Usuària:Martaaa210799/proves

Johan Henrich Pestalozzi (1746-1827) va ésser un pedagog suís. Johann Heinrich Pestalozzi, també conegut com Enrique Pestalozzi, va lluitar tota la seva vida per reformar la pedagogia tradicional i portar-la cap a una educació popular, és a dir, va ser un dels primers modernitzadors que va portar a la pedagogia actual. Pestalozzi defensava que l'educació es podia realitzar únicament conforme a una llei, en concret amb l'harmonia amb la Natura. Partint d'aquest principi, anem arribat de mica en mica a la necessitat de llibertat en l'educació del nen, és a dir, perquè el nen pugui actuar com vulgui estant en contacte amb la natura, cal que sigui lliure.

Va ser seguidor de Basedow i Rousseau, va portar a la pràctica les seves idees en diversos centres. Al seu voltant s'aplegaren Fichte, Herbarti Fröbel. Tot i partir de Rousseau, la seva doctrina insisteix en els Deures socials i en la progressiva Adquisició de l'hàbit de l'esforç. Els seus mètodes pedagògics són actius, pràctics i, sobretot, antiverbalistes.

Principis pedagògics

Naturalitat: d'aquest principi se'n deriva a la necessitat de llibertat en l'educació del nen, aquest necessita ser lliure per tal que pugui actuar a la seva manera i estar en contacte amb l'ambient que l'envolta.

Principi de l'educació física: serà una de les bases del desenvolupament moral, mental i físic

Biografia

(Zúrich 12 de gener de 1746 i Brug 17 de febrer de 1827), va ser un pedagog suís i reformador de la pedagogia tradicional i va encaminar la seva professió a l’educació popular. Era fill de metge i nét de pastor protestant, però als cinc anys es va quedar orfe; llavors, a cura de la seva mare, va sentir la seva primera influència educativa. Els seus primers anys de vida van ser marcats per grans inconvenients familiars; els seus pares d'una banda van tenir set nens dels quals van morir quatre d'ells; quan va morir el pare d'Heinrich, Johann Baptist Pestalozzi (cirurgià), tènia tan sols 5 anys d'edat, des de llavors per a la seva família es va complicar la situació econòmica, aquestes experiències de pobresa juntament amb les experiències traumàtiques, van generar per part de la mare sobreprotecció, per això es va caracteritzar per ser un nen desobedient, desordenat i amb pocs assoliments escolars en la seva infantesa, d'aquesta manera Pestalozzi, se sentia avorrit, tot era tan monòton, tant que en una carta descriu com se sent, "He estat cuidat com una ovella que no pot sortir de l'estable. Mai vaig arribar a estar amb els nois de la meva edat al carrer, no vaig conèixer cap dels seus jocs, cap dels seus exercicis, cap dels seus secrets. Naturalment era maldestre enmig d'ells i els resultava ridícul". Va estudiar humanitats fins al 1765 en un centre de caràcter universitari, el Collegium Carolinum, on va rebre la segona gran influència espiritual de la seva vida gràcies al seu professor Bodmer, que li va presentar les dues obres fonamentals de Rousseau, El contracte social i Emili, que van commoure Pestalozzi profundament. Pestalozzi defensava la individualista del nen i la necesitas de que els mestres estiguessin preparats per un desenvolupament integral de l'alumne a més d'inculcar-lis coneixements.

A l'edat de 21 anys, es va esforçar per una activitat professional pràctica, que al mateix temps prometia rendir quelcom econòmicament, això tenia una altra raó molt sòlida, a part de l'entusiasme per la vida dels pagesos, tènia el desig de casar-se amb Anna Schulthess la que li va despertar un amor apassionat però, des del punt de vista d'Anna, existia una clara diferència de classe entre ella i Pestalozzi, raó per la qual ella, quan es van produir els primers contactes, va insistir a ocultar les relacions amoroses en el seu entorn. Les seves noces va ser al setembre de 1769 tènia un fill, el 14 de desembre de 1814 va morir la seva esposa.

Durant el seu procés pedagògic va innovar certes frases que encara avui són vigents: “Tard o d’hora  segur que la naturalesa es venjarà de tots els homes que estan a la seva contra”, “Un nen que no se sent estimat difícilment pot ser educat” i “L’educació és el desenvolupament  natural, progressiu i sistemàtic de totes les facultats”.

Sempre va enfocar la seva professió als infants orfans I pobres ajudant-lis a mantener una bona alimentaciones i aprenentatge.

