixa direcció es pronuncia la UNESCO (2009) a través de les directrius sobre polítiques d'educació inclusiva, fent seu el contingut de la Declaració de Salamanca (1994) i desenvolupant-lo. L'Agència Europea per a les Necessitats Especials i l'Educació Inclusiva (2011) ha actualitzat les seves recomanacions als governs dels països membres assenyalant els principis bàsics que han de presidir la política educativa en l'àmbit de l'educació inclusiva.

En l'informe “Repensar l'educació” (2015) de la UNESCO, es revisen i desenvolupen aquestes directrius internacionals adaptant-les als nous reptes culturals, socials, econòmics, científics i tecnològics del segle XXI, i es torna a insistir en el fet que l'educació inclusiva és un pilar fonamental per promoure la inclusió social. Destaca el paper dels docents i educadors com a agents impulsors d'aquests canvis.

La tecnologia digital, ha transformat la manera com les persones tenim accés a la informació i al coneixement i la manera com interactuem. Podem considerar que les tecnologies són clau per fomentar la inclusió social i són essencials per assegurar que els joves tinguin més oportunitats.

El Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, s'estructura en un preàmbul i cinc capítols. El preàmbul fonamenta l'esperit i la finalitat d'aquesta disposició basant-se en les directrius definides pels organismes oficials sobre el concepte d'escola inclusiva, i n'emmarca l'articulat amb els referents normatius i conceptuals sobre educació vigents. [5] Estableix un nou marc de referència perquè tots els centres del Servei d'Educació de Catalunya, i la comunitat educativa en general, puguin seguir avançant en la formació de ciutadans compromesos, crítics i actius en el desenvolupament just i solidari de la societat. Considera que un centre educatiu inclusiu és aquell que determina els fonaments psicoeducatius, formatius, ètics, de defensa de l'equitat i de justícia social que han de permetre crear la societat que desitgem, minvant el fracàs i l'exclusió i augmentant la qualitat educativa per a tots els alumnes sense excepcions. En la consecució d'aquesta escola, les famílies hi tenen un paper fonamental, a través de la col·laboració amb el centre educatiu i la participació activa.

Cal destacar que, aquest Decret, amplia els col·lectius amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) i considera que són:

  • Els alumnes amb necessitats educatives especials associades a discapacitats físiques, intel·lectuals o sensorials, trastorns de l'espectre autista, trastorns greus de conducta, trastorns mentals, i malalties degeneratives greus i minoritàries.
  • Els alumnes d'origen estranger amb necessitats educatives derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu, de la falta de domini de la llengua vehicular dels aprenentatges i de l'escolaritat prèvia deficitària.
  • Els alumnes amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques i socioculturals especialment desfavorides.
  • Els alumnes amb trastorns d'aprenentatge o de comunicació, entesos, aquests últims, com a trastorns que afecten l'adquisició i l'ús funcional del llenguatge.
  • Els alumnes amb altes capacitats derivades de la superdotació intel·lectual, els talents simples i complexos i la precocitat.
  • Els alumnes amb risc d'abandonament escolar prematur.

Canvis per aconseguir una escola inclusiva modifica

L'educació inclusiva s'aconsegueix per una doble via:[6]

  • Primera via:  centrada en un conjunt de polítiques destinades a:
    • Aconseguir un currículum pertinent i idoni amb un plantejament que faciliti el diàleg entre els diversos agents del sistema educatiu.
    • Brindar un ampli repertori d'estratègies pedagògiques diverses i complementàries (educació formal i no-formal) que atengui a l'especificitat de cada estudiant.
    • Disposar de les instal·lacions d’equips adaptats al currículum elaborat i la seva implicació.
    • Facilitar un intens suport al professorat en l’aula.
    • Dialogar  famílies i comunitats per comprendre les seves experiències i necessitats així com promoure la seva activa participació en l’escola.
  • Segona via: basada en la responsabilitat moral d'educar a tots els educants, prioritàriament, a aquells que estan en perill de quedar marginats i exclosos de l'escola i que implica assumir valors de justícia i equitat.
    • Creant una base sòlida que permeti  a tots els que formen part de la comunitat (especialment el professorat que és l'encarregat de transmetre-ho) respondre de forma competent i actualitzada als problemes així com a situacions constants que han d'afrontar cada dia.
    • Modificar els aspectes que siguin necessaris del sistema de programació dels centres, continuant amb canviar la ràtio de les aules, treure les barreres arquitectòniques així com introduir moltíssims més especialistes.

