Usuari:Aferrermorr/Proves

La sociologia del llenguatge estudia les relacions entre llengua i societat des d’una perspectiva macrosocial, això és, a partir d’una visió del context general. És, per tant, una subdisciplina de la sociolingüística que es complementa amb l’estudi microsocial, això és, de situacions concretes, propi de la sociologia de la interacció.

Antecedents

Tot i que la preocupació pel llenguatge en l’àmbit social és present en la pròpia gènesi de la sociologia, no és fins a mitjan segle XX quan es constitueix com a disciplina amb identitat pròpia. Neix en el marc del desenvolupament de la sociologia nord-americana i el seu autor més destacat és Joshua Fishman.

Conceptes i aportacions importants

La sociologia del llenguatge seria la disciplina que s’encarrega d’estudiar l’ús lingüístic i l’organització social en què es produeix. Joshua Fishman distingeix dos nivells d’anàlisi: la sociologia descriptiva del llenguatge i la sociologia dinàmica del llenguatge. La sociologia descriptiva del llenguatge proposa una anàlisi estàtica entre les condicions socials i els usos lingüístics, de quina manera es comporten els parlants a partir del context social i de les pròpies estructures socials que tenen interioritzades. En aquest nivell podem parlar de conceptes com la diglòssia descrita per Charles A. Ferguson i l’adaptació que en fa Fishman incorporant el bilingüisme.

La sociologia dinàmica del llenguatge estudia com canvien els usos lingüístics i actituds davant la llengua en el temps dins una mateixa societat. Una de les contribucions més destacades en aquest camp és el model de Capgirament de la Substitució Lingüística (CSL), una reflexió que introdueix la política lingüística i la planificació lingüística com a eines que poden evitar la desaparició d’una llengua recessiva.

Pel que fa a la sociologia del llenguatge a Europa destaca l’aportació de Basil Bernstein i la seva idea de codi i de control, desenvolupada posteriorment per M.A.K. Halliday i que s’acaba traduint en els registres. El concepte de registre dóna compte de la manera com un parlant adapta el seu ús lingüístic al context. Martin Joos a The five clocks (1967) resumeix, a partir dels conceptes de codi i control, cinc registres bàsics: informatiu, col•loquial, directe, formal i elaborat.

Els pioners de la sociolingüística catalana són els valencians Lluís V. Aracil i Rafael L. Ninyoles. Destaquen els estudis realitzats per Aracil sobre el conflicte lingüístic i el model de la minorització lingüística. Aquest darrer argumenta a partir de la interposició i la intrusió la manera com la llengua minoritzadora redueix els àmbits d’ús de la llengua recessiva.