Stans (1798-1799)

Se li encarrega la direcció d'un institut de nens orfes de tal manera que va poder recollir a més de 400 orfes de la guerra (encara que ha d'abandonar després de només mig any a favor d'un llatzeret). Aquesta experiència va ser una oportunitat per treballar els conceptes d'autoactivita i espontaneïtat, consistia en el fet que els nens no havien d'arribar a respostes fetes sinò que havien d'arribar a respostes pròpies. Els anys entre el fracàs de Neuhof i la nova experiència d’Stans (1799) van ser un intens període productiu, de mutació, en el qual Pestalozzi va fer néixer de les runes de la primera experiència un nou tipus "d’home” que el definiria com a educador. El mestre actua com a educador, és sensible a l’infant i ha d’estimular-lo per tal que es desenvolupi de forma autònoma. Per fer-ho és necessari que l’educador sàpiga mantenir l’equilibri entre els tres components del mètode: el cor, el cap i la mà (és a dir, instituir la llibertat autònoma de manera viva, reflexiva i pràctica). L'experiència a Stans va ser curta degut a la guerra.

Burgdorf (1801)

L'estada a Stans li porta a Pesstalozzi el canvi de vida decisiu: la tercera gran empresa pedagògica de Pestalozzi va ser a Burgdorf, tot i que no va resistir la caiguda de la República Helvètica. Aquesta etapa representa el cim de l’actuació pedagògica de Pestalozzi, i la va transcriure l’any 1801 en l’obra metodològica en què estableix les seves grans línies pedagògiques: Comment Gertude instruït ses enfants (Com Gertrudis ensenya als seus fills). Finalment van cridar Pestalozzi a Iverdon, des d’on ràpidament va cobrar reconeixement i fama a tota Europa a causa del fenomen pedagògic que proposava.

Mètode de Pestalozzi

Per l'ensenyament dels mètodes pedagògics que ell proposava és el fet que va tenir en compte la intuició intel·lectual que es manifesta en tres lleis: el número, la forma i la paraula. D'aquesta manera ho podem relacionar amb aquests trets característics els quals denominen els mètodes concrets que utilitza Pestalozzi:

Espontaneïtat: l'educació parteix del nen, per la qual cosa se li ha de permetre expressar-se amb llibertat.

Mètode d'ensenyament: del simple al complex i del pròxim al llunyà, de forma seqüencial i ininterrompuda.

Intuïció: el coneixement parteix de la intuïció, com a activitat interna.

L'equilibri de forces: relacionat amb la formació mental, física i moral de manera interrelacionada.

Col·lectivitat: representa la influència que exerceix el mitjà social en el desenvolupament del nen i com l'escola el prepara per a la vida en societat.

Cartes de Pestalozzi

Després de fracasar en la empresa tèxtil es va dedicar a l’escriptura i va fer un gran número d’obres al llarg de la seva vida. Una de les més importants són “Libro de las  madres (1803)”, “ Carta sobre la educación infantil (1819)” i “Vigilia de un solitario (1780)”. En les següents cartes que va escriure Pestalozzi al llarg de la seva vida es pot veure la seva opinió a partir de les seves experiències.

Carta Primera:

La seva opinió era que per ensenyar a raonar  s’havia d'impedir que parlessin de coses que no coneixen o diuen conèixer superficialment, en el moment d'ensenyar creu que no s'ha de jugar, ja que això donaria com a resultat la terminació d'un aprenentatge. Vull simplificar el mètode d'ensenyament i aprenentatge, perquè cada mare primer i després el seu professor pugui entendre-ho i aconseguir transmetre aquesta informació o acció al nen.

Carta Segona:

Aquesta carta ens mostra alguns punts de vista importants Quins són? Podria resumir les conclusions que s'extreuen, pot arribar-se a establir un fonament general per a tota la classe de coneixements per mitjà d'una nomenclatura ben graduada apresa amb gran solides. Els exercicis per ensenyar als nens els començaments del càlcul per medo dels objectes reals, o almenys per punts representatius han de cimentar fermament els fonaments de l'art del càlcul en tota la seva extensió i assegurar els seus passos ulteriors contra l'error i la confusió.

Carta Tercera:

Les descripcions sobre el caminar, estar dempeus, al llit apreses de memòria pels nens, li van mostrar la connexió dels principis inicials, que mitjançant aquests tracta d'aconseguir amb la precisió successiva de tots els conceptes. Les herboritzacions a què ens dediquem l'estiu últim, així com les converses a que van donar lloc, el van convèncer que el cercle sencer dels coneixements, creat pels nostres sentits, procedeix de l'observació de la naturalesa i de l'atenció posada en recollir i retenir tot el que ofereix ella al nostre coneixement.