Principis d'actuació modifica

L'educació inclusiva es guia pels principis següents:[7]

  • L'escola ha d'educar en el respecte dels drets humans i, per fer-ho, organitzar-se i funcionar d'acord amb els valors i principis democràtics.
  • Tots els membres de la comunitat col·laboren per facilitar el creixement i desenvolupament personal i professional individual, alhora que el desenvolupament i la cohesió entre els iguals i amb els altres membres de la comunitat.
  • La diversitat de totes les persones que componen la comunitat educativa es considera un fet valuós que contribueix a enriquir a tot el grup i afavorir la interdependència i la cohesió social.
  • Es busca l'equitat i l'excel·lència per a tots els alumnes i es reconeix el seu dret a compartir un entorn educatiu comú en el qual cada persona sigui valorada per igual.
  • L'atenció educativa va dirigida a la millora de l'aprenentatge de tot l'alumnat, per la qual cosa ha d'estar adaptada a les característiques individuals.
  • La necessitat educativa es produeix quan l'oferta educativa no satisfà les necessitats individuals. Conseqüentment, la inclusió implica identificar i minimitzar les dificultats d'aprenentatge i la participació i maximitzar els recursos d'atenció educativa en tots dos processos.

Circunstancies de l'aula modifica

Les seves principals característiques són: [8]

Filosofia de l'aula: l'alumnat pertanyen  i poden aprendre en l'aula ordinària, al valorar-se en ella la diversitat. Cal velar perquè tots els/les alumnes/as tinguin experiències educatives equilibrades.

  • Aspectes individuals-socials del currículum:
    • Afavorir el sentit de pertinença al grup.
    • Agrupaments heterogenis.
    • Promocionar la participació activa de l'alumnat.
    • La valoració positiva de la diversitat.
    • Ús d'ambients freqüentats per persones amb o sense discapacitat.
    • L'eliminació de les barreres estructurals entre els diversos grups d'estudiants i el personal.
    • Entaular estretes relacions amb els pares i les comunitats, basades en el foment de l'adhesió comú als valors de la inclusió.
  • Aspectes acadèmics-funcionals del currículum:
    • Plantejament d'activitats de diferent nivell de dificultat.
    • El desmantellament de programes, serveis i especialitats aïllats.
    • El desenvolupament d'enfocs pedagògics (com els enfocs constructivistes i l'aprenentatge cooperatiu) que permeten als alumnes aprendre junts i no separats.
    • Regles en l'aula: els drets de cada membre són intencionadament comunicats.
    • Instrucció d'acord a les característiques de l'alumne: es proporciona suport als alumnes per ajudar-los a aconseguir amb èxit els objectius del currículum apropiat.
    • Suport dins de l'aula ordinària: aborden obertament el tema dels perjudicis i els estereotips que porten a l'exclusió de determinats membres de la classe, i per emfatitzant molt més el comú que el diferent. El professorat és el responsable de que tots els alumnes es sentin reconeguts i inclosos totalment en la vida de les mateixes.

