Usuari:Act1997/Gronxador
| Francès: L'Escarpolette | |
|---|---|
 | |
| Creador | Jean Honoré Fragonard |
| Creació | 1766 |
| Mètode de fabricació | Oli sobre tela |
| Moviment | Rococó |
| Mida | 83 ( ) × 66 ( ) cm |
| Col·lecció | Wallace Collection, Londres |
El gronxador també conegut com El feliç capritx del gronxador és una pintura del segle XVIII de Jean-Honoré Fragonard situada a la Col·lecció Wallace a Londres.
Context històric modifica
El segle XVII i el segle XVIII inclou els anys entre 1601 i 1800.
Al segle XVII va haver-hi problemes entre l’Europa catòlica i l’Europa protestant. Anglaterra, mentrestant, va reprendre la tradició parlamentària després de superar l’intent absolutista del monarca. Els regnes hispànics van començar un període de decadència política. I França va crear un Estat absolutista.
Al segle XVIII Felip d’Anjou guanyes a l’arxiduc Carles durant la guerra de successió feta a Espanya. El poder reial de França, però, va anar disminuint fins a l’eliminació de la monarquia amb la Revolució Francesa l’any 1789.
Cultura modifica
França va ser l’inici del Rococó, un moviment sorgit després del Barroc francès. A França aquest estil es va limitar a residències senyorials. La propagació del Rococó des de França a altres països va ser a partir del paper que tenia la cort francesa des del temps de Lluís XIV.
Art modifica
El Rococó és un art que representa el luxe i la comoditat. Aquest moviment també vol representar la bellesa i la gràcia de la vida i no el poder i la grandesa. El Rococó té com a concepte “L’art per l’art”. L’estil del Rococó es caracteritza per l’art distanciat i refinat. Té criteris de plaer i de convenció.
El Rococó, però, és l’últim estil en el qual predomina els criteris de bellesa. I, també, és l’últim estil comú a tota Europa.
En l’arquitectura el Rococó continua cercant la fusió dels diversos espais en una sola unitat. I és un estil carregat i sofisticat. Destaca l’arquitecte Neumann.
En la pintura es reflecteix la sofisticada societat de l’Antic Règim. Tenen, com a temàtica, la dona dolça i femenina, l’amor, escenes de festa, jardins idíl·lics, ... S’utilitzen colors clars, gris, verds, blau cel, rosa pàl·lid i beix. Alguns pintors són: Watteau, Fragonard, Boucher i Chardin.
En l'escultura s’utilitzaven materials delicats com la porcellana. Es representen motius amorosos i joiosos. I s’utilitza la natura, la línia corba i l'asimetria. Destaca l’escultor Falconet.
L'autor modifica
Jean Honoré Fragonard (1732 - 1806) va néixer a Grasse. Quan ell era un nen, la seva família es va mudar a París. Ell va estudiar amb Chardin i, més tard, va entrar en el taller de Boucher. L'any 1752 va guanyar el Premi de Roma. I tres anys més tard se'n va anar a viure a Itàlia. L'obra Coroesus Slays Himself to Save Callirhoe va ser comprada per Lluís XV l'any 1765. Amb aquesta obra va guanyar la membresía artista a l'Acadèmia, una residència en el Museu del Louvre i el títol de " peintre du roi". Va fer un segon viatge a Itàlia entre 1773 i 1774. La seva activitat com a pintor, gravador i escultor es va mantenir fins a la Revolució. L'any 1790, Fragonard se'n va anar a viure a Grasse, a causa de la seva mala salud. Un any més tard va tornar a París. Va morir l'any 1806.
Descripció formal modifica
Els tres personatges formen un triangle compositiu. La dama gronxant-se queda dintre d'aquest. També hi ha un joc de mirades entre el vell i l'escultura dels àngels i entre el jove i la dama. Aquest últim amb sentit provocatiu.
El personatge de la dreta sembla que està aliè a la situació. Els angelets escultòrics emmarquen i protegeixen a la dama del joc amorós. Els amants queden il·luminats amb un focus de llum que emergeix dels arbres. L'home, d'edat ja avançada, queda amagat sota les ombres. La frondositat dels boscos emmarquen el quadre.
La composició reforça la dinàmica de l'escena a partir de les diagonals de les cordes dels gronxadors i les cordes que necessita el vell per poder impulsar i retenir la noia. L'actitud d'oferiment és provocatiu, ja que la noia porta el peu nu, ja que ha llançat la sabateta amb un gest desvergonyit.
Les pinzellades són ràpides. I els detalls són molt precisos. Pel que fa als colors, predominen els verds i els colors pastels. També es troba una mica de groc.
Ressalta el rosa del vestit de la dama, trencant la gama de colors del quadre.
Temàtica modifica
Al mig del bosc, una noia és gronxada. La dama llença una sabata a un jove, ben palplantat. Es creu que l'home de major edat és el seu marit. I el jove és el seu amant. Aquest últim, es troba estirat a terra, observant la noia. Fragonard volia fer participar en l'espectador amb aquest joc de seducció.
Models i influències modifica
Fragonard va néixer al principi de l'Impressionisme francès, d'allà les pinzellades ràpides i espontànies. També el van influir Watteau, amb les seves obres, i Boucher, que va ser el seu mestre.
Altres obres de l'autor modifica
-
El joc de la gallina cega, 1751 -
La trobada secreta, 1771-72 -
Jove llegint, 1776 -
Referències modifica
- http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/06/22/fragonard-el-gronxador/
- http://www.arteespana.com/arterococo.htm
- http://www.arteespana.com/barrocofrancia.htm
- http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/estilos/6.htm
- http://collections.frick.org/view/people/asitem/F/12?t:state:flow=be551828-248f-4dc7-832b-909f091071e7