Usuari:Andrea Muñoz Páez/Life of an American Fireman

La vida d'un Bomber americà (Life of an American Fireman) és un curt mut d'Edwin S. Porter fet per Edison Manufacturing Company. Va ser rodat a finals de 1902 i distribuït a principis de 1903. És considerat un dels primers films narratius americans, descriu el rescat d'una dona i nen d'un edifici ardent. Aguanta semblances notables a la 1901 pel·lícula curta anglesa Foc!, dirigit per James Williamson.

Al 2016, la pel·lícula va ser seleccionada per quedar preservada al Registre de Pel·lícules Nacionals dels Estats Units de la mà de la Biblioteca del Congrés, degut al reconeixement cultural, històric i estèticament significatiu que va rebre. 

Importància històrica modifica

La vida d'un Bomber americà destaca per la seva síntesi de nombroses innovacions en tècniques cinematogràfiques sorgides a finals del segle XIX i principis del XX. Concretament, Porter construeix una narrativa contínua durant les set escenes, renderitzades en un total de nou tirs:[1]

  1. The Fireman's Vision of an Imperilled [sic] Woman and Child. (La visió d'un bomber emperillat [sic] Dona i fill)
  2. A Close View of a New York Fire Alarm Box. (Una vista a prop d'una caixa d'alarma contra incendis a Nova York)
  3. The Interior of the Sleeping Quarters in the Fire House. (L'interior dels dormitoris a la casa de foc)
  4. Interior of the Engine House. (Interior de la casa del motor)
  5. The Apparatus Leaving the Engine House. (L'aparell sortint de la casa del motor)
  6. Off to the Fire. (Al foc)
  7. The Arrival at the Fire. (L'arribada al foc)

Aquesta particular construcció de temps i espai no va ser inventada per Porter, però va ser aprofitada i desenvolupada al màxim en la seva pel·lícula més famosa de 1903, The Great Train Robbery.

Charles Musser, un estudioso de cinema, assenyala que aquesta pel·lícula representa el paper social dels bombers que estava canviant en el moment.

Diferint versions modifica

La pel·lícula va ser considerada important durant molt de temps  pel seu inusual estil de muntatge, considerat l'exemple més primerenc de cross-cutting (muntatge paral·lel), que destaca durant les escenes finals del rescat de la dona i el seu nen. En base a això, Porter fou aclamat per aquesta nova forma d'edició tan innovadora. No obstant això, la posterior investigació del projecte d'impremta de la Biblioteca del Congrés va suggerir que la versió transversal es va reeditar en algun moment no especificat després de la publicació de la pel·lícula l'any 1903, i que en la seva forma original en va utilitzar poques. Com es va publicar originalment, el punt de vista interior de la casa de foc es mostra a l'inici i de manera complert. Aleshores, la mateixa acció es repeteix de nou des de l'exterior.  Charles Musser ha relatat la història d'aquesta controvèrsia a Before the Nickelodeon i ha argumentat que la versió impresa en paper que contenia l'acció repetitiva va ser publicada el 1903.

Veu també modifica

  • Tresors d'arxius del cinema americà

Referències modifica

  1. Originally in Edison Films catalog, February 1903, 2-3; reproduced in Charles Musser, Before the Nickelodeon: Edwin S. Porter and the Edison Manufacturing Company (Berkeley: University of California Press, 1991), 216-18.

Enllaços externs modifica

[[Categoria:Pel·lícules dels Estats Units en blanc i negre]] [[Categoria:Pel·lícules dels Estats Units]] [[Categoria:Pel·lícules mudes]]