Formació del professorat    modifica

La formació dels agents cap a una escola inclusiva és fonamental per poder atendre les necessitats de tot l'alumnat. Aprendre i comprendre les característiques dels i les alumnes serà un repte a afrontar tant per les famílies com per part dels mestres per poder oferir-los una resposta en l'àmbit escolar, familiar i social.[9]

La formació del professorat és un recurs que ajuda a millorar els projectes educatius dels centres i a enfortir les competències professionals del professorat. Ha de servir per donar una resposta eficient i proporcionada a les necessitats educatives de l’alumnat.[10]

Un dels aspectes claus que han de tenir en compte els principis d’inclusió educativa és una formació adequada per part d’aquests agents educatius. En aquesta etapa de formació s’enforteixen moltes actituds, creences i concepcions sobre l’educació, que serviran per a constituir part del bagatge que els guiarà.

Les idees i principis de la inclusió educativa no es poden portar a la pràctica sense la participació dels docents, qui han d’assumir, juntament amb les famílies, la responsabilitat de promoure’ls, gestionar-los i implementar-los. Aquesta formació s’ha de centrar principalment en quatre eixos:

  • Formació pedagògica: Els principis de la pedagogia activa i crítica, poden servir als docents per a ajudar-los a flexibilitzar els espais d’ensenyament-aprenentatge i formar xiquets i xiquetes de sectors vulnerables. Amb una formació psicopedagògica basada en el coneixement dels diferents tipus de deficiències i les seves diferents formes d'atenció i recuperació.
  • Formació didàctica: Aquest aspecte requereix el coneixement d’un ampli repertori d’estratègies didàctiques que permetin arribar amb metodologies més adequades a les condicions de l’alumnat per estimular en cadascun el màxim d'aprenentatge. Que vagi més enllà de les idees bàsiques o els procediments que suposin la comprensió i l'estructuració de la Educació Especial. Aquesta que sigui és específica en cada una de les disciplines de la especialitat i en les seves dimensions normal y patológica. Ademes, proporcionar-lis un coneixement complet del procés d'integració (dimensions teòriques i pràctiques). Que permeti entendre i conèixer les diferències de l'alumnat en quant a gènere, capacitat, cultura, etc. I així es puguin avaluar les diferències en la forma en que els alumnes s'apropen i construeixen l'aprenentatge.
  • Formació ètica: Aquesta formació exigeix que s’emfatitzi el seu compromís social i, a més, que en el seu pla d’estudis s’inclogui el coneixement i l’apropament de les competències ciutadanes.
  • Formació en investigació: La formació en aquest àmbit passa perquè els mestres i les mestres realitzin les seves pràctiques en institucions que compten amb experiències significatives en aquest camp.

Formació de les famílies    modifica

Avui en dia uns dels agents que tenen més problemes a l’hora d’afrontar aquesta educació són les famílies. Aquestes són també un element indispensable per portar a terme una educació familiar.

Molts d’ells no són conscients de la importància que té les conductes que tenen enfront d’aquest tipus d’educació, ja que els alumnes són un reflex de com les seves famílies actuen, ja que són considerades pels infants “els models a seguir”.

És per això que es necessita una formació per a les famílies. L’escola serà qui ajudarà a formar-les, ajudant-les en un primer moment en l’acceptació que no hi ha dos nens iguals però que tots ells es mereixen una educació de qualitat. També té una formació orientada a capacitar-los per a un bon desenvolupament del seu rol en l’escola i, ha respondre qualsevol necessitat educativa que tinguin com a persones adultes [11]. A més a més, aquesta institució també recolzarà a les famílies en la intervenció, on la coordinació entre les famílies i els docents serà primordial perquè s’adquireixin hàbits de respecte i de conducta cap a tots els nens i nenes que formen part del dia a dia de qualsevol persona.

Si des de l’escola i la família s’ajuda a fomentar aquest tipus d’educació. Els xiquets i les xiquetes aprendran a conviure sempre des del respecte i la tolerància on no es critiqui a un alumne per les seves mancances sinó des dels seus potencials.

Paper de les famílies modifica

Aconseguir una educació inclusiva vol dir obrir-se a la comunitat, que les accions han de ser una tarea compartida en distints contextos, escola, família, barri…

El paper de les famílies en l'educació ja es contempla en la constitució espanyola, artícle 27,7 [12]que diu que els professors, els pares i, si escau, els alumnes intervindran en el control i gestió de tots els centres sostinguts per l'Administració amb fons públics.