Carta Quarta:

En aquesta carta s'enuncien una sèrie de lleis del desenvolupament en l'ésser humà, amb la qual cosa s'ha d'aprendre a ordenar les teves intuïcions i acabar el simple abans d'avançar a la complicació. Tracta d'establir en cada art una gradació de coneixement, en què cada nou concepte sigui només una addició petita, gairebé imperceptible, als coneixements interiors, impresos profundament i fets indelebles per a tu.

Carta Cinquena:

El mètode general i psicològic de l'educació posseeix una sèrie de postulats, o fonts, el primer d'ells és la naturalesa mateixa, de la qual es dedueixen una sèrie de principis: Totes les coses que fereixen els meus sentits no són per a mi mitjans d'adquirir idees exactes, sinó quan els seus fenòmens presenten els sentits la seva essència immutable i incommovible, al seu torn de les seves relacions o propietats variables; per contra, són per a mi fonts d'error i d'engany quan els seus fenòmens ofereixen als sentits seves propietats en comptes de les seves essència.

Mestre

El mestre, segons Pestalozzi, ha d'estar al servei de les necessitats dels alumnes. Referent a l'educació, ha de contextualitzar tot allò que ensenya i a l'hora d'ensenyar ha d'integrar els tres pricipals elements per ell que són la mà, el cor i el cap. A més, Pestalozzi considera que el més important de la persona que educa és el fet de tenir cura que les influències externes no siguin una distracció del desenvolupament natural del nen.

Concepte d'alumne

Els alumnes per Pestalozzi, són considerats com a individus que aprenen treballant en l'escola activa. Es caracteritzen per ser creadors, espontanis i capaços de representar el món en el que viuen. El seu objectiu pel que fa als alumnes, és conseguir la seva autonomia.

Facetes

Pel que fa a les facetes de Pestalozzi, en podem distingir diverses que conformen la seva personalitat i la seva feina al llarg de la seva vida. En primer lloc la primera distingir la facete de sociòleg on Pestalozzi presenta l'educació com a mètode per a la millora dels problemes de la societat i com un mètode que condueix al poble cap a la virtud i la felicitat. S'interesa pel bé del poble analitzant totes les errades pel que fa a l'organització i la vida social i proposa els mètodes adequats per corregir aquestes errades en tots els àmbits de la societat (sanitari, laboral, educatiu...). A continuació, Pestalozzi ens presenta la seva faceta de polític amb l'interés que té per la societat i el bon funcionament d'aquesta que parel·lelament el va portar a preocupar-se i participar activament en la política. Encara que Pestalozzi va abandonar els seus estudis a la carrera de dret, li va quedar una petita afició pel tema. Això va suposar la necessitat de modificar algunes de les lleis establertes per tal de fer-les més justes i adequades pel que fa a la situació del moment. Juntament amb les dos facetes anteriors, Pestalozzi té una faceta d'antropòleg per la qual Pestalozzi ha anat cultivant una antropologia social per la qual basa les seves concepcions socials i polítiques, i una antropologia personal que li serveix per conèixer com pot orientar-se amb les persones. A més, trobem que Pestalozzi té una faceta de literari degut a les nombroses obres com a escriptor que va escriure i el fet de desenvolupar la seva activitat literaria en diversos àmbits. Per últim, no pot faltar la faceta de pedagog la qual va dirigida al fet que el desenvolupament humà segueixi el seu camí sense avenços artificials. L'educació és una ajuda cap al nen per tal què es produeixi el procés de l'educació d'una manera correcta i eficient, per tant, l'activitat docent i educativa es pot veure com un art. I la seva faceta de didacta ja que el mètode acadèmic de Pestalozzi va ser el més important i es bassava a la intuició sensible de les coses i a partir d'quest fet, es formen les idees. D'aquesta manera, segons les seves creences Pestalozzi creia que el mètode d'aprenentatge havia de seguir aquest mateix proces adaptant-se a la situació del nen i el seu desenvolupament mental en aquell moment.

Aspectes de l'educació elemental

Donat que el mètode d'ensenyament de Pestalozzi es basa en l'educació elemental, aquest va incloure un certs aspectes a tenir en compte a l'hora de posar en pràctica l'educació elemental:

• Aprenentatge progressiu, és a dir, de conceptes més senzills a més complexos.
• Convinar l'ensenyament de lectura, escriptura, càlcul i religió.
• Co-educació (ensenyament dirigit als dos sexes).
• Importància de l'educació creativa i productiva.
• Relació afectiva entre la mare i el fill per tal de fomentar la bondat i l'amor.
• Ensenyament moral i religió, que s'havia d'iniciar amb la familia.