Els familiars tenen un paper actiu en aquesta educació, sobretot perquè les mares i els pares s’integren en els diferents espais educatius però hi ha factors que poden dificultar la participació com per exemple: la feina, obligacions familiars, les polítiques, les creences, l’interès, factors socials, barreres lingüístiques, experiències…[13]

Per això, per tal de motivar-los a participar en l’educació dels seus fills i filles s’han creat espais oberts, tant lúdics com formatius, on passin a compartir el protagonisme amb el del professorat. Aquest espai permet reforçar els llaços familiars i permet aprendre de tothom.[14]

A més, també poden implicar-se en els òrgans de gestió i decisió del centre.

Destinataris modifica

No s'ha de caure en l'error de pensar que els destinataris de l'educació inclusiva son aquells subjectes amb algun tipus de discapacitat, sinó que, parlar d'educació inclusiva es referir-nos al dret que tenen totes les persones a l'educació, i a la incorporació d'aquelles persones en situació d'exclusió del sistema educatiu per aspectes com el gènere, la seva cultura, raça, etc.[15]

Parlar d'inclusió és parlar d'educació, i no només de les persones amb discapacitat, sinó també d'aquelles que viuen a la pobresa i marginació, que pertanyen a minories ètniques o que parlen llengües minoritàries o aquelles que viuen en zones perifèriques amb falta de recursos.

Varis autors parlen de la definició d’educació inclusiva, segons Carta (1998) : «un procés pel qual s'ofereix a tots els nens i nenes, sense distinció pel que fa a la capacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l'oportunitat de continuar sent membres de les aules regulars i d'aprendre dels seus companys –i amb ells– a l'aula» (Citat en Susan Stainback, 2001, p.18).[16]

Models d'aprenentatges inclusius modifica

Disseny universal per l'aprenentatge (DUA) modifica

Parlar d'escola inclusiva és pensar des de la diversitat i fer el currículum accessible per a tots els alumnes comprimit ANEE (alumnes amb necessitats educatives especials).

Rone Mace en el 1985 va definir als Estats Units el DUA: va dissenyar universal per a l'aprenentatge. Precisament una creació de productes i entorn dissenyats de manera que siguin utilitzables per a tots les persones en la major mesura possible sense adaptacions o disseny especialitzats. Aquest disseny no hi ha usuari tipus: cal posar alternatives.

Es fa una recerca del cervell i aprenentatge i es reconeix  que hi ha tres grups de xarxes neuronals que intervenen en l’aprenentatge[17] :

  1. Reconeixement i representació de la informació.
  2. Acció i expressió executives.
  3. Afectives, emocionals i motivacionals.

Criteris per a l’organizació dels centris:

  • Xarxas afectives: Presentar diferents estratègies per fomentar l’interès i la motivació per l’aprenentatge, mantenir l’esforç, la persistència, l’autoregulació.
  • Xarxas de reconeixement: Presentar la informació de diferents maneres, oferir els continguts a traves de diferents canals sensorials i de diferents mitjans.
  • Xarxas estratègiques: Oferir-lós oportunitats per a l’acció, la manipulació i l’experimentació i possibilitar diferents formis d’expressió.

Ademés, hi ha tres principis del DUA:

  1. Implicació: els alumnes és motivadors i amb iniciativa. Cal proporcionar oportunitats per a genera interès, opcions per mantenir el esforç i la persistència.
  2. Representació: els alumnes és informats i amb recursos.
  3. Acció: els alumnes han estratègies envers seguir els objectius.

Escola Nova 21 modifica

En Catalunya es va crear l'Escola Nova 21, en el 2016, mitjançant un conveni entre UNESCO de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, la Universitat Oberta de Catalunya, la Fundació “La Caixa” i la Diputació de Barcelona. Serveix per millorar l'educació a través un procés inclusiu de tots els sectors[18].

Són centres educatius i entitats per a un sistema educatiu avançat amb l'objectiu final de què tots els nens poden gaudir d'experiències d'aprenentatge.

Hi ha projecte i models diferents però quatre punts interconnectat:

  1. Propòsit educatiu per a desenvolupar competències per a la vida.
  2. Pràctica d'aprenentatge i coneixement existent.
  3. Avaluació competencial i global.
  4. Organització autònoma i oberta.

Actuacions modifica

Les NESE i l'educació inclusiva modifica

Les Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) [19] s’identifiquen i s’avaluen considerant el funcionament de l’alumne dins del seu context educatiu, independentment de la seva condició personal i social, amb l’objectiu de proporcionar-li els suports necessaris per afavorir-ne l’aprenentatge en condicions d’equitat.

S’han de basar en:

  • Les àrees de fortaleses de l’alumne
  • Les competències prèviament adquirides i la modalitat d’aprenentatge més eficaç
  • Els reptes, els desafiaments curriculars als quals s’enfronta
  • Les condicions personals o socials que interfereixen en la seva capacitat d’aprendre.

Es considera Necessitat Educativa Especial el decalatge que es produeix entre les capacitats de l’alumne i les exigències del context. Aquest decalatge afecta substancialment el desenvolupament i l’aprenentatge.

La necessitat de garantir la inclusió de tots els alumnes fa necessària una tasca que sovint, sembla contradictòria amb el sistema inclusiu: designar i definir les categories de necessitats de suport educatiu. Aquestes categories i definicions no defineixen la persona, defineixen condicions temporals o permanents en què es troba la persona. Parlem de categories per ajustar millor les mesures i suports.

Dintre d'aquest grup es troben[20]:

  • NESE derivades d'altes capacitats
  • NESE derivades de discapacitat auditiva
  • NESE derivades de discapacitat visual
  • NESE derivades de discapacitat intel·lectual
  • NESE derivades de discapacitat física
  • NESE derivades de pluridiscapacitat
  • NESE derivades de trastorns de l'espectre de l'autisme
  • NESE derivades de trastorn greu de conducta
  • NESE derivades de trastorn mental
  • NESE derivades de trastorns de l'aprenentatge i la comunicació
  • NESE derivades de situació de malaltia
  • NESE derivades de desavantatge educatiu

Cal afegir, una mesura inclusiva que s'ha realitzat als estudis postobligatoris tant de CFGM (cicle formatiu de grau mitjà) com de PFI (programes de formació i inserció) on per llei tenen l'obligació de guardar dues places per aquest alumnat. A més, de l'obligació d'incorporar tutories entre la família i l'alumnat i de poder allargar el curs un any més. [21]

Atenció domiciliaria modifica

Per a poder afavorir la inclusió d’aquells infants que estan en desavantatge amb la classe ordinària, existeix l’atenció domiciliària, un suport per als alumnes que pateixen malalties prolongades en períodes de convalescència superiors als 30 dies. D’aquesta manera poden rebre atenció educativa al domicili per part del professorat del Departament d’Ensenyament.  

Per poder accedir a aquesta educació inclusiva, la família ha de sol·licitar aquesta assistència i l’educació es fa mitjançant un ordinador portàtil que s’ha de reclamar en el moment de sol·licitut de l’assistència[22].

Aquesta forma d’educació és supervisada pels tutors del centre on està matriculat l’alumne per veure la seva evolució i aprenentatges.

Aquesta forma d’educació inclusiva està regulat per la Resolució EDU/3699/2007 de 5 de desembre, per la qual s’aproven les instruccions per establir el procediment a fi que l’alumnat que pateix malalties prolongades pugui rebre atenció educativa domiciliària per part del professorat del Departament d’Ensenyament.

La asistencia domicilia es forma mitjançant mesures i suports que permeten ajustar la resposta educativa de forma flexible, preventiva i temporal, focalitzant la intervenció educativa en aquells aspectes del procés d’aprenentatge que poden comprometre l’avenç personal i escolar d’alguns alumnes. Es el propi centre educatiu qui determina les mesures i els suports addicionals a partir de la detecció de les necessitats de l’alumnat i son els professionals del centre els que es coordinen a través de la Comissió d’Atenció a la Diversitat.

Aquesta intervenció la porten a terme diversos profesionals de l’educació com poden ser mestres especialistes d’educació especial, mestres especialistes d’audició i llenguatge, mestres de pedagogia terapèutica, professors d’orientació educativa i els tutors d’aula d’acollida. Tots aquestes han de treballar en un equip interdisciplinari que col·laboren en l’avaluació de les necessitats de suport educatiu dels alumnes i en el treball amb famílies[23].  

Les TIC i l'educació inclusiva modifica

Les TIC participen en l'eliminació de barreres i ajuden a donar respostes a les necessitats educatives, obrint les portes a noves oportunitats per a la participació i la inclusió social.

Per tant, les TIC en relació a l’educació Inclusiva, poden afavorir a aconseguir una educació de qualitat i alhora eliminar les barreres que impedeixen l’apropament a l’educació de totes les persones, ja que per algunes persones, les tecnologies són l’única via d’accés al món de la cultura i l’educació.

Així doncs, són una alternativa educativa per aconseguir la inclusió dels col·lectius vulnerables a la societat del coneixement i la informació que ajuden als dèficits socials, econòmics, escolars i culturals en els que es desenvolupin els subjectes de l’educació.

L'aplicació de les TIC  a l'escola inclusiva fomenta cincs aspectes importants. El primer és la pràctica de l'autonomia personal amb el desenvolupament de treballs, el segon aspecte és l'existència d'un feedback immediat; el tercer tracta la millora de l'autoconcepte i l'entusiasme de l'alumne/a cap a l'escola; el quart és que les TIC ajuden a superar limitacions de dèficits motors, cognitius, sensorials dels alumnes; i el cinquè aspecte que contribueix les TIC a l'escola inclusiva és l'afavoriment de la comunicació entre els mestres i els alumnes, i entre els companys de la mateixa aula educativa.

Així, que la tecnologia educativa, inclusiva i interactiva ha de ser ètica, participativa, flexible i adaptable, interoperable, assequible, sostenible, replicable, segura, accessible i ha d'estar focalitzada en l'alumne, proporcionant la equitat en l’accés a la qualitat de l’aprenentatge.

Per a poder utilitzar les TIC en el procés de formació dels estudiants amb necessitats educatives especials, hem de tenir en compte que el primer pas per aconseguir el procés d’ensenyança-aprenentatge és la motivació, per tant, hem d'utilitzar aquestes eines com a instruments propers, que cridin la seva atenció i cautivin el seu interès.

Tots els estudiants, independentment d’aquells que tenen una necessitat educativa especial associada o no a la discapacitat, están sotmesos a la tecnología, per lo que els mestres, han de canviar els seus paradigmes mentals per a poder crear coneixement a partir d’aquelles habilitats que han anat adquirint.[24]

L’educació a persones adultes modifica

L’educació a persones adultes existeix des del segle XIX. La formació de persones adultes respon a la necessitat d’oferir processos educatius de caràcter continu que vagin més enllà dels aprenentatges oferts a l’escola.

L’educació inclusiva a persones adultes és una eina de promoció de l'equitat, cohesió social i ciutadana.[25] Aquest col·lectiu de persones estan motivats per un aprenentatge pràctic i aplicable i, ademés, segons una investigació el fet de ser major no significa estar menys interessat.[26]

Conscients de la rellevància del procés d'envelliment demogràfic de la població europea i la importància que té l'educació com a eina d'inclusió laboral i social, la Comissió Europea ha declarat 2017 com l'Any Europeu de l'Educació de Persones Adultes (European Commission, 2017).[27]


El Paper de les Associacions de Discapacitats modifica

Les diferents Associacions de Discapacitats tenen un paper molt important en la consecució d'objectius de l'Escola Inclusiva, ja que poden aportar experiència, eines i tècniques específiques que ajuden al desenvolupament d'objectes d'aprenentatge i mètodes didàctics. Alhora, col·laboren en la normalització i inclusió de les persones amb diversitat funcional a l'entorn familiar, social i educatiu.

L'ONCE és pionera en aquest aspecte, ja que forma part dels seus objectius fonamentals afavorir la plena inclusió escolar i social de l'alumnat amb ceguesa o deficiència visual greu, a través dels seus Serveis Educatius.

El model d'intervenció educativa que porta a terme es basa en la Inclusió educativa que recull la legislació al respecte, a través de convenis de col·laboració amb les administracions educatives de les diferents comunitats autònomes. A través d'aquests convenis, els alumnes compten amb tots els recursos dels sistema ordinari i, a més a més, els específics de l'ONCE mitjançant els seus Centres de Recursos Educatius (CRE), ubicats a Alacant, Barcelona, Madrid, Pontevedra i Sevilla, que donen serveis d'atenció directa i serveis complementaris.

Actualment, més del 98% d'alumnat amb discapacitat visual, s'escolaritza a col·legis ordinaris propers al seu domicili, seguint el currículum escolar oficial. Reben una atenció complementària en funció de les seves necessitats específiques relacionades amb la seva discapacitat visual (ensenyança dels sistema Braille, noves tecnologies, autonomia personal, orientació i mobilitat, competència social, etc), que li proporcionen els professionals especialitzats de l'organització.


Referències modifica

  1. Madrid Vivar, Dolores; Mayorga-Fernández, Mª José «Construcción y reconstrucción de la identidad de los futuros docentes a través de sus autobiografías académicas». Revista Complutense de Educación, 28, 2, 04-04-2017. DOI: 10.5209/rev_rced.2017.v28.n2.49333. ISSN: 1988-2793.
  2. «Book Reviews : Chris Searle (2001) An Exclusive Education: Race, Class and Exclusion in British Schools. London: Lawrence and Wishart ISBN 085315 9327 192pp £14.99 Gary Thomas and Andrew Loxley (2001) Deconstructing Special Education and Constructing Inclusion. Buckingham : Open University Press ISBN 0335 204481 160pp £15.99 Reviewed by Fernando Almeida Diniz, University of Edinburgh». Improving Schools, 4, 3, 2001-11, pàg. 72–75. DOI: 10.1177/136548020100400318. ISSN: 1365-4802.
  3. Piñeros Ricardo, Ana María «Hacia una mejor calidad de vida de los estudiantes en situación de discapacidad en la educación superior». Revista Interamericana de Investigación, Educación y Pedagogía, RIIEP, 7, 2, 08-04-2015. DOI: 10.15332/s1657-107x.2014.0002.07. ISSN: 1657-107X.
  4. Echeita Sarrionandia,, Gerardo; Ainscow «La educación inclusiva como derecho: marco de referencia y pautas de acción para el desarrollo de una revolución pendiente.». La educación inclusiva como derecho: marco de referencia y pautas de acción para el desarrollo de una revolución pendiente., 2011, pàg. 32-33-34.
  5. «DECRET 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu.» (en català). Departament d'Ensenyament, 17-10-2017. [Consulta: 11 maig 2019].
  6. Bell, Rafael Félix «El Desarrollo de Ios Procesos Sustantivos de Ia Educación Superior Ecuatoriana ante el Reto de la Inclusión Educativa». Revista latinoamericana de educación inclusiva, 11, 1, 2017, pàg. 199–212. DOI: 10.4067/s0718-73782017000100012. ISSN: 0718-7378.
  7. «Educació inclusiva en el sistema educatiu» (en castellà). [Consulta: 24 novembre 2014].
  8. Bell, Rafael Félix «El Desarrollo de Ios Procesos Sustantivos de Ia Educación Superior Ecuatoriana ante el Reto de la Inclusión Educativa». Revista latinoamericana de educación inclusiva, 11, 1, 2017, pàg. 199–212. DOI: 10.4067/s0718-73782017000100012. ISSN: 0718-7378.
  9. Vélez, X., Tárraga, R., Fernández, M.I. y Sanz P.. Formación inicial de maestros en Educación Inclusiva: una comparación entre Ecuador y España. Revista nacional e internacional de Educación Inclusiva (en espanyol), 30-10-2018, p. 75-94. 
  10. «La formación de docentes para la inclusión educativa» (en espanyol). [Consulta: 30 octubre 2014].
  11. «Manifesto 2000» (en anglès americà), 21-06-2018. [Consulta: 10 abril 2019].
  12. «Título I. De los derechos y deberes fundamentales - Constitución Española». [Consulta: 18 maig 2019].
  13. Amor, Antonio Manuel; Verdugo, Miguel Ángel; Calvo, Mª Isabel «La Participación Familiar es un Requisito Imprescindible para una Escuela Inclusiva». Revista latinoamericana de educación inclusiva, 10, 1, 00/2016, pàg. 99–113. DOI: 10.4067/S0718-73782016000100006. ISSN: 0718-7378.
  14. Meresman, Sergio El rol de las familias y la comunidad en la educación inclusiva.
  15. Política articuladora de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) y la sociedad de la información (SI). Editorial Universidad de Caldas, 2017-05-12, p. 35–52. ISBN 9789587591675. 
  16. Stainback, Susan «L'educació inclusiva: definició, context i motius», 2001, pàg. 15-18.
  17. «emtic - Diseño Universal para el Aprendizaje, porque todos somos todos». [Consulta: 30 maig 2019].
  18. «Escola Nova 21». [Consulta: 30 maig 2019].
  19. García, Maria «Explorando, desde una perspectiva inclusiva, el uso de las tic para atender a la diversidad». Revista de curriculum y formación del profesorado, 2012, pàg. 227 -293.
  20. «NESE» (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 maig 2019].
  21. «La inclusió de l’alumnat amb NESE – NEE en estudis postobligatoris» (en català). Quant a jcruz, 18-12-2018. [Consulta: 11 maig 2019].
  22. «Atención educativa domiciliaria | Barcelona Accesible». [Consulta: 15 maig 2019].
  23. De l’escola inclusiva al sistema inclusiu.
  24. Husillos García, Mª Luz «Aplicación de las TIC en el área de la Arqueología Virtual para alumnos con necesidades educativas especiales en la etapa de Enseñanza Secundaria Obligatoria». Virtual Archaeology Review, 4, 8, 20-11-2015, pàg. 95. DOI: 10.4995/var.2013.4326. ISSN: 1989-9947.
  25. Marcaletti, Francesco; Berrozpe, Tatiana Iñiguez «Superando los Mitos del Envejecimiento en la Inclusión Educativa. Efectos de las Variables Sociodemográficas en las Motivaciones de los Adultos Maduros para Aprender» (en castellà). Revista de Educación Inclusiva, 10, 1, 30-06-2017. ISSN: 1989-4643.
  26. De Corte, Erik «Transfer as the Productive Use of Acquired Knowledge, Skills, and Motivations» (en anglès). Current Directions in Psychological Science, 12, 4, 2003-08, pàg. 142–146. DOI: 10.1111/1467-8721.01250. ISSN: 0963-7214.
  27. Marcaletti, Francesco; Berrozpe, Tatiana Iñiguez «Superando los Mitos del Envejecimiento en la Inclusión Educativa. Efectos de las Variables Sociodemográficas en las Motivaciones de los Adultos Maduros para Aprender» (en castellà). Revista de Educación Inclusiva, 10, 1, 30-06-2017. ISSN: 1989-4643.